Paflagònia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Paflagònia, situada en un mapa del segle XV.

Paflagònia (Paphlagonia) fou una regió de l'Àsia Menor limitada a l'oest per Bitínia, a l'est pel Pont,[1] al sud per Galàcia i al nord per la mar Negra o Euxí. La frontera occidental era el riu Parthenius i l'oriental el riu Halis. Les muntanyes Olgassis marcaven la frontera pel sud amb les seves branques del Scorobas i el Citorus.

A la costa els accidents geogràfics principals són els caps Carambis i Syrias; els seus rius, excepte l'Halis, són curts i poc importants, destacant els Sesamus, el Ochosbanes, el Evarchus, el Zalecus i el Amnias.

L'interior estava dividit en nou districtes: Blaene, Domanetis, Pimolisene, Cimiatene, Timonitis, Gezatorigus, Marmolitis, Sanisene, i Potàmia. La part interior tenia molt poques ciutats, i totes eren petites, destacant únicament Pompeiopolis i Gangra (aquesta darrera capital reial, que fou més tard Germanicòpolis).

El nom Paflagònia derivaria segon la llegenda de Paflagon, fill de Phineos. Un antic nom del país és esmentat com Pylaemenia (Pilemènia) perquè un príncep local pretenia ser descendent de Pylaemenes (Pilemenes), el líder dels paflagons henets a la guerra de Troia. Altrement el seu origen real no es coneix.

Les principals ciutats, totes a la costa, foren: Amastris, Erythini, Cromna, Cytorus, Aegilaus, Abontichos, Cimolis, Stephane, Potami, Armene, Sinop i Carusa.

Regne de Paflagònia[modifica | modifica el codi]

Paflagònia va ser governada per reis independents fins que fou sotmesa per Cressos de Lídia. Quan aquest regne fou conquerit per Cir II el gran, els paflagons van passar sota autoritat de Pèrsia dins la satrapia III, però degut a la llunyania de la capital van gaudir d'ample autonomia. Paflagònia era una satrapia menor de la satrapia de Capadòcia (que al seu torn formava part de la gran satrapia de Lídia). La satrapia de Paflagònia tocava a la mar i tenia l'est la satrapia menor de Capadòcia a la part del Pont; al sud arribava fins prop d'Ancyra (moderna Ankara) i segurament la marcava l'Ankara Suyu o Ankara Su, un afluent del Sangari o Sangàrios (modern Sakarya); a l'oest tenia la satrapia menor de la Frígia Hel·lespòntica.

Xenofont vers el 400 aC ja esmenta que els paflagons estaven governats per un rei que hauria afermat una certa independència dels perses, independència que es va consolidar amb la conquesta de l'imperi per Alexandre el Gran; en la seva època s'esmenten reis de Paflagònia i els macedonis llavors pràcticament no es van acostar a la zona. Els reis foren inclosos als territoris d'Èumenes de Cardia, però a la seva mort va esdevenir altre cop de fet independent tot i que nominalment dependents d'Antígon.

Mitridates I del Pont Ktistes (301–265 aC) va convertir el país en el seu vassall nominal però fins al 183 aC Farnaces I del Pont no va poder reduir la ciutat grega de Sinope a la costa de Paflagònia. En aquesta data el regne de Paflagònia fou unit més estretament al del Pont i dins ell va romandre en la major part fins al 65.

El regne de Paflagònia va passar al Pont vers el 110 aC segurament per extinció o deposició de la dinastia. El rei del Pont va repartir el país amb Nicomedes III Evergetes de Bitínia (128-91 aC). Aquest va fer rei de la seva part al seu fill Pilemenes deposant al príncep paflagoni Astreodó (Astreodon) aliat de Roma. Els romans van imposar aviat la retirada dels bitinis i la regió va romandre sota reis propis.

Llista de reis[modifica | modifica el codi]

A Capadòcia (Datames) vers 364-362 aC

Al Pont 89-84 aC

Al Pont 74-65 aC A Roma 65 aC

Administració provincial romana[modifica | modifica el codi]

Durant la primera guerra de Mitridates la zona costanera de Paflagònia fou incorporada per Gneu Pompeu a la província de Bitínia, però l'interior va romandre sota els seus reis. Alguns moments foren sotmesos per Pont (74 aC) fins que el 65 aC el regne fou recuperat pels romans i cedit a un cap gàlata que va esdevenir client de Roma. Quan la dinastia es va extingir el regne fou incorporat a Roma, dins la província de Galàcia, en una data incerta durant el regnat d'August.

Al 294 aC a la reorganització de Dioclecià, Paflagònia va esdevenir província separada si bé una part de l'est fou inclosa dins el Pont. Al segle IV la província fou dividida en dues: la part occidental va formar la província d'Honoríades i l'oriental va conservar el nom de Paflagònia.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Paflagònia». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Coord.: 41° 36′ N, 35° 00′ E / 41.6°N,35°E / 41.6; 35