Pacià de Barcino

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sant Pacià de Barcelona

Retaule de Sant Pacià, s. XVIII, a l'Església dels sants Just i Pastor de Barcelona, sobre la seva tomba
bisbe i Pare de l'Església
Nom secular Pacianus
Naixement 310 ca.
Barcelona?
Defunció 391
Barcelona
Enterrament Església dels sants Just i Pastor (Barcelona), a la capella de Sant Pacià
Commemoració en Església Catòlica Romana, Església ortodoxa
Canonització Antiga
Festivitat 9 de març
Fets destacables Primer autor conegut nascut a Catalunya
Iconografia Com a bisbe, amb un llibre a les mans

Pacià de Barcino, del llatí Pacianus (Barcino? ca. 310 - 391) fou un autor religiós i bisbe de Barcelona entre el 360 i el 386[1] i va morir a avançada edat sota Teodosi I el Gran, abans del 395. Sant per l'Església catòlica i l'ortodoxa, i considerat un dels pares llatins de l'Església. Sant Pacià és el primer autor nascut a Catalunya del qual se'n coneix el nom i se'n conserven obres.

Havia estat casat i el seu fill Luci Flavi Dextre va ocupar un càrrec oficial amb l'emperador Teodosi. Com a bisbe de Barcelona, va succeir Pretextat de Barcelona, el primer bisbe documentat de la ciutat, que va assistir al concili de Sardica de 347.

Jeroni d'Estridó, a De viris illustribus (obra dedicada a Dextre, el fill de Pacià), escrigué sobre ell, destacant-ne i lloant-ne l'eloqüència, la castedat i la santedat de vida. Va escriure diverses obres: una contra els novacians (que es conserva) i una titulada κέρβος, llatí Cervus. També consta que va escriure un tractat de nom Paraenesis, sive, Exhortatorius libellus ad poenitentiam (Parenesi, o, Llibret d'exhortació a la penitència), també conservada i on diu que va escriure un llibre anomenat Cervulus, probablement l'esmentada obra Cervus. També consta un llibre de Pacià sobre el baptisme per ús dels catecumens, perdut, i tres cartes conservades.

En la seva obra tracta la disciplina eclesiàstica, el baptisme, la supremacia del papa i ataca el novacianisme, llavors molt difós a Hispània, i també alguns costums pagans. Va fer-se cèlebre la seva frase: Christianus mihi nomen est, catholicos vero cognomen ("El meu nom és cristià, el meu cognom catòlic").

Sant Jeroni parla de Pacià a la seva obra De viris ilustribus, sobre la vida de diferents personatges de la història de l'església.[1]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 De pagans a cristians. Barcelona: Barcanova, 1993, p. 46. ISBN 84-7533-826-7. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pacià de Barcino