Palamós

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre el municipi del Baix Empordà. Vegeu-ne altres significats a «Palamós (Sant Guim de Freixenet)».
Palamós
Bandera de Palamós Escut de Palamós
(En detall) (En detall)
Localització

Palamós situat respecte Catalunya
Palamós situat respecte Catalunya

Localització de Palamós respecte del Baix Empordà


Municipi del Baix Empordà
Plaça de Sant Pere
Plaça de Sant Pere
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Girona
Comarques gironines
Baix Empordà
Gentilici Palamosí, palamosina
Superfície 13,99 km²
Altitud 12 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
17.830 hab.
1.274,48 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 510900 4633250Coord.: 41° 50′ 45″ N, 3° 7′ 44″ E / 41.84583°N,3.12889°E / 41.84583; 3.12889
Organització
Entitats de població
• Alcalde:

7
M. Teresa Ferrés Àvila (PSC-PSOE)
Codi postal 17230
Codi territorial 171181
Agermanament Rheda-Wiedenbrück (Alemanya)[2]

Palamós és una ciutat de la comarca del Baix Empordà. El seu port, raó de l'existència del municipi, ha tingut èpoques de gran esplendor, especialment al principi del segle XX, amb la indústria suro-tapera. Ara, el conjunt portuari aglutina tres importants sectors: el pesquer, el comercial i el turístic.[3]

Geografia[modifica | modifica el codi]

Limita amb la Mar Mediterrània i els termes municipals de Calonge, Vall-llobrega, Mont-ras i Forallac. La seva situació geogràfica, ben bé al mig de la Costa Brava, l'ha convertit en un centre turístic de primera magnitud. El municipi de Palamós limita amb els següents termes:

Forallac i Vall-llobrega Mont-ras
Calonge Brosen windrose-fr.svg
Entitat de població Habitants
Cala Margarida 10
el Figuerar 73
la Fosca 19
Palamós 9.171
s'Alguer 0
Sant Joan de Palamós 8.521
Vila-romà 124
Dades: 2011. Font: Idescat

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
204 173 162 916 2.155 2.918 3.209 3.443 5.137 7.918
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
8.695 7.085 6.466 5.836 7.639 10.088 12.178 13.296 13.405 13.913
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
14.239 14.420 14.959 15.662 16.231 17.197 17.766 18.057 17.813 -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Història[modifica | modifica el codi]

Les primeres notícies d'assentaments humans corresponen al Dolmen de Montagut,[4] al cim del puig Montagut, i que només conserva 3 lloses en el seu estat original i les restes del que havia estat el túmul que el cobria.

Es conserva part[5] del poblament dels indigets de la Punta del Castell, la segona ciutat de més importància després d'Ullastret.

El port de l'actual Palamós es va utilitzar durant les etapes preromanes i romana,[6] però va entrar en desús fins que Pere el Gran el 1277 encarregà la compra del castell de Sant Esteve, construït sobre restes romanes, o va comprar terrenys que va donar a Astruc Ravaia per desenvolupar un nou nucli de població a partir de la Carta Pobla

Els dies 28 d'agost i el 3 i 4 de setembre de 1285, durant el regnat de Pere el Gran, prop de les illes Formigues. L'estol català, comandat per l'almirall Roger de Llúria, vencé el francès de Felip III l'Ardit.[7]

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Cala S'Alguer i Platja de Castell (al fons), terme municipal de Palamós

Festes de Palamós[modifica | modifica el codi]

Focs de Sant Joan. Foto feta des de dalt de l'edifici l'Empordà
  • La festa major de Palamós se celebra cada any el dia 24 de juny, Sant Joan.
  • Des de l’any 1950, en què la confraria encomanà una imatge de la Mare de Déu del Carme i un penó dedicat a Sant Telm, se celebra una processó marinera a mitjan juliol en honor de la Patrona de la Gent de la Mar, amb gran èxit de públic. Després de la solemne Missa, una munió de gent veu passar el seguici cap a la barca que aquell any, per sorteig, té l’honor d’hostatjar la imatge i passejar-la resseguint la costa, en un espectacle que els turistes veuen des de la platja.
  • El Carnaval de Palamós és una de les festes d'hivern més important d'aquesta vila i un dels carnavals pioners de la Costa Brava. Se celebra cada any el primer dissabte després de dijous gras.

