Paestum

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Temple d'Apol·lo, tradicionalment identificat amb Neptú o Posidó
Temple d'Atena, abans conegut com a temple de Ceres

Paestum, o Pèstum, fou una antiga ciutat de la Lucània prop de la mar Tirrena, a uns 7 km al sud de la desembocadura del Silarus. Fou fundada pels grecs de Síbaris amb el nom de Posidònia (Poseidonia) en una data desconeguda, probablement a finals del segle VII o primera meitat del VI aC. La colònia fou establerta amb participació dels doris de Trozen. Segons Estrabó fou fundada a la costa i traslladada una mica a l'interior, però de fet les ruïnes es troben només a 1 km de la costa.

Quan es va fundar la veïna Vèlia el 540 aC, Posidònia ja existia i era una ciutat considerable però no se sap res de la seva història. El 510 aC Síbaris va ser destruïda però els seus habitants no es van establir a Posidònia sinó a Laüs i Escidros (Scidros). La seva prosperitat és testimoniada per les restes (conegudes com els Temples de Paestum) i monedes nombroses que s'han trobat. Fou una de les primeres ciutats gregues que van caure en mans dels lucans, probablement ja abans del 390 aC, quan la ciutat de Laus fou assetjada i ja era el principal baluard grec a la zona. Segons Aristòxenos, els habitants no foren expulsats sinó que van haver de rebre un contingent de lucans a la ciutat. Fou recuperada per Alexandre Molós el 330 aC, però no es coneix si després va tornar a caure en mans dels lucans.

Temple d'Hera, abans conegut com la Basílica

Després de la sortida de Pirros de l'Epir, els romans van establir el seu domini a la Lucània i la ciutat va quedar en el seu poder (273 aC). Per garantir aquestes possessions hi fou establerta immediatament una colònia romana de dret llatí, que va portar el nom (potser una corrupció del seu nom grec) de Paestum, que va esdevenir el prevalent.

La ciutat es va destacar per la seva lleialtat a Roma durant la Segona Guerra Púnica, quan just abans de Cannes (217 aC) es va oferir al Senat, el 210 aC quan va proveir de vaixells els romans, i el 209 aC quan va mantenir el subministrament romà que altres colònies no van complir.

Tot i que fou una ciutat pròspera (esdevingué municipi el 89 aC), no apareix pràcticament esmentada durant la República, però en parlen lateralment Ciceró, Estrabó i altres. Durant l'Imperi fou una de les vuit prefectures de la Lucània. Va recuperar el títol de colònia, segons una inscripció, probablement en temps de Trajà o Adrià.

Al segle V fou seu d'un bisbat. Fou destruïda pels sarraïns al segle IX i el bisbat es va traslladar a la veïna Capaccio, en posició més elevada.

Les seves ruïnes, força importants, es troben a l'indret anomenat Pesto. La part principal en són les muralles; hi ha també tres temples (dedicats a Hera, Apol·lo i Atena, que tradicionalment s'havien identificat respectivament com una basílica i els temples de Neptú –o Posidó– i Ceres) i alguns altres edificis. A la vora del riu Silarus hi havia un temple de Juno, però no en queden restes.

Paestum va donar nom antigament al golf de Salern, que es va dir Paestanus Sinus (en grec Poseidoniates kolpos).

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Paestum

Coord.: 40° 25′ 12″ N, 15° 00′ 20″ E / 40.42,15.005555555556