Pallars Jussà

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Pallars Jussà (desambiguació)».

El Pallars Jussà és una comarca pirinenca que comprèn gran part de la plana de la conca del Riu Noguera Pallaresa, Flamisell i la plana de la Conca Dellà. Limita amb les comarques de la Noguera, el Pallars Sobirà, l'Alta Ribagorça, l'Alt Urgell i Ribagorça a l'Aragó. És un dels dos fragments en què quedà subdividit el territori històric del Pallars.

De fet, el Pallars Jussà està format per quatre unitats geogràfiques: la Conca Deçà o Conca de Tremp, al voltant del cap de comarca, la Conca Dellà, a l'entorn de la vila d'Isona, la Conca de Dalt, al voltant de la Pobla de Segur, tot i que rep aquest nom el municipi del Pont de Claverol, i el conjunt format per la Vall Fosca, amb la Torre de Cabdella com a centre, i el terme paral·lel de Sarroca de Bellera.

Encara, un cinquè territori s'ha afegit administrativament al Pallars Jussà, tot i que geogràficament pertany a l'Alta Ribagorça: es tracta de la meitat oriental de la Terreta, amb els antics termes municipals d'Espluga de Serra i Sapeira, tots dos actualment englobats en el gran municipi de Tremp.


Municipi Habitants
Abella de la Conca 188
Castell de Mur 185
Conca de Dalt 434
Gavet de la Conca 301
Isona i Conca Dellà 1.153
Llimiana 164
Pobla de Segur, la 3.089
Salàs de Pallars 335
Sant Esteve de la Sarga 151
Sarroca de Bellera 129
Senterada 142
Talarn 382
Torre de Cabdella, la 792
Tremp 6.022
Font: Municat


Taula de continguts

[edita] Història

Després d'estar dominat per romans, visigots i musulmans, l'actual territori del Pallars fou conquerit per la casa de Tolosa l'any 800, formant-se així la comarca històrica del Pallars, amb la instauració del Comtat de Pallars.

El 872, després de l'assassinat de Bernat II de Tolosa, el comtat passà a mans de Ramon II, que fundà la Casa de Pallars, i acabà de definir la independència del comtat respecte de la Casa de Tolosa. Féu així del Pallars un Comtat Independent.

L'any 1010, el testament de Sunyer dividí el comtat en dos, el comtat de Pallars Jussà per a Ramon IV, i el comtat de Pallars Sobirà, que quedà en mans de Guillem II. A la mort d'aquest últim, s'encetà una època marcada per la guerra civil entre els dos comtats, que acabà el 1094 amb la separació definitiva dels dos Pallars.

Els territoris dels dos Pallars no corresponien amb el que són els límits comarcals actuals. La principal diferència és que la Vall Fosca, que pertany a la comarca del Pallars Jussà, havia pertangut al comtat de Pallars Sobirà. Els comtats eren els terrenys sota el control d'un comte (no sempre en possessió) i per tant els límits eren variables i no donaven quasi mai un territori continu.

[edita] Història contemporània: evolució de la distribució municipal

Prenent com a punt de partida la creació dels ajuntaments moderns amb la promulgació de la Constitució de Cadis del 1812, a tot Catalunya ha esdevingut el mateix que al Pallars Jussà: en un primer moment es va crear un munt d'ajuntaments (90, al Pallars Jussà), que van quedar bastant reduïts en el moment que, el 1845 es promulga una llei municipal que fixa el límit mínim de veïns que ha de tenir un municipi: 30 (cal dir que en aquell moment, veí volia dir cap de casa). Aquesta llei s'aplicà el febrer del 1847, i dels 90 ajuntaments del període 1812-1847, es passà a 32 (més 3 que en aquell moment pertanyien a l'Alta Ribagorça).

Entre 1969 i 1973 es produí una nova reducció dels municipis pallaresos, amb unes modificacions que afectaren també la comarca veïna de l'Alta Ribagorça. De 32 ajuntaments es passà als 14 actuals, amb la particularitat que tres antics municipis ribagorçans (Benés, Espluga de Serra i Sapeira) foren incorporats a municipis pallaresos (respectivament, Sarroca de Bellera i Tremp, els dos darrers).

