Paiporta

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Paiporta
Escut de Paiporta
(En detall)
Localització

Localització de Paiporta respecte del País Valencià Localització de Paiporta respecte de l'Horta Sud


Municipi de l'Horta Sud
Església de Sant Jordi de Paiporta
Església de Sant Jordi de Paiporta
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província de València
Horta Sud
Manc. de l'Horta Sud
Torrent
Gentilici Paiportí, paiportina
Predom. ling. Valencià
Pressupost 14.985.300
Superfície 3,93 km²
Altitud n/d
(màx.:52 )
Població (2013[1])
  • Densitat
24.787 hab.
6.307,12 hab/km²
Coordenades 39° 25′ 40″ N, 0° 25′ 6″ O / 39.42778°N,0.41833°O / 39.42778; -0.41833Coord.: 39° 25′ 40″ N, 0° 25′ 6″ O / 39.42778°N,0.41833°O / 39.42778; -0.41833
Distàncies 5,5 km de València
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

1
12 PP, 6 PSPV, 2 Compromís i 1 EUPV
Vicente Ibor Asensi (PP) (2011)
Codi postal 46200
Codi territorial 46186
Festes majors 16 d'agost
Patró/Patrons Sant Roc
Agermanament Cuba Centro Havana (Cuba)
Cuba Regla (Cuba)
Itàlia Soliera (Itàlia)
Web

Paiporta és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Horta Sud.

Limita amb Alfafar, Benetússer, Catarroja, Massanassa, Picanya i la ciutat de València.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Municipi de l’Horta, situat al sud de la ciutat de València. El territori és totalment pla, travessat del nord-oest al sud-est pel barranc de Torrent o de Xiva, que dividix el nucli urbà en dos parts. El nucli més antic es troba a l'esquerra del barranc, al costat de l'església de Sant Jordi.

El clima és mediterrani, amb hiverns suaus i estius calorosos. La pluja, escassa, cau a la tardor i la primavera - 450/550 mm./anuals. La proximitat de la mar dóna a l'aire un cert grau d'humitat. La temperatura mitjana anual és de 19ºC.

Història[modifica | modifica el codi]

Segons el Llibre de Repartiment en 1238 el rei Jaume I atorgà a Arnau Llac les alqueries de Cotelles i el Racó, on posteriorment es va assentar el poble, anomenat aleshores de Sant Jordi. En 1366 el rei Pere el Cerimoniós dóna el lloc a Pere de Boïl i Castellar que posseïa el terç delme i el dret de monedatge. L'any 1447, el senyoriu pertanyia al Justícia de València, Genís Ferrer, i el 1494 passà a ser patrimoni de Pere Joaquim Pons.

El 1584, Elionor Pons va contraure matrimoni amb Pere Ladron Pallàs, qui va heretar el títol de vescomte de Xelva; l'any 1599, el rei va atorgar el títol de comte de Sinarcas a Jaume Ladron de Pallàs; en morir Gaspar Ladron de Pallàs sens descendència masculina el senyoriu es va separar del vescomtat de Xelva.

En el segle XVII un robatori de sagrades formes en el convent de sant Joaquim i santa Anna, aixecat en 1595 i a hores d'ara desaparegut, va servir d'excusa al virrei per a iniciar una dura repressió del bandolerisme en tot el país; el 1741, i fins a la desamortització n'era propietat del marquès de Valdecarzana, qui es va titular baró de Paiporta.

En 1841 va afegir-se el barri de Casesnoves, també denominat Portugalet, que pertanyia a la jurisdicció de Torrent i a la parròquia de Picanya.

Etimologia del nom[modifica | modifica el codi]

Pel que fa a l'etimologia del terme "Paiporta", cal observar-hi, en primer lloc, dues premisses negatives: a) no pot ser d’origen aràbic, segons Coromines (1995: vol.VI, 116), perquè és un nom en P-, i amb dues p, fonema que no existeix en àrab. b) tampoc és de formació catalana. Sembla, doncs, un mossarabisme. Si atenem a les circumstàncies locals del municipi de Paiporta, hi podem trobar un camí per a establir una etimologia prou consistent: en la seua ubicació geogràfica, Paiporta no és encara l’horta pròpiament dita sinó que està entrant-hi pel barranc de Torrent avall. D’on podem deduir un origen del llatí prope hortam, ‘prop de l’Horta’, ‘arran d’horta’. Tot atenent a l’evolució fonètica del mot podem dir que propiórta (de prope hortam) esdevingué proiporta. Quan s’accentuà l’arabització del País la primera "r", ja atacada per dissimilació davant l’altra, desaparegué del tot perquè els arabòfons eren incapaços de pronunciar un grup inicial de consonant més líquida (FRAGA > Afraga, és un altre exemple). L’àrab tampoc admetia el diftong "oi" ja que només "ai" era diftong admés en llur sistema fonètic, per això es produí el canvi de Poip-, quedant el nom com a "Paiporta".[2]

