Pal·ladi d'Ambrun

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
sant Patllari,
Pal·ladi, o
Batllori d'Ambrun

El sant a l'Arqueta de Sant Patllari, s. XIV (Camprodon, Església de Santa Maria)
bisbe
Nom secular Palladius
Naixement Final del s. V
Gàl·lia
Defunció c. 541
Embrun (França)
Enterrament Camprodon: primer al Monestir de Sant Pere, a l'Arqueta de Sant Patllari, traslladada després a la parròquia de Santa Maria
Commemoració en Església Catòlica
Canonització Antiga
Lloc de pelegrinatge Santa Maria de Camprodon
Festivitat 21 de juny
Fets destacables Bisbe d'Embrun
Iconografia Com a bisbe
Patronatge Camprodon, cadeners

Pal·ladi d'Ambrun o d'Embrun, sant Patllari o Batllori[1](en francès, Pallade o Pélade) (mort c. 541) va ser un bisbe d'Embrun. Venerat com a sant per diverses confessions cristianes, avui es venera com a sant patró de la vila de Camprodon.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer en una família cristiana i va estudiar amb Catulí, bisbe d'Embrun (Alts Alps, França). Aquest va assistir al Concili d'Épaone de 517 i quan els arrians i Segimon de Borgonya van oposar-se el concili, va haver d'exiliar-se a Viena del Delfinat. Pal·ladi l'hi acompanyà i va estudiar l'Escriptura amb ell. Va ser ordenat prevere i, segons la llegenda, va guanyar el do de la profecia, amb el qual va predir la caiguda i mort de Segimon.

Catulí va morir al voltant de 518 i Pal·ladi va ser elegit bisbe d'Embrun. Edificà nombrosos temples a Chorges, Sauze i Rama, entre d'altres. Se li atribuïen molts miracles i, a més de la profecia, gaudí d'una "mística familiaritat amb els àngels... i combatia amb èxit les maquinacions del dimoni només fent el senyal de la creu".

Veneració[modifica | modifica el codi]

Segons la llegenda de Camprodon, uns monjos benedictins van decidir d'anar a Embrun per a prendre'n relíquies de Sant Patllari i dur-les al seu monestir. Un cop preses (les robaren), les col·locaren en una caixa que va transportar un ase. Quan arribaren a la rodalia de Camprodon, l'animal no va voler continuar el camí, per molt que els monjos insistiren. L'ase va fer tres guitzes sobre el terra i van sorgir-ne tres deus d'aigua (que encara avui poden veure's a la Font de Sant Patllari): els monjos, en veure-ho, van deixar lliure l'ase, que va començar a voltar pel poble i va passar pel davant de les esglésies del Carme i Santa Maria, fins que arribà al monestir de Sant Pere de Camprodon, on entrà i s'hi quedà. Els monjos, llavors, van deixar-hi les relíquies del sant.[2]

Avui, les relíquies es troben a l'església de Santa Maria de Camprodon, en l'Arqueta de Sant Patllari, obra d'orfebreria que data del segle XIV i procedeix de l'esmentat monestir.[3][4]

La festivitat del sant se celebra a Camprodon el 21 de juny, amb balls i la cercavila de gegantera[5] [6]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Joan Amades. Costumari català. "Sant Pal·ladi, Patllari o Batllori". Vol. 3, p. 903.
  2. Llegenda de Sant Patllari
  3. Núria de Dalmases, Antoni José i Pitarch. Història de l’art català. Vol. III. Edicions 62. Barcelona, 1984. ISBN 84-297-2104-5
  4. Joan Amades. Costumari català, vol. III. Salvat Editores, Ed. 62. Barcelona. 1983. ISBN 84-345-3676-5
  5. festacatalunya - Festes - Festes majors de municipis - Festa Major de Sant Patllari de Camprodon
  6. ElRipolles.info : Sant Patllari a l'equador


Enllaços externs[modifica | modifica el codi]