Malaltia terminal

El terme malaltia terminal es fa servir per designar l'estadi d'una malaltia en què ja no hi ha cap possibilitat de restablir la salut de l'individu, conduint a la fallida dels òrgans i eventualment la mort. En general està relacionat amb les malalties cròniques, però també pot produir-se en trastorns aguts i subaguts. L'individu que es troba en aquest estat rep el nom de pacient terminal, i se li fan cures que en milloren la qualitat de vida, com ara alleujar-li el dolor i tractar-li la depressió, anomenades tractaments paliatius, però no són curatius. Un pacient terminal científicament no té possibilitats de sobreviure, i es troba esperant la mort. El patiment i la impotència experimentats pels pacients i els familiars els fa vulnerables als xarlatans.

Vegeu també

• Càncer