Pacte Mólotov-Ribbentrop

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Pacte Mólotov-Ribbentrop
Tractat de no agressió entre Alemanya i la Unió Soviètica
MolotovRibbentropStalin.jpg
Molotov signa el tractat en presència de Ribbentrop i Stalin
Tipus de tractat Pacte de no agressió
Signat
Localització
23 d'agost de 1939
Moscou, Unió Soviètica
Firmants Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
Alemanya nazi Tercer Reich
Efecte Canvis territorials en el marc de la Segona Guerra Mundial

El Pacte Mólotov-Ribbentrop fou un pacte de no-agressió entre Alemanya i la Unió Soviètica signat a Moscou pels ministres d'exteriors respectius, Joachim von Ribbentrop i Viatxeslav Mólotov el 23 d'agost de 1939,[1] i que va ser vigent fins a la invasió alemanya de la Unió Soviètica amb l'"Operació Barbarroja", que s'iniciava la matinada del 22 de juny de 1941.

Les clàusules[modifica | modifica el codi]

El pacte contenia unes clàusules secretes, que no es van descobrir fins que acordaren l'absorció alemanya de Lituània i la repartició de Polònia i les annexions soviètiques d'Estònia, Letònia i Finlàndia, i d'una part de Romania, dividint l'Europa oriental i del nord en dues àrees d'influència.[2]

Les conseqüències[modifica | modifica el codi]

Canvis territorials a Europa 1939-1940.

L'1 de setembre de 1939, pocs dies després de la signatura, el pacte, els alemanys van envaïr Polònia, fet que va desencadenar la Segona Guerra Mundial, i els estats bàltics van firmar amb la unió soviètica un Pacte de no agressió i mútua defensa, que permetia als soviètics estacionar-hi tropes.

El 1940, després que la Wehrmacht ocupés Noruega, Dinamarca, Països Baixos, Bèlgica i França es rendís, ocupava part de Romania després d'enviar un ultimàtum, se signà un annex que canviava Lituània a l'òrbita soviètica, i s'annexionava les tres repúbliques bàltiques. Milers de persones d'origen alemany van ser transferides del territori ocupat per la Unió Soviètica a Alemanya, especialment a les zones poloneses ocupades, on se'ls van donar granges arrabassades a la població local.

Finlàndia es va resistir a les pretensions soviètiques i va plantar cara a la Guerra d'Hivern, que va acabar el 1940 quan va accedir a cedir part del seu territori a la Unió Soviètica.

Hongria rebria Transilvània de Romania, on hi havia una gran població jueva que va ser deportada a Alemanya el 1944, i la part oriental de Txecoslovàquia, i Bulgària recuperaria el territori conquerit pels romanesos el 1913 durant la Segona Guerra Balcànica.

El desgast del pacte[modifica | modifica el codi]

L'Abril de 1940, amb la invasió alemanya de Dinamarca i Noruega, i el juny de 1940, amb la invasió soviètica de més territori romanès de l'acordat el pacte es va començar a deterioriar, car les dues parts es van excedir, i els recels d'Alemanys envers la Unió Soviètica van fer que els primers envaïssin el 1941 la Unió Soviètica en la major operació militar terrestre de la història, l'"Operació Barbarroja".

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pacte Mólotov-Ribbentrop
  1. Esther Rodríguez, El Maquis, p.36
  2. (francès) Pierre Bühler, Histoire de la Pologne communiste: autopsie d'une imposture, p.29