Activitat pesquera[modifica | modifica el codi]

L’activitat pesquera a Palamós ja es té en compte a la Carta Pobla de la Vila (1279). A principis del segle XX es té constància d’una societat anomenada La Previsió Pescadora. Entre 1920 i 1939 les associacions pesqueres eren conegudes a tot Catalunya com a pòsits de pescadors, nom popular que es manté col·loquialment. En acabar la Guerra Civil adopten la denominació actual de Confraria de Pescadors.

El producte principal de la pesca a Palamós és la gamba vermella (Aristeus antennatus), que una flota especialitzada d’embarcacions d’arrossegament porta a la llotja diàriament. Actualment s’estan esmerçant recursos i esforços per fer justícia a la seva qualitat inigualable: marca de garantia, presentació en nous envasos, estudi de mercats, tria i conservació més curosa… L'any 2013 es va aprovar el Pla de gestió de la gamba vermella de Palamós, pioner a la Mediterrània, que regula l'esforç als 7 principals caladors on opera la flota d'arrossegament del municipi i incorpora mesures per reduir l'impacte sobre el medi.[10] En paral·lel, la Confraria de Pescadors de Palamós i l'Ajuntament de Palamós impulsen la Marca de Garantia Gamba de Palamós per assegurar l'origen, la traçabilitat i la qualitat del producte, des de la barca fins al consumidor final.[11] En definitiva, es tracta que el pescador es pugui beneficiar més de la seva tasca i que la Gamba de Palamós, que només es pot trobar a la subhasta de Palamós. Després de la gamba vénen els altres productes, tots de qualitat i frescor incomparables.[12]

Societat[modifica | modifica el codi]

Ajuntament[modifica | modifica el codi]

L'Ajuntament està format pels següents grups polítics i regidors:

  • Partit dels Socialistes de Catalunya - Progrés Municipal (PSC - PM): M. Teresa Ferrés Àvila, Joan M. Juan Gea, Raquel Gallego Cristóbal, Josep Coll Valero, M. Gràcia Artigas Imbers, Joan Curto Samarra, Yolanda Aguilar Gallego, Marc Ferriol Casas.
  • Convergència i Unió (CiU): Josep Miquel Martí Brull, Joan Rochés Martí, M. Dolors Cruz Arasil, Josep Radresa Puig, Glòria Prim Romero
  • Esquerra Republicana de Catalunya - Acord Municipal (Esquerra - AM) i Reagrupament: Daniel Reixach Baluenga, Miquel Gubert Campins.
  • Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa - Entesa (EPSP - E): Èrik Solés Brull.
  • Partit Popular (PP): Vanesa Manyik Jiménez.[13]
Resultats Eleccions Municipals de 2011 a Palamós.[14]
Partit polític 2011
% Regidors
Partit del socialistes de Catalunya 39,78 8
Convergència i Unió (CiU) 29,32 5
ERC-AM Esquerra Republicana de Catalunya i Reagrupament 10,07 2
Partit Popular (PP) 8,42 1
Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA) 5,43 1


Alcaldes a partir de la demoràcia[15]
Nom Anys Partit polític
Josep Parals i Elias 1979-1983 CiU
Francesc Dalmau i Norat 1983-1985 ERC
Josep Parals i Elias 1985 CiU
Josep Ferrer i Figueras 1985-1996 CiU
Jordi Pallí i Esteva 1996-2003 CiU
Maria Teresa Ferrés Àvila 2003- .... PSC

Educació[modifica | modifica el codi]

A la població hi ha 9 centres educatius:[16]

