Pallars Jussà

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Pallars Jussà (desambiguació)».
Pallars Jussà
Localització
Localització del Pallars Jussà
Comarca de Catalunya
Salàs de Pallars
Salàs de Pallars
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit territorial
Espanya
Catalunya
Lleida
Alt Pirineu i Aran
Capital Tremp
Gentilici Pallarès, pallaresa
Superfície 1343,08 km²
Població (2009)
  • Densitat
13.840 hab.
10,3 hab/km²
Coordenades 42° 16′ 44″ N, 0° 55′ 49″ E / 42.27889°N,0.93028°E / 42.27889; 0.93028Coord.: 42° 16′ 44″ N, 0° 55′ 49″ E / 42.27889°N,0.93028°E / 42.27889; 0.93028
Organització
Municipis
Forma de govern
• President:

14
Consell comarcal
Joan Ubach i Isanta (CiU)
Codi Idescat 25
PIB per capita 20,5 milers €/hab
Web

El Pallars Jussà és una comarca pirinenca que comprèn gran part de la plana de la conca del Riu Noguera Pallaresa, Flamisell i la plana de la Conca Dellà. Limita amb les comarques de la Noguera, el Pallars Sobirà, l'Alta Ribagorça, l'Alt Urgell i Ribagorça a l'Aragó. És un dels dos fragments en què quedà subdividit el territori històric del Pallars.

Geografia[modifica | modifica el codi]

De fet, el Pallars Jussà està format per quatre unitats geogràfiques: la Conca Deçà o Conca de Tremp, al voltant del cap de comarca, la Conca Dellà, a l'entorn de la vila d'Isona, la Conca de Dalt, al voltant de la Pobla de Segur, tot i que rep aquest nom el municipi del Pont de Claverol, i el conjunt format per la Vall Fosca, amb la Torre de Cabdella com a centre, i el terme paral·lel de Sarroca de Bellera.

Encara, un cinquè territori s'ha afegit administrativament al Pallars Jussà, tot i que geogràficament pertany a l'Alta Ribagorça: es tracta de la meitat oriental de la Terreta, amb els antics termes municipals d'Espluga de Serra i Sapeira, tots dos actualment englobats en el gran municipi de Tremp.

Municipi Habitants
Abella de la Conca 188
Castell de Mur 185
Conca de Dalt 434
Gavet de la Conca 301
Isona i Conca Dellà 1.153
Llimiana 164
Pobla de Segur, la 3.089
Salàs de Pallars 335
Sant Esteve de la Sarga 151
Sarroca de Bellera 129
Senterada 142
Talarn 382
Torre de Cabdella, la 792
Tremp 6.022
Font: Municat


Etimologia[modifica | modifica el codi]

Segons la llegenda,[1] el nom de la comarca procedeix del mot comú palla. Segons Joan Coromines,[2] no és exactament així, encara que hi és relacionat: Pallars procedeix del llatí paleares, cabanes amb sostre vegetal (probablement de palla).

La llegenda, segons Pep Coll, conta que a la major part de Catalunya hi hagué una gran secada que durà anys i panys, i els cereals que produeixen palla no aixecaven ni un pam de terra, fins al punt no hi havia palla ni per a alimentar els rucs. Al Pallars, en canvi, la pluja era tan generosa que no es produïa aquesta circumstància i als pallaresos els en sobrava, de palla. Per tal de fer enveja a les comarques veïnes del sud, s'acostumaren a llençar la palla sobrera al riu, de manera que cap al pla de Lleida, el riu (la Noguera Pallaresa) baixava tan ple de palla que els noguerencs s'avesaren a dir que el riu venia de les valls de la palla, és a dir, de les valls pallareses, d'on ve el nom de Pallars, tan aplicable al Pallars de baix (Pallars Jussà) com al Pallars de dalt (Pallars Sobirà).

Història[modifica | modifica el codi]

Després d'estar dominat per romans, visigots i musulmans, l'actual territori del Pallars fou conquerit per la casa de Tolosa l'any 800, formant-se així la comarca històrica del Pallars, amb la instauració del Comtat de Pallars.

