Pacte d'Acer

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El Pacte d'Acer (en alemany: Stahlpakt; en italià: Patto d'Acciaio), oficialment anomenat com a Pacte d'Amistat i Aliança entre Alemanya i Itàlia fou un acord politico-militar signat el 22 de maig de 1939 a Berlín, entre els Ministres d'Afers Exteriors Galeazzo Ciano pel Regne d'Itàlia i Joachim von Ribbentrop per Alemanya, en el qual assentaven les bases d'una futura ajuda mútua en cas de guerra.

Història[modifica | modifica el codi]

Per aquesta data el Canceller d'Alemanya Adolf Hitler desitjava envair Polònia, però volia comptar amb aliats a Europa, amb l'objectiu de desanimar el Regne Unit i França de declarar-li la guerra. A més de les similituds entre el feixisme italià i el nazisme alemany, Hitler desitjava consolidar la seva amistat amb Benito Mussolini, que encara dubtava a participar en la futura Segona Guerra Mundial.

La signatura del Pacte d'Acer va deixar de tenir valor l'1 de setembre de 1939, quan va començar la Segona Guerra Mundial, ja que Benito Mussolini i Galeazzo Ciano van renunciar a darrera hora a fer costat a Alemanya en cas que les potències occidentals li declaressin la guerra, ja que Itàlia no estava preparada militarment per la guerra. Dos dies després d'iniciar-se la invasió de Polònia, el Regne Unit i França van declarar la guerra a Alemanya, donant inici ofial a la Segona Guerra Mundial. No seria fins a la derrota francesa de 1940 que Mussolini validaria el Pacte d'Acer, declarant la guerra al Regne Unit i a la ja derrotada França.

El Pacte d'Acer va perdre validesa el 1943, quan Mussolini va ser arrestat en un cop d'estat, i el nou govern italià va signar un armistici amb els aliats.

Clàusules[modifica | modifica el codi]

El Pacte d'Acer contenia una clàusula secreta, on ambdós governs totalitaris es comprometien a controlar les seves respectives premses i mitjans de propaganda per enaltir la imatge d'ambdós governs.