Paco Cabanes Pastor

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Genovés
Genovés, amb faixa roja, l'any 2009 en un amistós de frontó en Alginet
Genovés, amb faixa roja, l'any 2009 en un amistós de frontó en Alginet
Informació personal
Nom complet Paco Cabanes Pastor
Sobrenom Genovés I
Data de naixement 20 de desembre de 1954 (1954-12-20) (60 anys)
Lloc de naixement El Genovés, País Valencià País Valencià
Informació del jugador
Modalitat escala i corda
Posició rest (ocasionalment, mitger)
Debut
Data Trinquet
1972 Carcaixent
Retirada
Data Trinquet
1996 Pelayo
Anys professional
Anys Empresa
1972 - 1996 (vint-i-quatre anys)
Selecció nacional
València Selecció valenciana 1993 - 1996 i 2004
Palmarés
Trofeu Anys
Campionat Nacional d'Escala i Corda

Trofeu Individual Bancaixa
1975, 1976, 1978, 1979, 1981, 1983,
1984 i 1989
1986, 1988, 1989, 1990, 1991 i 1995
Figures del s. XX: Puchol, Genovés, Juliet, Sabateret, Sarasol i Fredi
La galeria del Pelayo: Nel de Murla, Quart, Juliet, Rovellet i Genovés

Paco Cabanes Genovés[1] és un pilotari valencià: en actiu professionalment des de 1972 fins a 1996, actualment està considerat un dels cinc figures del segle XX en l'escala i corda i, com a tal, apareix retratat en la galeria d'honor del Trinquet de Pelayo junt al Nel de Murla, Quart, Juliet i Rovellet. També ha sigut guardonat amb la Medalla d'Or de la Generalitat Valenciana al Mèrit Esportiu, la de l'ajuntament del seu poble, un dels Premis Octubre,[2] El Saque de la Federació de Pilota Valenciana i la txapela basca (reservada als campions del manomanista).[3]

« No crec que se'n torne a parir un altre com ell. Tenia més poders que ningú i guanyava desafiaments increïbles d'ell sol contra tres. Fins i tot privant-lo de pegar-li de volea o de tirar-la a la llotja, no sé com s'ho apanyava que sempre se n'eixia. Fins a última hora, ningú no li va fer ni una miqueta d'ombra.[4] »

Considerat durant molts anys l'adversari a batre, la seua etapa d'esplendor començà on acaba la d'aquell últim, coincidix amb les d'Eusebio, Enric Sarasol, Fredi o Puchol i donà pas a l'actual número u, Álvaro (el qual té com a principal contrincant Genovés II, fill de Paco). També ha sigut membre de la Selecció Valenciana de Pilota, l'última volta en 2004. D'ençà participa en escoles de tecnificació i se'l pot vore en la llotgeta de baix de qualsevol trinquet, especialment els dies que juga el seu fill.

« El Genovés és irrepetible, sense dubte.[5] »
Josep Lluís Bausset i Císcar

Biografia[modifica | modifica el codi]

Francesc Cabanes i Pastor, el fill menut de la tia Carme i de Josep el Teuler, va nàixer el 20 de desembre de 1954 al número 6 del carrer La Font del Genovés (l'Horta de Xàtiva): en eixe carrer i en molts altres del poble es jugava a raspall tots els diumenges de vesprada i, als huit anys, va guanyar el seu primer desafiament per cinc duros contra Màxim, un veterà local. Orfe de pare als dotze anys, es va posar a treballar primer com a forrador de marraixes o de veremador al sud de França i d'obrer amb el seu germà Pepe i Toni Canana a Montesa i, en acabant, a Benissa, on començà a jugar a trinquet en el seu temps lliure.[6]

El Xiquet del Genovés[modifica | modifica el codi]

L'any 1972, amb dèsset anys Enriquito d'Alzira -llavors trinqueter de Benissa- el va incloure en l'equip juvenil local en substitució d'un lesionat: el Xiquet del Genovés només tardà uns pocs mesos en passar del raspall a l'escala i corda i en juliol del mateix any debutà com a professional a Carcaixent junt amb el Roget de Riola i van perdre contra Ribera i Micó. Amb est últim jugà la seua primera partida al trinquet de Pelayo, el 26 de juliol del 1973, contra Ribes i el Soro II, que els van guanyar 40 per 35; el mateix any, a Borriana, s'enfrontà per primera volta a Rovellet -llavors a punt de retirar-se- i, poc després, a Eusebio, (número u en aquell moment).[7]

El Genovés[modifica | modifica el codi]

El 1974 debutà en el Campionat Nacional d'Escala i Corda acompanyat per Carboneret II i patrocinats per Sueca; els dos anys següents, per Carcaixent i amb García de mitger, ja es proclamà campió indiscutible, per la qual cosa a partir de 1977 l'organització el va obligar a jugar «per baix», o siga, a colpejar la pilota només després que aquesta haguera botat en terra o en la paret, però mai de volea: això no li impedí quedar sub-campió o tornar a guanyar les edicions del 1978 i 1979 junt amb el seu germà Pepet, de nivell inferior. L'any 1980 quedà sub-campió darrere l'equip de València encapçalat per Fredi, però a l'any següent tornà a guanyar després de negar-se a acceptar les condicions imposades a causa d'unes lesions.