El 872, després de l'assassinat de Bernat II de Tolosa, el comtat passà a mans de Ramon II, que fundà la Casa de Pallars, i acabà de definir la independència del comtat respecte de la Casa de Tolosa. Féu així del Pallars un Comtat Independent.

L'any 1010, el testament de Sunyer dividí el comtat en dos, el comtat de Pallars Jussà per a Ramon IV, i el comtat de Pallars Sobirà, que quedà en mans de Guillem II. A la mort d'aquest últim, s'encetà una època marcada per la guerra civil entre els dos comtats, que acabà el 1094 amb la separació definitiva dels dos Pallars.

Els territoris dels dos Pallars no corresponien amb el que són els límits comarcals actuals. La principal diferència és que la Vall Fosca, que pertany a la comarca del Pallars Jussà, havia pertangut al comtat de Pallars Sobirà. Els comtats eren els terrenys sota el control d'un comte (no sempre en possessió) i per tant els límits eren variables i no donaven quasi mai un territori continu.

Història contemporània: evolució de la distribució municipal[modifica | modifica el codi]

Prenent com a punt de partida la creació dels ajuntaments moderns amb la promulgació de la Constitució de Cadis del 1812, a tot Catalunya ha esdevingut el mateix que al Pallars Jussà: en un primer moment es va crear un munt d'ajuntaments (96, al Pallars Jussà, més 20 de l'Alta Ribagorça), que van quedar bastant reduïts en el moment que, el 1845 es promulga una llei municipal que fixa el límit mínim de veïns que ha de tenir un municipi: 30 (cal dir que en aquell moment, veí volia dir cap de casa). Aquesta llei s'aplicà el febrer del 1847, i dels 116 ajuntaments del període 1812-1847, es passà a 32 (més 3 que en aquell moment pertanyien a l'Alta Ribagorça).

Entre 1969 i 1973 es produí una nova reducció dels municipis pallaresos, amb unes modificacions que afectaren també la comarca veïna de l'Alta Ribagorça. De 32 ajuntaments es passà als 14 actuals, amb la particularitat que tres antics municipis ribagorçans (Benés, Espluga de Serra i Sapeira) foren incorporats a municipis pallaresos (respectivament, Sarroca de Bellera i Tremp, els dos darrers).

Aquesta reducció ve donada per la suma de dos factors: per un cantó, la simplificació administrativa que s'ha anat aplicant a mesura que avançava el temps, però per l'altre, el més determinant: el fort procés de despoblament que ha sofert la comarca, sobretot a les zones més muntanyoses.

