Pablo Sorozábal Mariezkurrena

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Bust de Pablo Sorazábal a Madrid

Pablo Sorozábal Mariezkurrena (Sant Sebastià, 18 de setembre 1897 - Madrid, 26 de desembre, 1988) va ser un compositor basc, un dels més destacats autors d'obres simfòniques i del gènere líric (sarsuela i òpera) de la música espanyola del segle XX.

Entre les seues principals i més conegudes obres, cal destacar Katiuska (1931), Adiós a la bohemia (1933), en la que va treballar amb el gran literat Pío Baroja, La tabernera del puerto (1936), Black el payaso (1942), etc. Va revisar algunes obres del segle XIX com Pan y Toros (de Barbieri) o Pepita Jiménez (d'Albéniz) obtenint-hi poc èxit. En la seua llarga vida va ser testimoni del zenit i el crepuscle de la popularitat de la sarsuela. Sempre va atribuir el declivi del gènere a l'ascensió del futbol i la pèrdua dels valors tradicionals. La seua última obra, finalitzada al setembre de 1988, van ser unes Variacions per a quintet de vent, composta quan el Quintet de Vent Pablo Sorozábal donostiarra li va demanar permís per a adoptar el seu nom. Va morir sense poder estrenar la que ell mateix va considerar la seua millor obra: Juan José.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va nàixer a Sant Sebastià, el 18 de setembre de 1897, fill d'un humil matrimoni format per José María Sorozábal i Josefa Mariezkurrena. Va ser batejat amb els noms de Tomás, Pablo i Bautista.

Va començar a estudiar solfeig amb Germán Cendoya i va ingressar en l'Orfeón Donostiarra. Després va continuar els estudis de teoria musical i violí amb Alfredo Larrocha en l'Acadèmia Municipal de Música de Donosti, per a passar més tard a formar part de l'Orquestra del Casino de Donosti, amb només 17 anys. En aquesta formació va romandre cinc anys, adquirint una gran cultura simfònica. La lectura dels escrits de Robert Schumann el feia somiar amb la vida musical de Leipzig. Més tard, l'any 1919, es va traslladar a Madrid per a tocar a l'Orquestra Filharmònica.

El 1920 va compondre un Quartet en Fa i el Capritx Espanyol per a orquestra. Gràcies a la seua indiscutible capacitat va aconseguir una beca de 1.500 pessetes, atorgada per l'Ajuntament de Donosti, per a completar els estudis a Leipzig. El mes d'octubre d'aquell mateix any pren el tren cap a Leipzig, camí dels seus somnis. A la ciutat alemanya va estudiar contrapunt amb Stephan Krehl i violí amb Hans Sitt. L'any 1922, a Leipzig, va debutar com a director d'orquestra. Ja en el Tercer Reich va compondre obres com Adiós a la Bohemia (que estrenaria a Espanya el 1933).

De retorn a Espanya va debutar com a director d'orquestra a Madrid i Sevilla, en aquesta ciutat amb ocasió de l'Exposició Iberoamericana. Durant uns mesos va fer-se càrrec de la direcció de l'Orfeó Donostiarra.

L'èxit com a compositor de sarsuela començarà amb l'estrena de Katiuska l'any 1931, més aviat una opereta de gust centreeuropeu, ambientada a Rússia. L'any 1934 va recollir altre gran èxit amb La del manojo de rosas . Amb aquesta obra va intentar la modernització del sainet de costums, fent un homenatge particular a Ruperto Chapí atès que tant el títol com la música amb què s'inicia la sarsuela es prenen del famós duet de La revoltosa. Finalment, el tercer gran èxit va esdevenir amb La tabernera del puerto (1936). Aquestes tres obres han sustentat el nom de Sorozábal en el repertori habitual del gènere.

L'any 1937 va realitzar una gira amb la Banda Municipal de Madrid pel País Valencià i Catalunya amb l'objectiu de recaptar fons per a l'assetjat poble de Madrid. La simpaties liberals de Sorozábal el van deixar una mica aïllat després de la Guerra Civil Espanyola, amb la qual cosa moltes de les seues posteriors sarsueles van ser representades abans fora de Madrid o en teatres de menor prestigi de la ciutat. Algunes d'elles són l'ambiciós romanç al·legòric Black, el payaso (1942) o el musical Don Manolito (1943).

La seua Tasca com a director de l'Orquestra Simfònica de Madrid va finalitzar de manera abrupta l'any 1952, quan li va ser denegat el permís per a dirigir la Simfonia Leningrad de Dmitri Xostakòvitx. Amb la seua mort a Madrid el 26 de desembre de 1988, el recorregut històric creatiu de la sarsuela va arribar a la seua fi. El seu llegat i influència sobre la sarsuela del Segle XX van ser decisius.

Obres[modifica | modifica el codi]

En negreta es donen les obres més famoses i reconegudes de l'autor.

Orquestra[modifica | modifica el codi]

  • 1921 Capricho español
  • 1922 Arrosa lilia
  • 1922 Bentara noa
  • 1922 Kuku bat badut
  • 1925 Dos apuntes Vascos
    1. Mendian
    2. Txistulariak
  • 1925 Gabiltzan kalez kale
  • 1925 Bigarren kalez kale
  • 1925 Baserritarra
  • 1927 Variaciones sinfónicas sobre un tema vasco "Aoriñoa, norat hoa"
  • 1927 Gernikako Arbola
  • 1951 Victoriana, suite orquestral sobre una coral de Tomás Luis de Victoria
  • 1966 Gernika, marxa fúnebre basca
  • Zortziko de las bateleras

Òpera[modifica | modifica el codi]

Sarsuela[modifica | modifica el codi]

Cor[modifica | modifica el codi]

  • 1923 Suite vasca, voor koren en orkest, op. 5
    1. Kattalin Berrobikoa
    2. Kun-kun
    3. Sorgin dantza
  • 1946 Maite, de la pel·lícula "Jai-Alai", per a cor i orquestra
  • 1952 Nekatxena, suite coral per a veus femenines
  • 1963/1978 Euskalerria, per a cor i orquestra
  • 1966 Gernika, cantata per a cor i orquestra
  • Urzo Luma
  • Begi Urdin
  • Kanta Berri

Música vocal[modifica | modifica el codi]

  • 1929 Set Lieder sobre textos de Heinrich Heine, per a mezzosoprano i orquestra
    1. Ametsetan
    2. Hotz eta isiltsu
    3. Zure moxuan
    4. Lotoren lorak
    5. Ez dot sinesten
    6. Eres dagie txilibituek
    7. Agertu-jatan orrila

Música de cambra[modifica | modifica el codi]

  • 1988 Variacions per a Quintet de Vent
  • Quartet en Fa
  • Eresi, Cant Popular Basc, per a violí i piano
  • Inguruko, Dansa Basca, per a violí i piano

Música cinematogràfica[modifica | modifica el codi]

Arranjaments[modifica | modifica el codi]

Curiositats[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]