Genovés I[modifica | modifica el codi]

1982 fou el primer any des del debut en què no va ocupar cap lloc del pòdium, però com en 1983 tornà a ser campió, els tres anys següents hagué de jugar de mitger[8] -una posició estranya per a ell, que sempre feia de dauer- per a Puchol, amb el qual tornà a guanyar el títol en 1983 i 1984 i va ser sub-campió en 1985. El 1986 tornà a jugar de rest amb el seu germà i quedà sub-campió, com a l'any següent amb Sanchis; l'any 1989 guanyà el seu últim Nacional, de nou junt amb Pepet (sovint anunciat com a Genovés II), amb el qual encara participà en edicions següents: de fet, en 1990 es va negar a dur propaganda del patrocinador del torneig en la camiseta, però al remat va claudicar quan la Federació parlà de substituir-los per Núñez i Joaquín.

Genovés[modifica | modifica el codi]

Quant al Trofeu Individual Bancaixa, des de la primera edició l'any 86 contra Sarasol -i amb l'única excepció del 87, per una lesió-, el Genovés estigué en el pòdium tots els anys fins a la seua retirada, bé com a campió o com a finalista; després de guanyar contra Fredi -campió vigent- en 1988, la resta d'edicions van ser un cara a cara entre Genovés i Sarasol, ambdós finalistes veïns del mateix poble: el Genovés guanyà els anys 89, 90 i 91 però va ser superat per Sarasol en les finals del 92,[9] 93 i 94, per la qual cosa en les dos últimes el seu adversari jugà de roig (fora de competició oficial, Sarasol sempre es faixava de blau contra el Genovés per respecte al seu «mestre»). A punt de retirar-se, el 9 de juliol de 1995 va disputar la seua última final individual front a un jove Álvaro amb vint-i-un anys, al qual va remuntar fins a guanyar-lo 60 a 55.[10]

Paco[modifica | modifica el codi]

A banda les incipients competicions oficials, Paco Cabanes disputà les tradicionals partides del dia en tots els trinquets valencians i participà en festes d'exhibició al carrer en quasi totes les modalitats de la pilota valenciana.[11] Internacionalment, el Genovés disputà diverses partides contra jugadors bascs al jai alai de Benidorm contra Martinikorena (en 1987, la primera partida televisada per ETB des d'un frontó verd),[12] al frontó de Bétera amb Intxauspe (el 13 d'octubre del 91) i de nou Martinikorena (24 de novembre del mateix any) o -a porta tancada- al trinquet de Guadassuar amb Retegi I.[13] L'any 1992 jugà una partida de galotxa junt amb José María Sarasol en un carrer de Barcelona com a demostració de pilota valenciana durant els Jocs Olímpics d'estiu de 1992 i també formà part de la selecció valenciana en els mundials de pilota els anys 1993 (Torneig Cinc Nacions a València), 1994 (I Camponat d'Europa a Valenciennes) i 1996 (I Mundial de Llargues a València); ja retirat, encara el tornarien a convocar per V Mundial de Pilota al Piemont i Ligúria l'any 2004 junt amb figures d'altres modalitats com Jan de Murla o Martines.

Palmarés[14][modifica | modifica el codi]

Campionat Nacional d'Escala i Corda[modifica | modifica el codi]

  • Huit voltes campió (1975, 1976, 1978, 1979, 1981, 1983, 1984 i 1989)
    • Cinc voltes sub-campió (1977, 1980, 1985, 1986 i 1988)

Campionat Individual d'Escala i Corda[modifica | modifica el codi]

  • Sis voltes campió (1986, 1988, 1989, 1990, 1991 i 1995)
    • Tres voltes sub-campió (1992, 1993 i 1994)

Campionats Internacionals de Pilota[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Nou DISE Paco Cabanes, 'Genovés'
  2. Anuaris.cat El retorn del Genovés
  3. El País Caballero de faja roja y largo sueño
  4. Vallés, Santi: Converses amb l'home subterrani (Tàndem Edicions, València 2000)
  5. op. cit. 1
  6. Mollà, Toni: El Genovés (Tàndem Edicions, València 1994)
  7. Museu de la Pilota El Genovés
  8. Anuaris.cat El Genovés, el nom propi de la pilota valenciana
  9. Google Video Genovés contra Sarasol (1992)
  10. Google Video Genovés contra Álvaro (1995)
  11. Història de la pilota valenciana a Crevillent El Genovés a Crevillent
  12. Noticias de Gipuzkoa La verdadera revolución en el frontón ha sido Titín
  13. Master Jai Genovés: Euskadi me cautivó hace ya más de 35 años
  14. Federació de Pilota Valenciana Paco Cabanes, "El Genovés"

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]