Reducció dels municipis al llarg dels segles XIX i XX
Creats el 1812 Agregats el febrer del 1847 a: Agregats entre
1965 i 1973 a:
Abella de la Conca Abella de la Conca Abella de la Conca
Bóixols i Cases de Carreu Abella de la Conca Abella de la Conca
Cellers Guàrdia de Tremp Castell de Mur
Guàrdia de Tremp Guàrdia de Tremp Castell de Mur
El Meüll Mur Castell de Mur
Mur Mur Castell de Mur
Aramunt Aramunt Conca de Dalt
Claverol Claverol Conca de Dalt
Sant Martí de Canals Claverol Conca de Dalt
Sossís Claverol Conca de Dalt
Herba-savina Hortoneda de la Conca Conca de Dalt
Hortoneda Hortoneda de la Conca Conca de Dalt
Pessonada Hortoneda de la Conca Conca de Dalt
Erinyà Serradell, després Toralla i Serradell Conca de Dalt
Rivert Serradell, després Toralla i Serradell Conca de Dalt
Serradell Serradell, després Toralla i Serradell Conca de Dalt
Toralla Serradell, després Toralla i Serradell Conca de Dalt
Torallola Serradell, després Toralla i Serradell Conca de Dalt
Aransís Sant Miquel de la Vall, després Aransís Gavet de la Conca
Sant Martí de Barcedana Sant Miquel de la Vall, després Aransís Gavet de la Conca
Sant Salvador de Toló Sant Salvador de Toló Gavet de la Conca
Gavet i Fontsagrada Sant Serni Gavet de la Conca
Sant Serni Sant Serni Gavet de la Conca
Biscarri Biscarri, després Benavent de Tremp Isona i Conca Dellà
Benavent de Tremp Biscarri, després Benavent de Tremp Isona i Conca Dellà
Conques Conques Isona i Conca Dellà
Figuerola d'Orcau Figuerola d'Orcau Isona i Conca Dellà
Covet Isona Isona i Conca Dellà
Isona Isona Isona i Conca Dellà
Basturs Orcau Isona i Conca Dellà
Montesquiu, Galliner i Puig de l'Anell Orcau Isona i Conca Dellà
Orcau Orcau Isona i Conca Dellà
Sant Romà d'Abella Sant Romà d'Abella Isona i Conca Dellà
Llimiana Llimiana Llimiana
Gramuntill La Pobla de Segur La Pobla de Segur
Montsor La Pobla de Segur La Pobla de Segur
La Pobla de Segur La Pobla de Segur La Pobla de Segur
Puimanyons La Pobla de Segur La Pobla de Segur
Sant Joan de Vinyafrescal La Pobla de Segur La Pobla de Segur
El Mas de Balust Salàs de Pallars Salàs de Pallars
Salàs de Pallars Salàs de Pallars Salàs de Pallars
Sensui Salàs de Pallars Salàs de Pallars
Alsamora Alsamora, després Sant Esteve de la Sarga Sant Esteve de la Sarga
L'Alzina Alsamora, després Sant Esteve de la Sarga Sant Esteve de la Sarga
Beniure Alsamora, després Sant Esteve de la Sarga Sant Esteve de la Sarga
Castellnou de Montsec Alsamora, després Sant Esteve de la Sarga Sant Esteve de la Sarga
La Clua Alsamora, després Sant Esteve de la Sarga Sant Esteve de la Sarga
Estorm Alsamora, després Sant Esteve de la Sarga Sant Esteve de la Sarga
Mont-rebei Alsamora, després Sant Esteve de la Sarga Sant Esteve de la Sarga
Moror Alsamora, després Sant Esteve de la Sarga Sant Esteve de la Sarga
Sant Esteve de la Sarga Alsamora, després Sant Esteve de la Sarga Sant Esteve de la Sarga
La Torre d'Amargós Alsamora, després Sant Esteve de la Sarga Sant Esteve de la Sarga
Avellanos, Castellnou d'Avellanos i el Mas de Vilancòs Batlliu de Sas, després Benés (Alta Ribagorça) Sarroca de Bellera
