Palmera canària

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Palmera canària
Phoenix canariensis
Phoenix canariensis

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Clade: Angiospermae
Clade: Commelinids
Ordre: Arecales
Família: Arecaceae
Gènere: Phoenix
Espècie: P. canariensis
Nom binomial
Phoenix canariensis
Chabaud

La palmera canària (Phoenix canariensis) és una espècie de palmera autòctona de les Illes Canàries. A causa de la seva bellesa i facilitat d'adaptació és una de les palmeres que més s'utilitzen en jardineria.

Descripció i morfologia[modifica | modifica el codi]

Presenta un tronc alt i estilitzat acabat en una corona de moltes fulles. L'alçada mitjana d'aquestes palmeres se situa a 15 metres, però generalment més baixes depenent de l'edat, encara que en les illes d'origen hi ha casos de exemplars que arriben els 40 m. Tronc relativament prim, encara que pot arribar al metre d'amplada a les seves regions autòctones. La base de les fulles, que queda sobre el tronc cilíndric, formen al seu voltant una coberta grossa i compacta, que oculta el tronc, però amb els anys, les bases de les fulles van caient, perquè s'assequen. Les fulles són d'uns 5 metres de longitud, disposades a l'extrem de dalt del tronc en forma de ventall, són molt nombroses. Són pinnades, de limbe lanceolat, bastant fortes i rígides. D'uns 80-100 parells de folis, relativament curts, pecíol amb curtes espines a la base, que desapareixen progressivament cap amunt, fins a arribar als fólis.

Flors unisexuals i separades en diferents individus, plantes per tant dioiques. Inflorescències abundantment ramificades, grans, llargues, de fins a dos metres, que apareixen entre les denses fulles. Les flors són molt petites, de color groc. Fruit ovoide el dàtil d'uns 2 o 3 cm de mida i color groc marronós. Floreix de març a juny.

Produeix dàtils encara que són més petits que els de la palmera datilera africana. Si bé són comestibles, el seu escàs gust provoca que siguin rebutjats. Encara que a l'Illa de La Gomera, se n'extreu el guarapo per produir la Mel de Palma.

Les palmeres i els escarabats morruts[modifica | modifica el codi]

Des de l'any 2005, la palmera canària és afectada per una greu plaga d'escarabats morruts (Rhynchophorus ferrugineus). Aquests curculiònids, que provenen de la Polinèsia i del sud-est asiàtic, s'instal·len a la corona de les palmeres, les ataquen (assecada de les fulles) i les acaben matant. La detecció precoç és fonamental per poder salvar la palmera afectada i controlar l'expansió de la plaga. Si, finalment, no es pot salvar l'arbre, l'única via per evitar la propagació dels escarabats és tal·lar-lo.

A Catalunya afecta a Phoenix canariensis, Phoenix dactylifera, Trachycarpus fortunei i Washingtonia robusta.[1]

Simptomatologia[modifica | modifica el codi]

  • Palmes externes caigudes, amb senyals evidents d'esquinçament a nivell de la inserció amb el tronc.
  • Desfullatge general de la corona de palmes.
  • Un aspecte lleugerament decaigut de les palmes més tendres del plomall central, que viren de color grogós a marró-vermellós.
  • Orificis en el tall de les tabales.
  • Restes de nimfes (capolls) entre tabales i palmes.
  • Folíols menjats o perdigonats.
  • Raquis menjats i/o trencats.
  • Restes de fibres.

Expansió pels Països Catalans[modifica | modifica el codi]

A Catalunya, el primer focus d'aquesta plaga es detectà al Vendrell (Baix Penedès) el desembre del 2005 i, des de llavors s'ha expandit per 13 comarques costaneres i d'interior.

L'estiu de 2010 es comptabilitzaren més de 5.200 palmeres afectades:

Glossari[modifica | modifica el codi]

  • Escarabat morrut: insecte coleòpter curculiònid que ataca cultius de palmeres.
  • Curculiònids: família d'insectes coleòpters que tenen el cap allargat en forma de trompa.
  • Phoenix spp.: gènere botànic de diverses plantes llenyoses conegudes, comunament, com a palmeres.
  • Palmes: fulles de la palmera.
  • Tabala: part inferior de les fulles de les palmeres que resten en el tronc quan es tallen.
  • Nimfa: insecte que ha passat la fase de larva i prepara la seva darrera metamorfosi.
  • Folíol: làmina amb aspecte de petita fulla que, juntament amb altres, forma part d'una fulla composta.
  • Raquis: nervi medial d'una fulla composta sobre el qual s'articulen els folíols.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «La plaga del morrut de les palmeres». Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 1 maig 2013].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Palmera canària Modifica l'enllaç a Wikidata