Palau Farnese

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
El Palau Farnese, en l'actualitat.

El Palau Farnese del segle XVI, domina l'homònima plaça a Roma. És l'actual ambaixada de França.[1]

El projecte originari del palau és degut a Antonio da Sangallo el Jove, per encàrrec del cardenal Alexandre Farnese (futur papa Pau III), que entre el 1495 i el 1512 va comprar el palau Ferriz i d'altres edificis que es troben a l'àrea. Els treballs, iniciats el 1514, es van interrompre pel saqueig de Roma (1527) i van ser represos el 1541, després de l'accés al papat del cardenal Farnese amb modificacions sobre el projecte originari a càrrec del mateix Sangallo.

El Palacu Farnese, a un gravat de Giuseppe Vasi, segle XVIII.

Després de la mort de Sangallo el 1546, els treballs van prosseguir sota la direcció de Miquel Àngel: a ell sembla deure's la cornisa que delimita superiorment la façana, el balcó sobre el portal central amb l'acabament de gran part del pati interior. La mort del papa interromp novament els treballs l'any 1549.

Altres treballs van ser iniciats per Ranuccio Farnese, net del papa. Entre el 1565 i el 1575 són dirigits per Jacopo Vignola. Finalment, a Giacomo della Porta, trucat pel segon cardenal Alexandre Farnese, un altre net del papa, es deu la part posterior amb la façana cap al Tíber, completada el 1589 i que hauria hagut de ser lligada amb un pont mai realitzat amb la Vil·la Chigi (o "Farnesina"), adquirida el 1580 sobre la riba oposada.

El palau es troba a una plaça adornada per fonts que van tornar a utilitzar banyeres de granit provinents de les termes de Caracal·la. La façana, en maons amb arestes en travertí (56 m de costat), s'articula en tres. Les tretze finestres de cada pis presenten diferents decoracions i les de la planta noble estan coronades de frontons alternativament curvilinis i triangulars. Una recent restauració ha posat de manifest una decoració obtinguda amb l'ús de maons grocs i vermells a alguna part de la façana.

El triomf de Bacus i Ariadna, detall del mural d'Annibale Carracci.

A l'interior es passa a través d'un vestíbul amb voltes i tres naus separades per columnes d'ordre dòric en granit vermell.

La decoració interna és particularment refinada. La Cambra del Cardenal ja va ser pintada el 1547 per Daniele da Volterra (fresc superior), mentre la Sala de los Fastos Farnesios va ser pintada per Francesco Salviati entre el 1552 i el 1556 i completada per Taddeo Zuccari des del 1563. Es deuen a Annibale Carracci, els frescs del Camerino, realitzats el 1595 i a la Galeria (20 m. de longitud i 6 m. d'amplada), amb estucs i pintures mitològiques realitzada al costat del seu germà Agostino, entre 1597 i 1601: en el centre de la volta es troba El triomf de Bacus i Ariadna. Aquests frescs van ser fonamentals a l'aprenentatge de Rubens i moltíssims d'altres artistes.

A la Sala d'Hèrcules es conservava l'estàtua de l'Hèrcules Farnese, actualment al Museu Arqueològic Nacional de Nàpols al costat d'altres nombroses escultures de la col·lecció Farnese. També es trobaven l'estàtua de la Pietat i de l'Abundància obra de Giacomo della Porta destinades inicialment a la tomba de Pau III.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Ginzburg Carignani, Silvia. Annibale Carraci a Roma. Gli Afreschi di Palazzo Farnese. Roma, 2000.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Ambaixada de França a Itàlia (Italià)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Palau Farnese

Coord.: 41° 53′ 41″ N, 12° 28′ 15″ E / 41.894722222222°N,12.470833333333°E / 41.894722222222; 12.470833333333