Batlliu de Sas Batlliu de Sas, després Benés (Alta Ribagorça) Sarroca de Bellera
Benés i Sentís Batlliu de Sas, després Benés (Alta Ribagorça) Sarroca de Bellera
Buira Batlliu de Sas, després Benés (Alta Ribagorça) Sarroca de Bellera
Castellvell de Bellera Batlliu de Sas, després Benés (Alta Ribagorça) Sarroca de Bellera
Manyanet Batlliu de Sas, després Benés (Alta Ribagorça) Sarroca de Bellera
La Bastida de Bellera Sarroca de Bellera Sarroca de Bellera
Erdo Sarroca de Bellera Sarroca de Bellera
Les Esglésies Sarroca de Bellera Sarroca de Bellera
Sarroca de Bellera Sarroca de Bellera Sarroca de Bellera
Cadolla i la Quadra de Miravet Senterada Senterada
Cases de Burguet i Cérvoles Senterada Senterada
Larén Senterada Senterada
Naens Senterada Senterada
Puigcerver Senterada Senterada
Reguard Senterada Senterada
Senterada Senterada Senterada
Castelló d'Encús Talarn Talarn
Talarn Talarn Talarn
Beranui Mont-ros La Torre de Cabdella
Gramenet de Beranui Mont-ros La Torre de Cabdella
Mont-ros Mont-ros La Torre de Cabdella
Paüls de Flamisell Mont-ros La Torre de Cabdella
Pobellà Mont-ros La Torre de Cabdella
Antist La Pobleta de Bellveí La Torre de Cabdella
Castell-estaó La Pobleta de Bellveí La Torre de Cabdella
Envall i Serraspina La Pobleta de Bellveí La Torre de Cabdella
Estavill La Pobleta de Bellveí La Torre de Cabdella
La Pobleta de Bellveí La Pobleta de Bellveí La Torre de Cabdella
Astell La Torre de Cabdella La Torre de Cabdella
Cabdella La Torre de Cabdella La Torre de Cabdella
Espui i Aiguabella La Torre de Cabdella La Torre de Cabdella
Guiró La Torre de Cabdella La Torre de Cabdella
Oveix La Torre de Cabdella La Torre de Cabdella
La Torre de Cabdella La Torre de Cabdella La Torre de Cabdella
Aulàs Espluga de Serra (Alta Ribagorça) Tremp
Castellet Espluga de Serra (Alta Ribagorça) Tremp
Casterner de les Olles Espluga de Serra (Alta Ribagorça) Tremp
Enrens i Trepadús Espluga de Serra (Alta Ribagorça) Tremp
Espluga de Serra Espluga de Serra (Alta Ribagorça) Tremp
Llastarri Espluga de Serra (Alta Ribagorça) Tremp
Els Masos de Tamúrcia Espluga de Serra (Alta Ribagorça) Tremp
La Torre de Tamúrcia Espluga de Serra (Alta Ribagorça) Tremp
Castissent Castissent, després Eroles, després Fígols de Tremp Tremp
Claramunt Castissent, després Eroles, després Fígols de Tremp Tremp
Eroles Castissent, després Eroles, després Fígols de Tremp Tremp
Fígols de Tremp Castissent, després Eroles, després Fígols de Tremp Tremp
Puigverd de Talarn Castissent, després Eroles, després Fígols de Tremp Tremp
Gurp Gurp de la Conca Tremp
Sant Adrià Gurp de la Conca Tremp
Santa Engràcia Gurp de la Conca Tremp
Tendrui Gurp de la Conca Tremp
Palau de Noguera Palau de Noguera Tremp
Puigcercós Palau de Noguera Tremp
Escarlà Sapeira (Alta Ribagorça) Tremp
Espills Sapeira (Alta Ribagorça) Tremp
Esplugafreda Sapeira (Alta Ribagorça) Tremp
Orrit Sapeira (Alta Ribagorça) Tremp
Sapeira Sapeira (Alta Ribagorça) Tremp
Tercui Sapeira (Alta Ribagorça) Tremp
Suterranya Suterranya Tremp
Claret Tremp Tremp
Tremp Tremp Tremp
Vilamitjana Vilamitjana Tremp

