Palmerar d'Elx

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Patrimoni de la Humanitat  · UNESCO
Palmerar d'Elx
Posta de sol al Palmerar d'Elx
Posta de sol al Palmerar d'Elx
Informació
Localització Elx (Baix Vinalopó)
País Valencià País Valencià
Vistes
Arcoiris en el Palmeral de Elche.jpg
Panoràmica d'Elx amb el palmerar en primer terme

Tipus Natural
Criteris v
ID 930
Regió * Europa i Amèrica del Nord
Inscripció 2000 (24a sessió)
Coordenades 38° 15′ 39.1″ N, 0° 41′ 33.09″ O / 38.260861°N,0.6925250°O / 38.260861; -0.6925250Coord.: 38° 15′ 39.1″ N, 0° 41′ 33.09″ O / 38.260861°N,0.6925250°O / 38.260861; -0.6925250
* Segons les regions de la UNESCO.
Vista d'un hort on s'observa la composició clàssica de vores de palmera mentre la zona central es reserva per al conreu
Séquia per a les palmeres, que fan de tanca al voltant de l'hort

El Palmerar d'Elx és una gran extensió de palmeres situat dins del nucli urbà de la ciutat d'Elx. És el palmerar més gran d'Europa (240000 exemplars, aproximadament), i al món sols el superen alguns palmerars àrabs. Al País Valencià, l'únic altre palmerar significant és el d'Oriola, al Baix Segura, d'unes dimensions més reduïdes.

El principal tipus de palmera que es troba és l'anomenada Phoenix dactylifera. Aquest tipus de palmera fou duta pels musulmans durant l'ocupació dels moriscos.

El Palmerar d'Elx fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 2000.

Consideració de patrimoni[modifica | modifica el codi]

Un dels motius per considerar el palmerar del Camp d'Elx patrimoni és la seua condició d'únic en termes de la seua funció agrícola i cultural. És a dir, el palmerar és un exemple gairebé únic de la transferència i implantació de la cultura agrícola aràbiga a Europa, conseqüència de l'ocupació musulmana de la península Ibèrica a la darreria del segle VIII. Segons la UNESCO, el palmerar hauria atingut la seua fesomia actual als volts del segle X, alhora que es va crear la ciutat musulmana d'Ils (Elx).[1]

Concretament, el palmerar d'Elx és un exemple destacable del "jardí de palmeres", un element tan habitual del paisatge magribí.[1] Es divideix en nombrosos horts o petits terrenys quadrats o rectangulars, on el centre és reservat per al conreu d'arbres de secà com el magraner, mentre els marges destaquen una fila de palmeres que donen ombra i ajuden a crear microclimes més suaus i humides que beneficien el creixement dels altres arbres, més petits i menys avesats al clima sec i calorós de l'extrem sud d'Europa. El sistema d'aquests horts, situats frec a frec, crea una sèrie de dobles files de palmeres, creant un efecte de "manta de quadres". Junt amb això, el sistema de rec[1] hi és únic: Tradicionalment, es regava a manta, és a dir, inundant l'hort amb l'ajut de séquies. Es feia així sobretot per la mala qualitat de l'aigua, provinent del riu Vinalopó, que, com que conté molta sal, si romania estàtica, deixava la sal damunt del conreu i el feia malbé. La divisió física entre les palmeres a la perifèria i el conreu d'enmig, facilitada també per solcs i canalització en terra, significa que els llauradors podrien regar-los independentment. Com que les palmeres toleren aigua més salina que altres plantes, els regants reservaven l'aigua més neta per al conreu central.

Tanmateix, tot i la declaració com a patrimoni natural, l'abandonament d'aquesta mena d'agricultura ha significat, en la pràctica, la desaparició en gran part d'aquestes tècniques, i la substitució dels arbres d'enmig per més palmeres, de tal manera que molts horts destaquen files de palmeres joves al centre, on abans creixia magraners o ametllers.

La plaga del morrut roig[modifica | modifica el codi]

Una altra amenaça per a la supervivència del palmerar és el morrut roig, un insecte que deixa les seues larves dins el tronc de les palmeres. Quan aquestes es coven, mengen l'arbre i el deixen delmat. Un dels problemes amb tractar aquesta plaga és que l'insecte és volador, mentre les palmeres es troben en gran proximitat. El problema més gran però, és detectar-hi la presència de les larves: Quan hom pot notar-ne la presència és ja massa tard per salvar l'exemplar. Finalment, el tema de com desfer-se dels arbres infectats és complex: Si es cremen, els insectes fugen a l'arbre més proper, de tal manera que les autoritats els trinxen.

Cal parar esment en les notables desavinences entre l'Ajuntament d'Elx i la Generalitat Valenciana, ja que si la primera és l'amo legal del palmerar, la que té competències en l'afer del morrut roig és la Generalitat.

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Palmerar d'Elx