Nom del Centre Ensenyaments impartits
CEE Els Àngels educació especial
CFA de Palamós educació de persones adultes
Escola Ruiz Giménez educació infantil i educació primària
Escola Vila-romà educació infantil i educació primària
Institut de Palamós ESO, batxillerat i cicles formatius de formació professional de grau mitjà
La Salle educació infantil i educació primària
Llar d'infants L'Estel de Mossèn Gumersind educació infantil
LLI privada Kumbayà educació infantil
Vedruna educació infantil, educació primària, ESO i batxillerat

Clubs esportius[modifica | modifica el codi]

El club esportiu més important de Palamós és Palamós Club de Futbol, El 1898 neix el club de futbol degà de Catalunya, el Palamós Foot-ball Club, fundat per Gaspar Matas i Danés. El club de Vela Palamós cada any organitza la Christmas Race que és una competició de vela lleugera que es disputa a la badia de Palamós cada any durant el mes de desembre. El Club Esportiu Palamós de Bàsquet es va fundar el 22 d'abril de 1988 pels palamosins J.Lloret, E.Sala,J.Danès i M.Gubert, per a donar continuïtat a la secció d'aquest esport de la Salle Palamós.[17]

Mitjans de comunicació[modifica | modifica el codi]

El mitjà de comunicació més important de la població és Radio Palamós. El 28 de gener de 1982 un grup d'estudiants de l'Escola Vedruna posava en antena Ràdio Estudiantil de Palamós, l'emissora de ràdio local que amb el temps es convertiria en l'actual Ràdio Palamós. Cèsar Díaz del Real, Jordi Fornós, Albert Gallart i Jordi Iglesias varen iniciar l'embrió de Ràdio Palamós. Després d'uns primers mesos d'emissions espontànies, a finals de 1982, els llavors col·laboradors de l'emissora local decidien constituir-se en assemblea per tirar endavant un projecte més organitzat. Així es van redactar els primers estatuts de Ràdio Estudiantil de Palamós. D'aquells estatuts en sortiria la primera Junta directiva que endegaria l'emissora local que més tard passaria a ser emissora municipal -un cop reconeguda pel Ple de l'Ajuntament.[18]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].
  2. Die Geschichte der Städtepartnerschaft Història de l'agermanament entre Palamós i Rheda-Wiedenbrück(alemany)(castellà)a la web de Palamós Freunde / Amics de Palamós(català)(alemany)
  3. Trijueque i Fonalleras, Pere. «Palamós i Sant Joan». [Consulta: 25 abril 2013].
  4. Besse, Marie; Desideri, Jocelyne. Graves and funerary rituals during the late Neolithic and the early Bronze age in Europe (2700-2000 BC) (en anglès). Archaeopress, 2004. ISBN 1841716375. 
  5. (castellà) BOE: Declaració de Be Cultural d'Interès Nacional
  6. (anglès) Silvia Orvietani Busch, Medieval mediterranean ports: the Catalan and Tuscan coasts, 1100 to 1235, p.35
  7. Crònica de Ramon Muntaner (Cap.CXXXV)
  8. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 92. ISBN 84-393-5437-1. 
  9. biblioteca lluis barcelo i bou
  10. «http://www.diaridegirona.cat/comarques/2013/07/08/gamba-palamos-ja-disposa-del/625304.html». Diari de Girona, 08/07/2013.
  11. «Més de trenta empreses es certifiquen amb la Marca de Garantia Gamba de Palamós». Costa Brava Digital, 09/05/2014.
  12. «Història de la Confraria de Pescadors de Palamós». http://www.confraria.cat. [Consulta: 14 abril 2013].
  13. «Grups polítics Ajuntament de Palamós». palamos.cat. [Consulta: 24 abril 2013].
  14. «Resultat Eleccions Municipals en Palamós 2011». El Punt Avui. [Consulta: 23 de maig de 2011].
  15. Trijueque i Fonalleras, Pere. «Palamós i Sant Joan». Pere Trijueque i Fonalleras. [Consulta: 25 abril 2013].
  16. «Consulta de centres i ensenyaments: Palamós». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 20 abril 2013].
  17. «Història C.E. Palamós». C.E. Palamós. [Consulta: 25 abril 2013].
  18. «Història de Radio Palamós». [Consulta: 20 abril 2013].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Palamós