Palau d'en Jaume Colom

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Palau d'en Jaume Colom, Palau de l'Almirall o Alcàsser de Colom
Fitxa tècnica
Tipus Palau
Arquitectes 1955 Javier Barroso i Teófilo Carbonell
Arquitecte s.XVI, Francisco Garay
Començament s. XVI
Acabament s. XVI
Localització Santo Domingo, República Dominicana
Estil Gòtic
Materials utilitzats Pedra
Vistes
Planta Planta i seccions de la Torre Roja??
Secciocampanar1.jpg

El Palau d'en Jaume Colom[1] o Palau de l'Almirall,[2] era un palau gòtic residència del virrei de les Índies, construït pels primers colonitzadors de la ciutat de Santo Domingo, a la República Dominicana.

Actualment se l'anomena Alcázar de Don Diego Colón, tot i que a mitjans del s.XX en Barroso l'anomena com a Palacio del Almirante. Per tant, la denominació actual no té ni 50 anys. L'estat actual no correspon a la forma original, sinó a una reconstrucció romàntica de mitjans del S. XX.

Denominació oficial[modifica | modifica el codi]

En la relació del segon viatge a les Índies entre els anys 1493 i 1496, en Guillem Coma, barceloní[3] que s'hi embarcà, indica que: ...la residència del Prefecte es diu Palau Reial.[4]

La primera menció "oficial" a l'edifici és com a "casas de la Morada", en el testament del fill d'en Cristòfol Colom escrit en el aquest mateix indret. I el trobem altre cop anomenat igual en l'obertura del mateix testament.

En tant que com a residència del Virrei de les Índies, i en cas de fer-hi estada el Rei, se l'anomenava Palau del Virrei o Palau Reial.

Història[modifica | modifica el codi]

Vista del Palau

Tot i que segons en Guillem Coma, ja hi hauria un edifici anterior o provisional, en Francisco Garay va construir l'edifici per al segon Almirall de les Índies[5] entre 1510 i 1514.[6] (Garay fou governador del Iucatán en el 1519).[7] Es té constància que l'Almirall va ser acusat de prendre 350 indis de les obres públiques per a la construcció del seu palau.[8]

N'Amador de Lares l'ordenaren que anés a visitar las casas o cuarto de casa que había hecho el Almirante, per veure si era una casa forta. Va veure'n moltes obertures i/o finestres i també va dir que era molt plana.[9]

Sabem que Sir. Francis Drake va saquejar els principals edificis de Santo Domingo durant la seva invasió de l'illa en el 1586. Segurament, s'endugué objectes del Palau.

En el 1767 es va pensar d'utilitzar l'edifici com a presó.[8]

En el 1870, va ser declarat pel govern dominicà, Monumento Nacional.[8]

En el període de dictadura del Generalíssim Trujillo, en el 1955, en Javier Barroso Sánchez-Guerra (1990†) començà a reconstruir-lo, canviant-li l'aspecte original,[2] tot ignorant-ne la documentació històrica de l'edifici, les restes i els gravats antics. Per entendre el perquè d'aquests canvis arquitectònics cal veure que; aquest arquitecte espanyol afí al Franquisme, era germà del general franquista i ministre de l'exèrcit Antonio Barroso. Amb aquests contactes el dictador Trujillo contactà amb ell per tal de reconstruir el Palau de l'Almirall. Segons ell mateix, en Barroso feu la reconstrucció a partir d'una interpretació romàntica de l'edifici.[2]

En la reconstrucció l'ajudà l'arquitecte dominicà Teófilo Carbonell (2001†). Tardaren 2 anys a acabar les obres de reconstrucció.

Durant la Guerra Civil dominicana, en el 1965, l'edifici sofrí desperfectes que foren reparats més tard amb fons de l'OEA.