Aquesta reducció ve donada per la suma de dos factors: per un cantó, la simplificació administrativa que s'ha anat aplicant a mesura que avançava el temps, però per l'altre, el més determinant: el fort procés de despoblament que ha sofert la comarca, sobretot a les zones més muntanyoses.

Reducció dels municipis al llarg dels segles XIX i XX
Creats el 1812 Agregats el febrer del 1847 a: Agregats entre
1965 i 1973 a:
Abella de la Conca Abella de la Conca Abella de la Conca
Bóixols i Cases de Carreu Abella de la Conca Abella de la Conca
Guàrdia de Tremp Guàrdia de Tremp Castell de Mur
El Meüll Mur Castell de Mur
Mur Mur Castell de Mur
Aramunt Aramunt Conca de Dalt
Claverol Claverol Conca de Dalt
Sant Martí de Canals Claverol Conca de Dalt
Sossís Claverol Conca de Dalt
Herba-savina Hortoneda de la Conca Conca de Dalt
Hortoneda Hortoneda de la Conca Conca de Dalt
Pessonada Hortoneda de la Conca Conca de Dalt
Erinyà Serradell, després Toralla i Serradell Conca de Dalt
Rivert Serradell, després Toralla i Serradell Conca de Dalt
Serradell Serradell, després Toralla i Serradell Conca de Dalt
Toralla Serradell, després Toralla i Serradell Conca de Dalt
Torallola Serradell, després Toralla i Serradell Conca de Dalt
Aransís Sant Miquel de la Vall, després Aransís Gavet de la Conca
Sant Martí de Barcedana Sant Miquel de la Vall, després Aransís Gavet de la Conca
Sant Salvador de Toló Sant Salvador de Toló Gavet de la Conca
Gavet i Fontsagrada Sant Serni Gavet de la Conca
Sant Serni Sant Serni Gavet de la Conca
Biscarri Biscarri, després Benavent de Tremp Isona i Conca Dellà
Benavent de Tremp Biscarri, després Benavent de Tremp Isona i Conca Dellà
Conques Conques Isona i Conca Dellà
Figuerola d'Orcau Figuerola d'Orcau Isona i Conca Dellà
Covet Isona Isona i Conca Dellà
Isona Isona Isona i Conca Dellà
Basturs Orcau Isona i Conca Dellà
Montesquiu, Galliner i Puig de l'Anell Orcau Isona i Conca Dellà
Orcau Orcau Isona i Conca Dellà
Sant Romà d'Abella Sant Romà d'Abella Isona i Conca Dellà
Llimiana Llimiana Llimiana
Gramuntill La Pobla de Segur La Pobla de Segur
Montsor La Pobla de Segur La Pobla de Segur
La Pobla de Segur La Pobla de Segur La Pobla de Segur
El Mas de Balust Salàs de Pallars Salàs de Pallars
Salàs de Pallars Salàs de Pallars Salàs de Pallars
Sensui Salàs de Pallars Salàs de Pallars
Alsamora Alsamora, després Sant Esteve de la Sarga Sant Esteve de la Sarga
Beniure Alsamora, després Sant Esteve de la Sarga Sant Esteve de la Sarga
Castellnou de Montsec Alsamora, després Sant Esteve de la Sarga Sant Esteve de la Sarga
La Clua Alsamora, després Sant Esteve de la Sarga Sant Esteve de la Sarga
Estorm Alsamora, després Sant Esteve de la Sarga Sant Esteve de la Sarga
Mont-rebei Alsamora, després Sant Esteve de la Sarga Sant Esteve de la Sarga
Moror Alsamora, després Sant Esteve de la Sarga Sant Esteve de la Sarga
Sant Esteve de la Sarga Alsamora, després Sant Esteve de la Sarga Sant Esteve de la Sarga
La Torre d'Amargós Alsamora, després Sant Esteve de la Sarga Sant Esteve de la Sarga
