Pagès

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Un pagès, camperol o llaurador és una persona que té com a ofici treballar les terres. El pagès tradicionalment és definit en sociologia com el membre d'una comunitat en una societat agrària o rural. Quan el pagès es troba aïllat a grans propietats del seu domini, o maneja la seva producció amb una considerable orientació comercial, es transforma en un granger. Els pagesos tenen els coneixements que els ha donat la gestió del mitjà de producció, la terra, i l’experiència acumulada, amb èxits i fracassos, al llarg de generacions.[1]

Edat mitjana i moderna[modifica | modifica el codi]

Durant l'edat mitjana el sistema feudal es va implantar arreu d'Europa. L'amo del feu exigia que la gent li rendís gran part de la seva tasca a canvi de la llibertat de conrear els seus propis petits terrenys. Mancats d'instrucció acadèmica, els pagesos vivien en humils barraques. Al llarg d'aquests anys van néixer freqüents pestes i moltes vegades la població va patir fam, situació que es va accentuar amb la pesta negra.

A mesura que la independència del pagès va anar creixent, aquest va tenir més oportunitats de pensar i de prendre part en altres aspectes de la vida social.

Al segle XIV van aparèixer gremis de pagesos a Manresa, a Lleida i a Reus.[2] A Barcelona, al segle XV, els llauradors i els hortolans s'agrupaven en la mateixa confraria. Els pagesos de remença eren els que no podien deixar el seu mas sense autorització o redempció del seu senyor. A Lleida, representaven un tant per cent important de la població urbana i, fins i tot, participaven en la paeria.[3] A Mallorca els pagesos i representants de les viles s'organitzaven en el Sindicat de Fora que va aparèixer el 1315.

Com denota el volum de la construcció de moltes masies, antany a les cases de pagès hi vivia molta gent: l'amo, l'hereu, els altres germans cabalers, la família extensa, mossos i pastors. Eren centres de producció, on es feia el vi, es molia la farina o es produïa oli. A més, s'engreixava el porc i s'elaboraven embotits i formatges. Mentre que en algunes masies es feien bótes de vi, en d'altres es cosien espardenyes i sàrries per carregar els animals.[1]

Des del segle XVII fins a principis del XX ser pagès significava viure amb una situació benestant dins el món agrari.[2]

Edat contemporània[modifica | modifica el codi]

Camperol alemany el 1955

L'aparició de les grans ciutats i la urbanització de bona part del territori han fet que la pagesia es transformés. Actualment a Catalunya hi ha una agricultura periurbana i, amb l'especialització del monocultiu, l'elaboració final de moltes produccions s'ha traspassat a les cooperatives. Molts pagesos, a la recerca de donar un valor afegit al producte, han decidit recuperar la manera de fer dels avantpassats.[1]

Actualment hi ha tan sols trenta mil pagesos censats a Catalunya, que tenen l'ajuda d'assalariats, a més d'uns trenta mil agricultors a temps parcial. La xifra de pagesos censats del primer fogatge del segle XIV era d'un quart de milió. No obstant això, el que ha canviat substancialment no és tant el nombre de pagesos com la població que han d'alimentar, que ha augmentat de manera més que considerable.[1]

Arreu de Catalunya hi ha museus del pagès, on s'exposen estris que aquest utilitzava. Destaquen el Museu de la Vida Rural (l'Espluga de Francolí) o el Museu del Blat i la Pagesia (Cervera). A moltes cooperatives mantenen com a museu els antics cups i premses d'oli o de vi. Són especialment interessants el Museu de les Cultures del Vi de Catalunya (Vilafranca del Penedès) o el Museu de l'Oli (les Borges Blanques), la Farinera (Torroella de Montgrí) i el Museu del Suro de Palafrugell.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «La pagesia, la vida i el treball al camp». Culturcat (Generalitat de Catalunya). [Consulta: 30 de setembre de 2012].
  2. 2,0 2,1 «Pagès». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Bolòs, Jordi: Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV). Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284. Barcelona, abril del 2000. ISBN 84-297-4706-0, plana 155.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pagès Modifica l'enllaç a Wikidata