Pacià de Barcelona

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Pacià de Barcino)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sant Pacià de Barcelona

Retaule de Sant Pacià, s. XVIII, a l'Església dels sants Just i Pastor de Barcelona, sobre la seva tomba
Bisbe de Barcelona i Pare de l'Església
Nom secular Pacianus
Naixement ca. 310
Bàrcino o rodalies
Defunció ca. 390
Bàrcino
Enterrament Església dels sants Just i Pastor, Barcelona
Commemoració en Església Catòlica Romana, Església ortodoxa
Canonització Antiga
Festivitat 9 de març
Iconografia Vestit com a bisbe, amb un llibre a les mans

Pacià de Barcelona o de Bàrcino (en llatí Pacianus; Bàrcino o rodalies, ? - Bàrcino, ca. 390)[1][2] fou un religiós cristià romà, bisbe de Barcelona entre c. 365/373 i c. 386.[3] Mort en avançada edat durant el regnat de l'emperador Teodosi el Gran, fou també un dels autors del cristianisme primitiu. Per aquesta raó és considerat un dels Pares de l'Església, en l'àmbit llatí. Tanmateix, és el primer autor nascut en terres de l'actual Catalunya, del qual se'n coneix el nom i se'n conserven obres. És venerat com a sant per l'Església Catòlica i l'Ortodoxa. La seva festivitat se celebra el dia 9 de març.[2]

Les seves data i lloc de naixement són desconeguts, es considera que va néixer a la ciutat de Bàrcino o bé a la seva àrea d'influència, en el sí d'una família adinerada. Rebé una àmplia formació de caràcter clàssica.[1] Al llarg de la vida casar-se i va tenir un fill, Luci Flavi Dextre, que fou també escriptor, i esdevingué oficial de l'emperador Teodosi, amb el càrrec de gran camarlenc.[4][1] Va ser escollit bisbe de Barcelona probablement el 365, o bé el 373,[2] i hauria succeït a Pretextat, primer bisbe documentat de la ciutat, que va assistir al concili de Sàrdica de 343.

Jeroni d'Estridó, a De viris illustribus (obra dedicada a Dextre, el fill de Pacià), escrigué sobre ell, destacant-ne i lloant-ne l'eloqüència, la castedat i la santedat de vida. Va escriure diverses obres: una contra els novacians (que es conserva) i una titulada κέρβος, llatí Cervus. També consta que va escriure un tractat de nom Paraenesis, sive, Exhortatorius libellus ad poenitentiam (Parenesi, o, Llibret d'exhortació a la penitència), també conservada i on diu que va escriure un llibre anomenat Cervulus, probablement l'esmentada obra Cervus. També consta un llibre de Pacià sobre el baptisme per ús dels catecumens, perdut, i tres cartes conservades.

En la seva obra tracta la disciplina eclesiàstica, el baptisme, la supremacia del papa i ataca el novacianisme, llavors molt difós a Hispània, i també alguns costums pagans. Va fer-se cèlebre la seva frase: Christianus mihi nomen est, catholicos vero cognomen ("El meu nom és cristià, el meu cognom catòlic").

Sant Jeroni parla de Pacià a la seva obra De viris ilustribus, sobre la vida de diferents personatges de la història de l'església.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 Farmer, 2004, p. 407.
  2. 2,0 2,1 2,2 Guiley, 2001, p. 266.
  3. 3,0 3,1 De pagans a cristians. Barcelona: Barcanova, 1993, p. 46. ISBN 84-7533-826-7. 
  4. Guiley, 2001, p. 265.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pacià de Barcelona Modifica l'enllaç a Wikidata