En la proposta derivada de l'informe popularment denominat Informe Roca,[3] de l'any 2000, els termes municipals del Pallars Jussà havien de sofrir tot de canvis, que són les següents, exposats a partir dels municipis que haurien de resultar-ne:

  • Salàs de Pallars. No patia cap mena de canvi.
  • La Torre de Cabdella. No patia cap mena de canvi.

A més, a causa del volum de la seva població, es creaven quatre agrupaments municipals: Tremp, Talarn i Montsec; la Torre de Cabdella i Sarroca i Senterada; Isona i Conca d'Orcau, i la Pobla de Segur, Conca de Dalt i Salàs de Pallars.

Aquesta proposta, però, al cap de deu anys no passava de ser això: un estudi i una proposta.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
1.376 1.060 1.474 10.009 15.474 28.861 25.285 25.622 20.295 18.996
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
20.485 22.108 19.991 19.792 19.985 16.210 15.633 13.267 12.802 12.795
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
12.817 12.482 12.442 12.380 12.712 12.648 - - - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Consell Comarcal del Pallars Jussà[modifica | modifica el codi]

Té la seu al carrer de Soldevila, 18, de la ciutat de Tremp, en un edifici de nova construcció que aprofita alguns elements del casal pairal dels Sullà, palauet renaixentista i barroc que estava en molt mal estat. A part del mateix Consell Comarcal, en el mateix complex hi ha l'Arxiu Comarcal del Pallars Jussà, que té com a sala de consulta per als investigadors l'antiga capella del palau.

1987[modifica | modifica el codi]

Les primeres eleccions al Consell Comarcal del Pallars Jussà se celebraren l'any 1987, amb els resultats següents:

12 representants de Convergència i Unió:

  • Miquel Verdeny Tohá, de Tremp, que en fou President
  • Francesc X. Bada Amatller, de la Pobla de Segur
  • Jordi Elies Fàbrega, de Castell de Mur
  • Josep Balust Adellach, de Gavet de la Conca
  • Constantí Aranda i Farrero, d'Isona i Conca Dellà
  • Joan Cuñé Novau, de Llimiana
  • Francesc Martín Manzano, de Conca de Dalt
  • Salvador Puig i Aloy, de Salàs de Pallars
  • Pau Castells Llotge, de Sant Esteve de la Sarga
  • Antonio Palau Casal, de Sarroca de Bellera
  • Nicanor Compte Castells, de Talarn
  • Josep Soldevila i Tartera, de la Torre de Cabdella

4, del Partit dels Socialistes de Catalunya-PSOE:

  • Víctor Orrit Ambrosio, de Tremp
  • Joan Font Carrera, de la Pobla de Segur
  • Leonor Echalar Colom, de la Torre de Cabdella
  • Jaume Prió i Codó, de Tremp

2 de l'Agrupació d'Independents, Progressistes i Nacionalistes:

  • M. Lourdes Servent Pedescoll, de Senterada
  • Xavier Pont Jordana, de Conca de Dalt (Aramunt)

I un de l'Agrupació Electoral d'Isona i Conca Dellà:

  • Josep Solduga Espluga, d'Isona i Conca Dellà

El 1988 es creava la nova comarca de l'Alta Ribagorça, cosa que obligà remodelar el Consell Comarcal del Pallars Jussà, d'on havia depès l'Alta Ribagorça fins aquell moment. Amb la remodelació, Convergència i Unió quedava amb els mateixos representants, el Partit dels Socialistes de Catalunya perdia dos representants (Jaume Prió i Leonor Echalar), i l'Agrupació d'Independents, Progressistes i Nacionalistes i l'Agrupació Electora d'Isona i Conca Dellà en guanyaven un cadascun: Montserrat Gelabert i Magret, de la Torre de Cabdella, per la primera, i Antoni Grasa i Llobet per la segona.

1991[modifica | modifica el codi]

La renovació del 1991 canvià poc el panorama:

13 representants de Convergència i Unió:

  • Constantí Aranda i Farrero, d'Isona i Conca Dellà, que en fou President
  • Francesc X. Bada Amatller, de la Pobla de Segur
  • Enrique Corona i Pol, de Tremp
  • Nicanor Compte Castells, de Talarn
  • Joan Cuñé Novao, de Llimiana
  • Josep Durany Galera, de Gavet de la Conca
  • Antonio Palau Casal, de Sarroca de Bellera
  • Xavier Pont Jordana, de Conca de Dalt
  • Salvador Puig i Aloy, de Salàs de Pallars
  • Josep Soldevila i Tartera, de la Torre de Cabdella
  • Teresa Soler Giol, de Senterada
  • Miquel Verdeny Tohà, de Tremp
  • Josep Vila Chauri, de Castell de Mur

5 dels Socialistes de Catalunya:

  • Víctor Orrit Ambrosio, de Tremp
  • Narcís Balagué Bosch, de la Pobla de Segur
  • Antoni Toló Cierco, de Senterada
  • Josep Enseñat i Martínez, de Talarn
  • Josep M. Dalmau Gil, de la Torre de Cabdella

