Pal (nàutica)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El pal d'una embarcació es disposa perpendicularment a la quilla i serveix per a sostenir les veles, moure la càrrega o suportar les antenes de ràdio, hissar banderes, establir llocs d'observació, etc. Generalment té forma arrodonida o el·lipsoïdal.

Pals en els velers de creu[modifica | modifica el codi]

Esquema bàsic d'un pal de tres peces: (1) pal mascle, (2) masteler, (3) masteleret. I la part d'eixàrcia morta corresponent. Les "escales" 4,5 i 6, formades pels obencs i les fletxadures s'usen per a pujar als pals i a les vergues.

En els velers amb aparell rodó tradicionals els pals i les vergues eren de fusta. Des de molt aviat cada pal estava format per dues o més peces (pal mascle, mastelers, ...). Cadascuna d'aquestes peces es construïa, al principi, d'un únic tros de fusta. Posteriorment cada part (el pal mascle, per exemple) es construïa de diverses peces de fusta encolades. En l'època de l'anomenada construcció "composite" (estructura de ferro forjat industrial -"wrought iron"- i folre de fusta), alguns pals mascles i algunes vergues es començaren a construir de ferro forjat i després d'acer. En formes tubulars o buides, s'entén.

Pals en els velers moderns[modifica | modifica el codi]

Els pals d'alumini (d'aliatges d'alumini, en realitat) foren introduïts pel voltant de 1930 en els iots de la Classe J. En l'actualitat la majoria de iots de creuer i de vela lleugera porten pals d'alumini. Alguns velers de construcció tradicional opten per l'opció de pals de fusta, de secció massissa o de secció buida. En el cas del Patí de vela, un pal de fusta (amb menys prestacions en regata) facilita molt la maniobra d'adreçar-lo en cas d'haver-lo bolcat o sotsobrat (Es tracta d'una qüestió de volum en el cap del pal. Més volum desplaça més aigua i dóna més flotabilitat).

Hi ha classes de vela lleugera (505, Finn, Windsurf,...) que autoritzen els pals de fibra de carboni (resina epoxídica reforçada amb teixits de carboni). Alguns iots també arboren pals de fibra de carboni.

Els avantatges dels materials moderns són molt notables. Un pal per a la classe 505 de fibra de carboni té aproximadament les mateixes dimensions que un pal de Patí de vela. I pesa la meitat que un pal d'alumini. Un pal de fusta encara pesa molt més.

Probablement sortiran nous materials, o s'adaptaran materials coneguts (encara massa cars i exòtics) com la fibra de bor.

Estudis clàssics sobre el dimensionat dels arbres[modifica | modifica el codi]

Un dels primers treballs de Leonard Euler fou una memòria sobre el dimensionat de pals de vaixell. Els esforços que actuen sobre un pal de vaixell són de compressió, flexió i torsió. Cal verificar, molt especialment, la resistència al vinclament.[1]

L'any 1726, Euler completà la seva tesi doctoral sobre la propagació del so, i el 1727 participà en un concurs organitzat per l'Acadèmia de París que proposava trobar la millor forma de col·locar els arbres en un vaixell. Euler quedà segon, només superat per Pierre Bouguer, que s'havia de convertir en el pare de l'arquitectura naval. Tanmateix, Euler guanyà el concurs 12 cops al llarg de la seva carrera. [2][3][4][5]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pal (nàutica)


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Esforços amb vents portants.(anglès)
  2. Robert E. Bradley; Lawrence A. D'Antonio & Edward, Charles Sandifer. Euler at 300: an appreciation (en anglès). MAA, 2007, p. 273. ISBN 9780883855652 [Consulta: 28 setembre 2010]. 
  3. William Dunham. The genius of Euler: reflections on his life and work. MAA, 2007, p. 75–. ISBN 9780883855584 [Consulta: 28 setembre 2010]. (anglès)
  4. Alfred Berchtold. Cinq portraits: Euler, Bräker, Pestalozzi, Dufour, Sismondi et le Groupe de Coppet (en francès). L'AGE D'HOMME, 1997, p. 17. ISBN 9782825110669 [Consulta: 28 setembre 2010]. 
  5. Fortunato Bartolomeo De Felice. Encyclopédie ou Dictionnaire universel raisonné des connoissances humaines (en francès). s.n., 1771, p. 419 [Consulta: 28 setembre 2010].