Paio Gomes Chariño
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1225 (Gregorià) Galícia |
| Mort | 1295 (Gregorià) (69/70 anys) Ciudad Rodrigo |
| Sepultura | San Francisco convent (en)  |
| Adelantat major de Galícia | |
| Señor de Rianxo (gl) | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | trobador |
| Família | |
| Fills | Álvar Páez Maldonado |
 | |
Paio Gomes Chariño de Sotomaior (c. 1225 - 1295) va ser un poeta i noble gallec. Primer senyor de Rianxo i Avançat Major del Regne de Galícia, fou una figura política de la corona de Castella i singular trobador en llengua gallega.
Figura política[modifica]
Va néixer probablement en 1225 en una família de la noblesa del sud-oest de Galícia. De molt jove va brillar pels seus dots militars en el mar. Va destacar al capdavant de la flota que va conquistar Sevilla per a Castella remuntant el Guadalquivir (1248). Va ser nomenat almirall en 1284. En 1292 va ocupar el càrrec d'Avançat Major del Regne de Galícia al servei del monarca Sanç IV. A la mort d'aquest, Don Joan de la Cerda va pretendre la corona dels regnes de Sevilla, Galícia i Lleó, quedant María de Molina com a regent a Castella i Toledo. El principal valedor d'aquesta idea a Galícia va ser Juan Alfonso de Albuquerque a qui Paio Gomes Chariño es va enfrontar i va arribar a fer presoner. Va ser assassinat per Rui Pérez Tenorio en 1295. El seu majestuós fèretre presideix l'església de San Francisco de Pontevedra.
Poeta[modifica]
Se li coneixen 27 composicions entre cantigas de amor i de amigo. Només queda d'ell una cantiga d'escarn. En els seus poemes amorosos introdueix la temàtica pescadora. És un exponent de la perfecció tècnica i estètica a la qual va arribar el cancioneiro en gallec en el segle xiii.