I un del Partit Popular:

  • Julián Rosell Oliva, de Tremp

1995[modifica | modifica el codi]

Les noves eleccions del 1995 van modificar molt lleugerament les dades de quatre anys abans:

13 representants de Convergència i Unió:

  • Enric Corona Pol, de Tremp, que en fou President
  • Josep Soldevila i Tartera, de la Torre de Cabdella
  • Antoni Palau Casals, de Sarroca de Bellera
  • Salvador Puig Aloy, de Salàs de Pallars
  • Agustí Graell Comet, d'Isona i Conca Dellà
  • Josep M. Vives Coloma, de Talarn
  • Josep Maria Roca Canal, de Gavet de la Conca
  • Joan Cuñe Novau, de Llimiana
  • Martí Cardona Rocafort, de Conca de Dalt
  • Josep Vila i Chauri, de Castell de Mur
  • Carlos Montanuy Baró, de Sant Esteve de la Sarga
  • Josep M. Solé Santaolalla, de Tremp
  • Ramon Molina Ramírez, de Tremp

6 dels Socialistes de Catalunya:

  • Jaume Altisent Buira, de Tremp
  • Francisco Bermejo Buil, de la Pobla de Segur
  • M. Montserrat Cuberes Corts, de Conca de Dalt
  • Josep Enseñat i Martínez, de Talarn
  • Margarita Lladós Sala, d'Isona i Conca Dellà
  • Josep Manuel Subirà Blanc, de la Torre de Cabdella

1999[modifica | modifica el codi]

El 1999 tornava a canviar una mica la composició del Consell Comarcal, però sense grans alteracions:

Convergència i Unió hi obtenia 13 representants

  • Agustí Graell Comet, d'Isona i Conca Dellà, com a President
  • Josep Maria Bertran Español, de Salàs de Pallars
  • Martí Cardona Rocafort, de Conca de Dalt
  • Joan Comenge Riba, de la Pobla de Segur
  • Josep Durany Galera, de Gavet de la Conca
  • Jordi Elies Fàbrega, de Castell de Mur
  • Ferran Fuertes Guiró, de la Pobla de Segur
  • Jordi Languil Badia, de la Torre de Cabdella
  • Josep Ramon Lloret Loan, de Sarroca de Bellera
  • Carles Montanuy Baró, de Sant Esteve de la Sarga
  • Salvador Puig Aloy, de Salàs de Pallars
  • Julián Rosell Oliva, de Tremp
  • Josep Santandreu Gaset, de Talarn

Els socialistes, 4:

  • Victor Orrit Ambrosio, de Tremp
  • Narcís Balagué Bosch, de la Pobla de Segur
  • Jordi Balust López, de Talarn
  • Montserrat Cuberes Corts, de Conca de Dalt

Un representant era per a Esquerra Republicana de Catalunya:

  • Josep Maria Ardanuy Tarrat, de Tremp

I un altre per al grup de Gent Convergent pel Municipi de Tremp:

  • Josep Maria Solé Santolalla, de Tremp

2003[modifica | modifica el codi]

L'any 2003 s'hi produïen alguns canvis més significatius:

Convergència i Unió hi assolia 10 representants:

  • Xavier Pont Jordana, de Conca de Dalt, President
  • Joan Comenge i Riba, de la Pobla de Segur
  • Constante Aranda i Farrero, d'Isona i Conca Dellà
  • Josep M. Solé Santaolalla, de Tremp
  • Ferran Fuertes Guiró, de la Pobla de Segur
  • M. Lourdes Servent Pedescoll, de Senterada
  • Josep Soldevila i Tartera, de la Torre de Cabdella
  • Jaume Elies Elies, de Llimiana
  • Josep Durany Galera, de Gavet de la Conca
  • Josep Ramon Lloret i Loan, de Sarroca de Bellera

Els Socialistes de Catalunya, 6:

