Palau Reial de Madrid

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Palau Reial de Madrid
Palacio Real de Madrid - 21.jpg
Façana principal del Palau Reial i plaça de l'Armeria.
Fitxa tècnica
Tipus Palau reial
Arquitectes Juan Bautista Sachetti
Ventura Rodríguez
Francesco Sabatini
Començament 1738
Acabament 1755
Localització Madrid
Estil Barroc i Classicisme

El Palau Reial de Madrid és la residència oficial dels Reis d'Espanya. Amb 135.000 m² de superfície i més de 3.418 habitacions, és el palau més gran d'Europa.

Va ser residència privada fins al regnat d'Alfons XIII, tot i que també Manuel Azaña, president de la Segona República, va residir al palau, sent per tant, l'últim Cap d'Estat que ho féu. Durant aquell període fou conegut com a Palau Nacional. Encara hi ha una sala que es coneix amb el nom de "despatx d'Azaña". Una altra de les denominacions que s'utilitzen per a referir-se a l'edifici és la de Palau d'Orient, en relació a la plaça en què recau una façana de l'edifici, la plaça d'Orient, on també es troba el Teatre Reial. Els actuals Reis Joan Carles I i Sofia resideixen al Palau de la Zarzuela, als afores de Madrid. El Palau Reial de Madrid allotja bona part dels actes oficials presidits pel Rei, com la presentació de credencials dels ambaixadors estrangers, celebració de concerts, audiències o els banquets d'Estat. El 12 de juny de 1985, al Saló de Columnes del palau se celebrà la signatura del Tractat d'adhesió del Regne d'Espanya a les Comunitats Europees.

L'escalinata principal.

S'ubica al carrer de Bailén, davant de la Plaça d'Orient, a la part occidental del centre històric de Madrid, i els seus jardins arriben fins a la ribera est del riu Manzanares.

Ja al segle X una antiga fortalesa d'origen musulmà s'erigia a l'actual emplaçament del Palau. La fortalesa fou construïda per Mohamed I, emir de Còrdova, i posteriorment fou ocupada pel regne independent de la taifa de Toledo.

Amb l'ocupació cristiana de la ciutat per part del Rei Alfons VI de Castella l'any 1085, l'edifici perdé gran part de les funcions oficials exercides a l'època de la taifa de Toledo i no fou fins a l'any 1329 que el Rei Ferran V de Castella emprà la fortalesa per a un acte oficial de gran rellevància, les Corts de Madrid de 1329.

El Palau Reial de Madrid i els Jardins del Campo del Moro.

L'any 1561, el Rei Felip II d'Espanya traslladà la cort de Toledo a Madrid i s'erigí un alcàsser que ocupava l'antiga superfície de la fortalesa musulmana. El Reial Alcàsser dels àustries es cremà el 24 de desembre de 1734 durant el regnat de Felip V d'Espanya.

El 4 d'agost de 1706, durant l'ocupació austriacista es va produir una revolta a Madrid, i les poques tropes austriacistes de la capital, consistents en una companyia d'uns centenars de miquelets catalans i dos esquadrons de cavalleria van haver de refugiar-se al Palau Reial, provocant la retirada austriacista a València.[1] quan el conjunt d'Espanya ja estava en armes i Felip d'Anjou havia aconseguit bastir un exèrcit de 30.000 homes[1] El Rei Felip V, que ja havia fet construir el Palau de La Granja de Sant Ildefons, ordenà la construcció d'un nou palau que substituís l'antic alcàsser austriac. La construcció s'inicià l'any 1738 i no es conclogué fins a l'any 1755 i fou realitzada a través dels dissenys de Juan Bautista Sachetti, Ventura Rodríguez, Francesco Sabatini i Scrimento.

El nou Palau Reial no pogué ser ocupat per la Cort fins a l'any 1764 durant el regnat del Rei Carles III d'Espanya. El Palau és el més gran d'Europa occidental ocupant una superfície de 135.000 m². Ricament decorat per artistes com Diego Velázquez, Tiepolo, Mengs, Caravaggio, Goya o Gasparini reuneix gran part de la rica col·lecció de mobles, rellotges i obres d'art dels fons de la Família Reial espanyola i la col·lecció dels stradivarius palatins, la més important del món d'aquests instruments.

Les principals col·leccions ubicades al Palau són: d'una banda l'Armeria Reial que posseeix gran quantitat d'objectes relacionats amb el món militar des de l'edat mitjana fins a l'època moderna. D'altra banda la col·lecció més important del món d'instruments de música realitzats al taller del mestre Stradivarius. Finalment, també és destacable, la important col·lecció de tapissos, porcellanes i mobles, així com objectes d'art de gran importància històrica, que el Palau albergà a les seues sales.

Les principals sales que es conserven són: El Saló del Tron, la Cambra del Rei o Saló Gasparini i la Sala de Porcellana de la Fàbrica del Buen Retiro, totes tres sales del regnat de Carles III d'Espanya. El Saló dels Espills és la principal peça arranjada en temps de Carles IV d'Espanya, i el Gran Menjador de Gala data del regnat d'Alfons XII d'Espanya.

A l'eix del Palau es va construir la Catedral de l'Almudena, i a l'entorn es troben el Teatre Reial i els Jardins del Campo del Moro.

Galeria d'imatges[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Mata 1984, p. 19.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Mata, Jordi. «Els catalans "entren" a Madrid». Serra d'Or, 558, juny 2006 [Consulta: 7 juny 2014].

40° 25′ 5″ N, 3° 42′ 50″ O / 40.41806°N,3.71389°O / 40.41806; -3.71389Coord.: 40° 25′ 5″ N, 3° 42′ 50″ O / 40.41806°N,3.71389°O / 40.41806; -3.71389

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Palau Reial de Madrid