Avellanos, Castellnou d'Avellanos i el Mas de Vilancòs Batlliu de Sas, després Benés (Alta Ribagorça) Sarroca de Bellera
Batlliu de Sas Batlliu de Sas, després Benés (Alta Ribagorça) Sarroca de Bellera
Benés i Sentís Batlliu de Sas, després Benés (Alta Ribagorça) Sarroca de Bellera
Buira Batlliu de Sas, després Benés (Alta Ribagorça) Sarroca de Bellera
Castellvell de Bellera Batlliu de Sas, després Benés (Alta Ribagorça) Sarroca de Bellera
Manyanet Batlliu de Sas, després Benés (Alta Ribagorça) Sarroca de Bellera
La Bastida de Bellera Sarroca de Bellera Sarroca de Bellera
Les Esglésies Sarroca de Bellera Sarroca de Bellera
Sarroca de Bellera Sarroca de Bellera Sarroca de Bellera
Cadolla i la Quadra de Miravet Senterada Senterada
Cases de Burguet i Cérvoles Senterada Senterada
Larén Senterada Senterada
Naens Senterada Senterada
Reguard Senterada Senterada
Senterada Senterada Senterada
Talarn Talarn Talarn
Beranui Mont-ros La Torre de Cabdella
Gramenet de Beranui Mont-ros La Torre de Cabdella
Mont-ros Mont-ros La Torre de Cabdella
Paüls de Flamisell Mont-ros La Torre de Cabdella
Pobellà Mont-ros La Torre de Cabdella
Antist La Pobleta de Bellveí La Torre de Cabdella
Castell-estaó La Pobleta de Bellveí La Torre de Cabdella
Envall i Serraspina La Pobleta de Bellveí La Torre de Cabdella
Estavill La Pobleta de Bellveí La Torre de Cabdella
La Pobleta de Bellveí La Pobleta de Bellveí La Torre de Cabdella
Astell La Torre de Cabdella La Torre de Cabdella
Cabdella La Torre de Cabdella La Torre de Cabdella
Espui i Aiguabella La Torre de Cabdella La Torre de Cabdella
Guiró La Torre de Cabdella La Torre de Cabdella
Oveix La Torre de Cabdella La Torre de Cabdella
La Torre de Cabdella La Torre de Cabdella La Torre de Cabdella
Aulàs Espluga de Serra (Alta Ribagorça) Tremp
Castellet Espluga de Serra (Alta Ribagorça) Tremp
Casterner de les Olles Espluga de Serra (Alta Ribagorça) Tremp
Enrens i Trepadús Espluga de Serra (Alta Ribagorça) Tremp
Espluga de Serra Espluga de Serra (Alta Ribagorça) Tremp
Llastarri Espluga de Serra (Alta Ribagorça) Tremp
La Torre de Tamúrcia Espluga de Serra (Alta Ribagorça) Tremp
Castissent Castissent, després Eroles, després Fígols de Tremp Tremp
Claramunt Castissent, després Eroles, després Fígols de Tremp Tremp
Eroles Castissent, després Eroles, després Fígols de Tremp Tremp
Fígols de Tremp Castissent, després Eroles, després Fígols de Tremp Tremp
Puigverd de Talarn Castissent, després Eroles, després Fígols de Tremp Tremp
Gurp Gurp de la Conca Tremp
Sant Adrià Gurp de la Conca Tremp
Santa Engràcia Gurp de la Conca Tremp
Tendrui Gurp de la Conca Tremp
Palau de Noguera Palau de Noguera Tremp
Escarlà Sapeira (Alta Ribagorça) Tremp
Espills Sapeira (Alta Ribagorça) Tremp
Esplugafreda Sapeira (Alta Ribagorça) Tremp
Orrit Sapeira (Alta Ribagorça) Tremp
Sapeira Sapeira (Alta Ribagorça) Tremp
Tercui Sapeira (Alta Ribagorça) Tremp
Suterranya Suterranya Tremp
Claret Tremp Tremp
Tremp Tremp Tremp
Vilamitjana Vilamitjana Tremp

