Paco Mir

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 00:38, 17 oct 2016 amb l'última edició de Jey (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaPaco Mir
Biografia
NaixementFrancisco Mir i Maluquer
15 de novembre de 1957 (1957-11-15) (66 anys)
Barcelona, Barcelonès
Dades personals
NacionalitatCatalunya Catalunya
Activitat
Ocupaciódirector de teatre, guionista, actor, autor de còmic, director de cinema Modifica el valor a Wikidata
Membre de
IMDB: nm0591918 TMDB.org: 265434 Modifica el valor a Wikidata

Francesc de Paula Mir i Maluquer,[1] més conegut com a Paco Mir, (Barcelona, 15 de novembre de 1957) és un actor, humorista, guionista i director de cinema català, famós per ser integrant del Tricicle, amb els qui ha guanyat dos premis Max. Ha produït diverses sèries de televisió, i crear campanyes de publicitat i d'adaptar i dirigir un petit munt de teatre i sarsuela.

Biografia

L'article o secció necessita millores de format.
Pot necessitar retocs en negretes, cursives, enllaços, imatges, categories, infotaules...

Afirma el mateix Paco Mir: "vaig néixer el 57 de seguida van veure que era home i que haurien de cridar Francisco, que era el tradicional en la branca Mir de la família. De petit vaig passar per una etapa de "Currito" (per diferenciar del meu pare, a qui deien Curro) i fins i tot per una de "Currito d'Or" que anys més tard, tot s'aprofita, vaig utilitzar com pseudònim d'un personatge que era torero. Finalment tothom es va posar d'acord i em van cridar Paco. Anava per estudiant de Belles Arts, encara que en realitat el que m'agradava era dibuixar tires còmiques, quan vaig ensopegar casualment amb el teatre i, avui dia, després d'expulsar escenaris de tot el món durant més de 30 anys, de crear set obres amb Tricicle, d'escriure tres, de guanyar dos premis Max, de produir diverses sèries de televisió, de crear campanyes de publicitat i d'adaptar i dirigir (amb un cert èxit) un petit munt de teatre i sarsuela, encara tinc la sensació que estic en aquest món per casualitat. Per si de cas, no he deixat de dibuixar."

Teatre[2]

  • 1991: Clochard. Creació i direcció d'un espectacle gestual per a la companyia Grappa Teatre.
  • 1996-2004: Políticament incorrecte. Adaptació i direcció.
  • 1998-2002: El sopar dels idiotes (1998/2002) Adaptació i direcció.
  • 1998: Tres peces curtes per a l'obra Criatures de la companyia T de Teatre.
  • 1999: La venjança de Don Mendo. Adaptació i direcció.
  • 1999: No és tan fàcil. Guió i producció.
  • 2000: Vides privades. Adaptació i direcció.
  • 2001: Bon Profit! Guió i direcció.
  • 2001/03/05: Els nebots del Capitan Grant. Adaptació i direcció.
  • 2002: Amants. Adaptació i direcció.
  • 2003: La Generala. Direcció i adaptació.
  • 2003: El Superbarber de Sevilla. Adaptació.
  • 2004: Coneixes en Prosineckty? Producció i guió.
  • 2004: Dinamita. Guió i direcció.
  • 2006: Mandíbula afilada. Direcció.
  • 2006: Déu de Woody Allen. Adaptació i direcció.
  • 2006: Avida Vida. Dramatúrgia per un espectacle de dansa.
  • 2007: Corda i Descorda. Guió i direcció escènica.
  • 2007: Don o Maledicció, peça curta per al festival de Manizales, Colòmbia.
  • 2008: Silenci vivim. Adaptació de textos d'Adolfo Marsillach.
  • 2008: Optimisme Global. Companyia Pocaconya. Col·laboració en el guió i direcció.
  • 2008: Jo vaig pujar a un Piano Verd. Direcció.
  • 2008. Spamalot el Musical dels Monty Pythons. Direcció.
  • 2009: Gran Via .. cantonada a Chueca. Sarsuela. Direcció.
  • 2009: Els nebots del Capitan Grant. Adaptació i direcció.
  • 2009: Boeing Boeing. Adaptació
  • 2009: El Club dels Invisibles. Obra infantil escrita per als estius de Ciutat Ducal.
  • 2010: La Venjança de Don Mendo. Readaptació.
  • 2010: Pel davant i pel darrera. Readaptació.
  • 2011: Políticament incorrecte. Adaptació i direcció.

Filmografia

Televisió[2]

  • 1992: Fem de tot pilot per a TV3.
  • 1994: Els lladres van a l'oficina. Guionista.
  • 1994: Oh! Europa, guions per Dagoll Dagom.
  • 1995: Quico el progre. Guionista.
  • 1995: Historias de la puta mili. Guionista.
  • 1996: 500 funcions de les T de TEATRE guió i realització.
  • 1996: Oh! Espanya, guions per Dagoll Dagom.
  • 1996: Cracks, sèrie de 164 monòlegs per a Canal Plus. Guió i realització.
  • 1997: La saga dels Clark, sèrie de 60 capítols per a Canal Plus. Guió i realització.

Cinema[2]

  • 1991: Mitjana Vida. Guió subvencionat pel Ministeri.
  • 1995: Aquí fem els somnis realitat. Guionista i protagonista del curt d'Alejandro Calvo
  • 1996: Captaires sense Fronteres. Direcció, producció i guió.
  • 2003: Informatius. Guió. Seleccionat com un dels cent millors curts espanyols de la Història.
  • 2003: Lo mejor que le puede pasar a un cruasán. Adaptació i direcció.

Guardons i premis[2]

Espots[2]

  • 1999: ONCE. Campanya juliol Canal. Guió i realització.
  • 2002: Ikea. Guió i realització.
  • 2002: Beep Informàtica. Guió i realització.
  • 2004: El País Cinema. Realització.
  • 2004: El País Cinema-II. Realització.

Llibres/publicacions[2]

  • 1981-1999: El Jueves.
  • 1989: Quin Vent.
  • 1990: El dimecres mercat.
  • 2001: No és tan fàcil.
  • 2002: Estem Penjats (Ed. Planeta).
  • 2015: Ya me quejo yo por ti (Ed. Comanegra)

Ràdio[2]

  • 1990: Durs a quatre pessetes. Guió.

Referències

  1. ↑ Crusells, Magí. Directores de cine en Cataluña: de la A a la Z. Edicions Universitat Barcelona, 2009, p. 175. ISBN 8447533166. 
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 «Biografia de Paco Mir». Tricicle.com. [Consulta: 18 novembre 2013].

Enllaços externs

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Paco_Mir&oldid=17626337»