Del nom de la localitat, ha esdevingut, fent un joc de paraules, l'expressió tant d'un sopar com d'un dinar tradicional a la Comunitat Valenciana, anomenat "de pa i porta", en el que, cadascú es duu o es porta l'entrepà de casa, o també alguna cosa per compartir, mentre els organitzadors posen les begudes o l'aperitiu, amb diverses variants segons llocs i ocasions. És evident el joc de paraules que es crea. També en serien expressions sinònimes altres com "de cabasset", "de sarnaxet", "de faixa" i "de pataqueta" o en castellà "de sobaquillo".[3]

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005 2007 2009 2010 2011 2012
2.296 2.506 2.746 3.074 3.182 3.574 4.054 11.224 14.514 15.627 18.194 21.341 22.374 23.519 23.980 24.298 24.506

Economia[modifica | modifica el codi]

L'economia local es basa en l'agricultura i la indústria. El camp paiportí, regat per la séquia de Faitanar, dóna hortalisses, cítrics i flor natural. Quant a la indústria als seus tres polígons industrials hi ha fàbriques de mobles, xapes i taulers de fusta, teixits, pintures, materials per a la construcció, etc.

Política i administració[modifica | modifica el codi]

Resultats electorals de Paiporta, 2011
Candidatura Cap de llista Vots Regidors/Consellers % Vots
Partit Popular Vicente Ibor Asensi 6.412 12 49,4
Partit Socialista del País Valencià Joaquín Moreno 3.560 6 27,4
Coalició Compromís Isabel Martín Gómez 1.141 2 8,8
Esquerra Unida del País Valencià María José Lianes Laserna 1.003 1 7,7
Altres 855 - 6,6
En blanc 230 - 1,7
Total 13.201 21
Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Bartolomé Bas Tarazona PSPV
1983 - 1987 Bartolomé Bas Tarazona PSPV
1987 - 1991 Bartolomé Bas Tarazona PSPV
1991 - 1995 Bartolomé Bas Tarazona PSPV
1995 - 1999 Bartolomé Bas Tarazona PSPV
1999 - 2003 Bartolomé Bas Tarazona PSPV
2003 - 2007 Bartolomé Bas Tarazona PSPV
2007 - 2011 Vicente Ibor Asensi PP
Des del 2011 Vicente Ibor Asensi PP

Monuments[modifica | modifica el codi]

Església de Sant Jordi.
  • Església de Sant Jordi. Bastida en 1754 sobre una anterior, de 1579. L'estil arquitectònic és de trancisió entre el barroc i el neoclàssic.
  • Museu de la Rajoleria. L'antiga fàbrica de rajoles de Bauset es va condicionar per acollir el Museu de la Rajoleria, un espai cultural i etnològic de gran importància. Hui, dóna cabuda a tot tipus d'iniciatives artístiques i acull als que abans eren els forns, una exposició permanent que mostra part de la història social i local de la fàbrica.
  • Una bona mostra de l'arquitectura rural de la comarca de L'Horta: Pou de Sant Bernat, Pou de Sant Francesc, Villa Socorro, Villa Amparo i Villa Consuelo, en són les més destacades.

Festes i celebracions[modifica | modifica el codi]

Les Festes Majors se celebren en la segona setmana del mes d’agost, en honor a Sant Roc, patró de Paiporta, finalitzant el dia 16 d'agost. Consisteixen en una sèrie d'activitats festeres, culturals i lúdiques, com ara balls, actuacions, concerts de banda de música, dia infantil, sopars populars, tir i arrossegament, cavalcada, processó i focs d'artifici (al migdia mascletada, i a la nit castell).

El Dia del Gos, una festa pagana que se celebra el dia 17 d'agost, en homenatge al gos de Sant Roc. És una festa amb ball, cavalcada, disfresses, menjar i foc, culminant amb la Processó del Gos i la seua cremada. L'origen d'aquesta festa es desconeix. Els més vells conten que se celebra des de temps immemorials, i que va deixar de realitzar-se fa 25 anys, però des de l'any 1991, un grup de 34 paiportins, recuperà la tradició.

L'altra festa local és el dia de Sant Vicent, següent dilluns al dilluns de Pasqua. Aquest dia se celebra el Combregar dels Impedits.

També se celebren les Falles, i altres festes durant tot l'any a càrrec de diferents associacions de festes culturals, religioses i de veïns de la població.

Fills il·lustres[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Paiporta Modifica l'enllaç a Wikidata

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]