Palau Finestres
 | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Dades | |||||
| Tipus | Palau  | ||||
| Característiques | |||||
| Estat d'ús | parcialment destruït i renovat | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura gòtica arquitectura barroca | ||||
| Localització geogràfica | |||||
| Entitat territorial administrativa | Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) | ||||
| Localització | Montcada, 23 i Seca, 9 | ||||
| |||||
| Bé cultural d'interès local | |||||
| Id. IPAC | 42657 | ||||
| Id. Barcelona | 427 | ||||
.jpg)
El Palau Finestres és un edifici situat als carrers de Montcada, 23 i de la Seca, 9 del barri de la Ribera de Barcelona, catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local.[1] Des del 1999 forma part del Museu Picasso, conjuntament amb altres quatre edificis (núms. 15, 17, 19 i 21).[2]
Descripció[modifica]
És un edifici entre mitgeres que consta de planta baixa i dos pisos.[2]
A la façana principal destaca, a la planta baixa, un gran portal d'arc de mig punt adovellat. Té, a banda i banda, dues grans portes allindades; una té la llinda de fusta i l'altre de pedra decorada amb una motllura. Al primer pis hi ha tres portes allindanades que donen a balcons individuals amb barana de ferro forjat i llosana de pedra motllurada. Al darrer pis, la part esquerra es transforma en una torre, acabada amb terrat, amb una finestra triforada amb arcs de mig punt i columnetes amb capitell esculpit. La part dreta està ocupada per una galeria de solana amb columnes poligonals que aguanten la teulada. El parament és de carreus petits regulars, excepte l'emmarcament de les obertures que és de carreus més grans.[2]
L'edifici s'estructura a partir d'un pati central amb escala descoberta que porta al primer pis. L'escala es recolza sobre un arc rampant i conserva la barana de pedra medieval. L'escala mena a un porta d'arc de mig punt. Al costat d'aquesta hi ha una altra porta, allindanada, que sobre a una tribuna que es recolza sobre dos trams de volta recolzats sobre una pilastra central que té una gran mènsula decorada amb permòdols decreixents. A la paret de davant s'obre una portalada d'arc de mig punt que mena al vestíbul d'accés des del carrer. Al primer pis hi ha dues finestres coronelles. El darrer pis és una afegit posterior i té una galeria d'arcs de mig punt.[2] A l'interior de la planta noble es conserva un sostre enteixinat de finals del segle xiii o principis del xiv, i a la planta baixa, al darrere del pati, hi ha diverses sales amb arcs de mig punt.[2]
Història[modifica]
Aquest casal es va construir entre els segles xiii i xiv sobre una antiga necròpolis romana.[2] El 1363, Galzeran Finestres va vendre la propietat a Bernat de Marimon, llinatge que en seria propietari fins al 1516.[2][3] Durant el segle xvii, els propietaris eren els Comalada-Cànoves,[3] i el 1698 va passar als Dalmases, que tenien un altre palau al mateix carrer) i durant el segle xviii van realitzar una gran transformació barroca, on es va configurar la façana actual i el pati principal. El 1796, Teresa de Gomar i Gomar[4] va demanar permís per a construir un cos d'edifici de planta baixa i quatre pisos amb façana al carrer de la Cirera (actualment de la Seca).[5]
El 1872 va ser adquirit pel propietari de la veïna Casa Mauri, Josep Vidal-Ribas i Torrents,[2] fill del comerciant Josep Vidal i Ribas (1817-1870), especialitzat en drogues i productes químics. Posteriorment, va ser la seu social de la Compañía Anónima de Productos Químicos, amb fàbriques a Les Corts, Sant Martí i Vallecas.[6]
Entre 1957 i 1958 l'arquitecte municipal Adolf Florensa va refer el portal adovellat de la façana, del qual només quedaven algunes restes, i va recuperar la galeria de solana que estava tapiada, i a l'interior del pati va refer les dues finestres coronelles.[2][3]
L'Ajuntament va adquirir l'edifici el 1970,[2] i entre 1994 i 1999 va ser objecte d'una profonda remodelació per tal d'incorporar-lo al Museu Picasso.[7] Aquesta intervenció, obra de l'arquitecte Jordi Garcés, va suposar la pràctica desaparició de l’edifici original, a excepció de la façana al carrer de Montcada, el pati principal i alguns arcs a la part posterior de la planta baixa, configurant un nou edifici de formigó armat darrere de les restes conservades. També s’actuà a les façanes dels patis, cegant la galeria del segon pis (en realitat es va desmuntar i es va fer nova). L'actuació també va suposar la creació de la nova Plaça de Raimon Noguera a la part posterior de la parcel·la.[3]
Referències[modifica]
- ↑ «Casa Finestres». Catàleg del Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 «Casa Finestres». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 3 desembre 2017].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «PROJECTE D’INTERVENCIÓ A LES FAÇANES DEL MUSEU PICASSO, AL DISTRICTE DE CIUTAT VELLA BARCELONA». 01_P114_FMP_PE_ME_v4_sig.pdf p. 19-20. M A T T E R S Arquitectura SLP, Desembre 2021.
- ↑ María Pilar de OLIVAR VIVÓ. «Teresa de Gomar y Gomar». geneanet.
- ↑ Theresa de Gomár i de Gomár. «Cirera. Casa. Planta baixa, entresòl més quatre pisos. Enderrocar i reedificar». C.XIV Obreria C-74/1796-173. AHCB, 23-11-1796.
- ↑ Cabana, 1992.
- ↑ JORDI GARCÉS, arquitecto. «AMPLIACIÓN Y REFORMA DEL MUSEO PICASSO. CALLE MONTCADA Nº 15-17-19-21-23. BARCELONA. 1999». www.arquitectura.com, 2000.
Bibliografia[modifica]
- Cabana, Francesc «Enric Llopis i la Companyia Anònima de Productes Químics». Fàbriques i empresaris. Els protagonistes de la Revolució Industrial a Catalunya. Enciclopèdia Catalana, 1992.
- Cócola Gant, Agustín. El Barrio Gótico de Barcelona. Planificación del pasado e imagen de marca. Universitat de Barcelona. Departament d'Història de l'Art (tesi doctoral), 2010, p. 244-245.
- Florensa i Ferrer, Adolf. La calle de Montcada. Ajuntament de Barcelona, 1959.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Palau Finestres |
- «Palau Finestres». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- «Edificis». Museu Picasso. Ajuntament de Barcelona.
- «Guia temàtica Biblioteca ETSAB: Palau Finestres». UPCommons.