[edita] Demografia

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900
1.376 1.060 1.474 10.009 15.474 28.861 25.285 25.622 20.295
1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990
18.996 20.485 22.108 19.991 19.792 19.985 16.210 15.633 13.267
1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008
12.802 12.795 12.817 12.482 12.442 12.380 12.712 12.648 -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

[edita] Consell Comarcal del Pallars Jussà

Té la seu al carrer de Soldevila, 18, de la ciutat de Tremp, en un edifici de nova construcció que aprofita alguns elements del casal pairal dels Sullà, palauet renaixentista i barroc que estava en molt mal estat. A part del mateix Consell Comarcal, en el mateix complex hi ha l'Arxiu Comarcal del Pallars Jussà, que té com a sala de consulta per als investigadors l'antiga capella del palau.

Per al període 2007-2011, la composició del ple del Consell Comarcal del Pallars Jussà és la següent:

  • Xavier Pont i Jordana (CiU), President, Membre de la Junta de Govern Local. Primer tinent d'alcalde de la Pobla de Segur
  • Josep Castells i Farré (ERC-AM), Conseller i Vicepresident primer, Membre de la Junta de Govern del Consell Comarcal. Alcalde de Castell de Mur
  • Constante Aranda i Farrero (CiU), Conseller i Vicepresident segon, Membre de la Junta de Govern del Consell Comarcal. Regidor d'Isona i Conca Dellà
  • Josep Durany i Galera (PSC-PM), Conseller. Alcalde de Gavet de la Conca
  • Aleix Enseñat i Dolset (PSC-PM), Conseller. Regidor de la Pobla de Segur
  • Jaume Montanuy i Baró (PSC-PM), Conseller. Alcalde de Sant Esteve de la Sarga
  • Julià Sala i Monsó (PSC-PM), Conseller. Alcalde d'Abella de la Conca
  • Joan Jordana i Boneta (PSC-PM), Consellera. Regidor de Senterada
  • Antoni Samsó i Tohà (CiU), Conseller. Regidor de Tremp
  • Josep Mª Pont i Bonet (CiU), Conseller. Segon tinent d'alcalde de Conca de Dalt
  • Julià Rosell i Oliva (CiU), Conseller, Membre de la Junta de Govern del Consell Comarcal. Regidor de Talarn
  • Jaume Elies i Elies (CiU) Conseller, Membre de la Junta de Govern del Consell Comarcal. Tinent d'alcalde de Llimiana
  • Josep Maria Dalmau i Gil (PSC-PM), Conseller. Alcalde de la Torre de Cabdella
  • Maria Teresa Montanuy i Baró (PSC-PM), Consellera. Primera tinent d'alcalde de Tremp
  • Antoni Palau i Casal (CiU), Conseller. Regidor de Sarroca de Bellera
  • David Riba i Torrecillas (ERC-AM), Conseller, Membre de la Junta de Govern del Consell Comarcal. Regidor de Tremp
  • Ramon Vilanova i Solsona (ERC-AM), Conseller, Membre de la Junta de Govern del Consell Comarcal. Regidor d'Isona i Conca Dellà
  • Lluís Bellera i Juanmartí (ERC-AM), Conseller. Alcalde de la Pobla de Segur
  • Francesc Borrell i Grau (PSC-PM), Conseller. Alcalde de Salàs de Pallars

[edita] Bibliografia

  • CREUS, Jordi i GASA, Josep R. El Pallars Jussà a peu: 15 recorreguts fascinants per la comarca. Valls: Cossetània, 2002 (Azimut, 30). ISBN 84-95684-72-1.
  • TUTUSAUS, Jordi. Caminant el Pallars Jussà: 17 propostes per descobrir la comarca. Valls: Cossetània, 2007. (Azimut, 94). ISBN 978-84-9791-283-9.
  • MARUGAN I VALLVÉ, Carme Maria i RAPALINO, Verònica. Història del Pallars, Lleida: Pagès Editors, 2005.

[edita] Enllaços externs

 Al nomenclàtor trobareu els topònims relatius a: Pallars Jussà
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Pallars Jussà
v • d • e
Comarques de Catalunya

Alt Camp •  Alt Empordà •  Alt Penedès •  Alt Urgell •  Alta Ribagorça •  Anoia •  Bages •  Baix Camp •  Baix Ebre •  Baix Empordà •  Baix Llobregat •  Baix Penedès •  Barcelonès •  Berguedà •  Baixa Cerdanya •  Conca de Barberà •  Garraf •  Garrigues •  Garrotxa •  Gironès •  Maresme •  Montsià •  Noguera •  Osona •  Pallars Jussà •  Pallars Sobirà •  Pla de l'Estany •  Pla d'Urgell •  Priorat •  Ribera d'Ebre •  Ripollès •  Segarra •  Segrià •  Selva •  Solsonès •  Tarragonès •  Terra Alta •  Urgell •  Vall d'Aran •  Vallès Occidental •  Vallès Oriental

Comarques de la Catalunya del Nord

Alta Cerdanya •  Capcir •  Conflent •  Rosselló •  Vallespir

 Senyera
Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/wiki/Pallars_Juss%C3%A0»