Situació[modifica | modifica el codi]

El Palau es troba dalt d'una petita elevació al marge oriental del riu Ozama, dins el seu propi recinte emmurallat. En la seva construcció aquesta muralla protegia del mar i de zona interior de la ciutat.

La seva orientació és de Nord-oest cap a Sud-est recorrent l'edifici per el costat més llarg.

Límita al Nord amb les Drassanes Reials, a l'Est amb el riu Ozama (actualment hi passa una carretera), a l'Oest amb el carrer La Atarazana i al Sud amb l'edifici de les Casas Reales.

Evolució arquitectònica[modifica | modifica el codi]

període inicial (s.XVI - 1844)[modifica | modifica el codi]

Primer de tot cal veure'n els usos als que estava destinat l'edifici. Servia com a residència del Virrei, de la seva família, com a lloc per a tractar els temes importants de govern de l'illa, lloc on rebre a persones importants com podria ser el rei.

En el 1790, en una descripció de l'edifici, sabem que ja estava en runes.[10] Havien caigut els sostres amb els terres de la primera planta i la coberta ja feia anys que havia caigut.

període fosc (1844 - 1955)[modifica | modifica el codi]

període modificat (1955 - actualitat)[modifica | modifica el codi]

Vista del Palau in 2007

L'edifici segons diversos historiadors va acabar-se i va estar complert.

N'Emiliano Tejera, escriu en el Boletín del Archivo General de la Nación número 18-05 de 1941 que precisament l'edifici del Palau de l'Almirall ha tingut sempre l'aspecte que li varen donar els seus constructors.[11]

Espais[modifica | modifica el codi]

Façanes[modifica | modifica el codi]

En la façana X hi havia una inscripció que avui encara no es pot identificar. Una lectura[11] moderna la descriu com:

« QVERE M NENDO IMEIASSEM I D METIHMV »
— Emiliano Tejera. , El palacio de Don Diego Colon en Santo Domingo, 1941.

Capella[modifica | modifica el codi]

Hi ha encara, una capella petita, sota les escales que donen accés a la primera planta per la galeria Est de l'edifici. En aquesta capella hi havia un retaule gòtic de fusta. S'accedeix a ella, a través de la sala, contigua al passadís central, que dona accés també a les habitacions de la cara Nord de l'edifici. A part de la porta d'accés, la capella té dues obertures a l'exterior, una de gran i una de molt petita.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Tais Bastida, El primer art europeu a Amèrica: possible projecció del gòtic català.
  2. 2,0 2,1 2,2 Barroso, Javier, PALACIO DE COLON - MEMORIA; Editora del Caribe, C.porA. Santo Domingo, 1955
  3. Margarit i Torras, Llorenç, QUI FOU GUILLEM COMA?, BUTLLETÍ DEL CENTRE D’ESTUDIS COLOMBINS ANY XVI Núm. 46, febrer 2009
  4. Relación de Guillermo Coma, traducida por Nicolás Esquilache, dins Cartas de particulares a Colón y Relaciones coetáneas; edició de Juan Gil i Consuelo Varela, AlanzaUniversidad-398, Alianza Editorial, SA, Madrid, 1984, p. 199. Citat per J. Bilbeny. a Cristòfor Colom. Príncep de Catalunya, pàg 35, nota 67.
  5. de las Casas, Bartolomé, Historia de las Indias. Llibre Segon, Capítol LI
  6. x
  7. de las Casas, Bartolomé, op. cit., vol. III, p. 233.
  8. 8,0 8,1 8,2 falta referència
  9. de las Casas, Bartolomé, Historia de las Indias. Llibre Segon, Capítol LIII
  10. Moreau, M. Descripción de la parte Española de Santo Domingo
  11. 11,0 11,1 Tejera, Emiliano. El palacio de Don Diego Colon en Santo Domingo, BAGN 18-05, 1941.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Coord.: 18° 28′ 39″ N, 69° 52′ 58″ O / 18.47750°N,69.88278°O / 18.47750; -69.88278