Pal de golf

Golfista utilitzant un putter .

Pals de ferro.

Fusta, putter i ferro.

Un pal de golf és un instrument que s'utilitza en el golf per colpejar a les pilota de golf. Consta d'un eix amb una secció d'unió o mànec, i una superfície àmplia anomenada "cap" en el costat oposat.

Existeixen tres tipus de pals, cadascun amb una funció diferent. Els anomenats "fustes" s'usen majoritàriament per tirs de llarga distància o de sortida (també anomenats "al tee"). Els "ferros" s'utilitzen en varietat de tirs. Els "putter" s'empren majoritàriament sobre el green per rodar la bola de golf al forat.

Fusta

Els pals amb què es pot colpejar més fortament i aconseguir més distància es denominen fustes, tot i que actualment ja no són d'aquest material, sinó de acer o titani. Es porten normalment tres fustes per als cops llargs. Les fustes s'utilitzen per aconseguir distància amb la bola. El seu ús primordial és per sortir dels tees , que són les sortides de cada forat del camp.

Ferro

Per a la resta cops s'empren els ferros, dels que es porten nou o deu. Tots aquests pals es diferencien entre si per l'angle de les seves bases, mitjançant el qual varia la seva inclinació perquè la bola surti llançada en trajectòries més horitzontals o més altes, segons la distància al forat.

Wedge

Els pals amb major inclinació són els wedges . Els que se solen trobar en una bossa reben noms específics com pitching wedge (45 a 48º) o sand wedge (56º), que se sol usar per treure la bola del "búnquer".

Altres wedges habituals són el gap wedge (uns 52º), per cobrir el buit entre els dos anteriors, o el lob wedge (60º) que ajuda a trencar la bola en el lloc on cau, sense que rodi més enllà.

Putter

Finalment s'utilitza un pal anomenat putter per empènyer la bola mitjançant un cop ( putt ) cap al clot en el green.