  • Víctor Orrit Ambrosio, de Tremp
  • Esperança Farrera Granja, de la Pobla de Segur
  • Josep M. Dalmau Gil, de la Torre de Cabdella
  • Julià Sala Monsó, d'Abella de la Conca
  • Ramon Erta i Gallart, de Talarn
  • Antonio Vilana Codina, de Llimiana

I ERC augmentava a 3:

  • Josep M. Ardanuy i Tarrat, de Tremp
  • Josep Castells Farré, de Castell de Mur
  • Fermí Tormo Armengol, de la Pobla de Segur

2007[modifica | modifica el codi]

En el període 2007-2011 es produïren alguns canvis en el repartiment de forces, i la composició del ple del Consell Comarcal del Pallars Jussà fou la següent:

El Partit dels Socialistes de Catalunya - PSOE, amb 8 representants:

Convergència i Unió, amb 7:

  • Xavier Pont i Jordana, President, Primer tinent d'alcalde de la Pobla de Segur
  • Constante Aranda i Farrero, Vicepresident segon, Regidor d'Isona i Conca Dellà
  • Jaume Elies i Elies, Tinent d'alcalde de Llimiana
  • Antoni Palau i Casal, Regidor de Sarroca de Bellera
  • Josep Maria Pont i Bonet, Segon tinent d'alcalde de Conca de Dalt
  • Julià Rosell i Oliva, Regidor de Talarn
  • Antoni Samsó i Tohà, Regidor de Tremp.

Esquerra Rpublicana de Catalunya, amb 4:

  • Josep Castells i Farré, Vicepresident primer, Alcalde de Castell de Mur
  • David Riba i Torrecillas, Regidor de Tremp
  • Ramon Vilanova i Solsona, Regidor d'Isona i Conca Dellà
  • Lluís Bellera i Juanmartí, Alcalde de la Pobla de Segur

L'equip de govern del Consell Comarcal estigué format per CiU i ERC.

2011[modifica | modifica el codi]

Després de la darreres eleccions municipals, els canvis en els resultats de les votacions foren mínims, i el Consell Comarcal del Pallars Jussà ha quedat format de la manera següent, amb la coalició CiU - ERC formant equip de govern:

Convergència i Unió, 8 representants:

Partit dels Socialistes de Catalunya - PSOE, també amb 8:

  • Francesc Borrell i Grau, Alcalde de Salàs de Pallars
  • Bonifaci Colomina i Pujol, Tinent d'alcalde de Tremp
  • Josep M. Dalmau i Gil, Alcalde de la Torre de Cabdella
  • Josep Durany i Galera, Alcalde de Gavet de la Conca

Esquerra Republicana de Catalunya, amb 3:

  • Maria Rosa Amorós i Capdevila, Regidora d'Isona i Conca Dellà
  • Lluís Bellera i Juanmartí, Vicepresident 1r, Alcalde de la Pobla de Segur
  • Josep Castells i Farré, Vicepresident 3r, Alcalde de Castell de Mur

Museus i centres de patrimoni[modifica | modifica el codi]

Vegeu també: Llista de monuments del Pallars Jussà

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • CREUS, Jordi i GASA, Josep R. El Pallars Jussà a peu: 15 recorreguts fascinants per la comarca. Valls: Cossetània, 2002 (Azimut, 30). ISBN 978-84-95684-72-1
  • MARUGAN I VALLVÉ, Carme Maria i RAPALINO, Verònica (ccordinadores) [et al.]. Història del Pallars: Dels orígens als nostres dies, Lleida: Pagès Editors, 2005 (Col·lecció Pallars, 5). ISBN 978-84-9779-265-3
  • TUTUSAUS, Jordi. Caminant el Pallars Jussà: 17 propostes per descobrir la comarca. Valls: Cossetània, 2007. (Azimut, 94). ISBN 978-84-9791-283-9.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Comarquescatalunyapetit.jpg
Al nomenclàtor trobareu els topònims relatius a: Pallars Jussà
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pallars Jussà Modifica l'enllaç a Wikidata