Palafit
De l'italià palafitta. Els palafits són edificacions suportades per xanques, pilars o simples estaques, construides sobre aigües tranquil·les com llacs, rius de corrent lenta i llacunes dels atols.
Història [modifica]
Les construccions palafítiques han existit tant en èpoques recents com en èpoques remotes, a diversos pobles de diferents nivells culturals. Els jaciments arqueològics més importants, els trobem als llacs a Suïssa i a algunes zones d'Alemanya, França i Itàlia.
A algunes zones del sud de la Xina, Àsia Sud-oriental, Indonèsia i Papua Nova Guinea els palafits són encara prou comuns. També a l'Amèrica del Sud existeixen construccions importants sobre llacs i als marges dels rius Orinoco i Amazones, així com als llacs de Veneçuela i Xile.
A principis del segle XVI, l'italià Amerigo Vespucci va associar els palafits del llac veneçolà de Maracaibo amb els habitatges de Venècia. Per això, va donar el nom de Venezuela, petita Venècia, a aquest país.
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Palafit |
