Palomita
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| Tipus | Paratge natural municipal  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Vilafranca (els Ports) | |||
| ||||
| Dades i xifres | ||||
| Superfície | 148,57 ha | |||
| Espècies conservades | Pi negre, pi roig, cabra salvatge | |||
| Activitat | ||||
| Creació | 2007 | |||
| Gestor/operador | Ajuntament de Vilafranca | |||
El bosc de La Palomita és un Paratge Natural Municipal del municipi valencià de Vilafranca (Els Ports), amb una superfície de 148,578 ha va ser declarat Paratge Natural Municipal per acord de la Generalitat Valenciana el 30 de maig de 2007.
Vegetació[modifica]
El clima dur, lligat a l'altitud i la situació interior de la zona, condiciona la tipologia de la vegetació present en el paratge. Així, la formació vegetal predominant són els boscos de pinassa o pi negre (Pinus nigra subsp. salzmannii), bon indicador del sòl bioclimàtic supramediterrani sobre substrats calcaris, que troba en la zona condicions òptimes de desenvolupament. En les parts més elevades i fresques no resulta estrany trobar-lo mesclat amb el pi roig (Pinus sylvestris var. catalaunica) constituint l'associació Festuco gautieri-Pinetum salzmanni.
En el sotabosc, encara que apareixen espècies secundàries dels boscos temperats eurosiberians, també es mostra una influència conspícua de la flora mediterrània. Sota la pineda es desenvolupa un segon estrat de xicotets arbres i arbustos en què destaca el ginebre (Juniperus communis subsp. hemisphaerica), ginebre piramidal propi de l'alta muntanya. També apareix, encara que amb menor abundància, la savina negra (Juniperus phoenicea) i de forma testimonial la savina turífera (Juniperus thurifera). De la mateixa manera es poden observar bosquets dispersos de carrasca (Quercus rotundifolia), i entre els caducifolis, el roure valencià (Quercus faginea) i diverses espècies d'aurons (destaca l'Acer granatense i en menor grau Acer monspessulanum).
En determinats enclavaments amb condicions bioclimàtiques específiques, com l'ombria del barranc de la Font d'Horta, apareixen espècies eurosiberianes de gran interès com el grèvol (Ilex aquifolium), el til·ler (Tilia platyphyllos) o el teix (Taxus baccata), aquest últim creix directament en els clavills de les roques i en les erosions adjacents. Des del punt de vista botànic aquesta és la zona de major interès del paratge. En aquest espai tenen representació els següents hàbitats considerats prioritaris per la Directiva 92/43/CEE: pinedes de pi negre amb grèvol; pastius vivaços amb Goodyera repens; i penyals calcaris d'ombria amb til·ler i teix.
En les orles de la pineda, en exposicions amb ambients humits, el sotabosc és més dens i presenta una major diversitat. A més de les espècies enumerades anteriorment, destaquen algunes pertanyents a la família de les rosàcies, unes espinoses i altres inermes, entre les quals es troben l'arç blanc (Crataegus monogyna), l'aranyoner (Prunus spinosa subsp. spinosa), el corner (Amelanchier ovalis), Cotoneaster nebrodensis o els rosers silvestres (Rosa canina, Rosa pimpinellifolia, Rosa agrestis), juntament amb altres espècies com el coralet (Berberis hispanica), Cytisus heterochrous i Ononis aragonensis.
Fauna[modifica]
En relació amb la fauna, destaca la presència de la cabra salvatge, que en els últims anys està colonitzant gran part del nord de la província de Castelló. Entre els mamífers, cal assenyalar també l'aparició del teixó, de la mostela i de la fagina. Pel que fa a l'avifauna, és freqüent observar els voltors sobrevolant l'espai, com també l'aparició d'algunes rapaces com l'àguila reial, l'àguila serpera, el falcó pelegrí o el xoriguer.
Presència humana[modifica]
D'altra banda, el paratge presenta un alt interès etnogràfic. Dins de l'àmbit d'estudi estan representats nombrosos elements de l'arquitectura de la pedra en sec representativa de la població de Vilafranca, com ara casetes, murs que marquen el traçat de camins ramaders, i tancats per al bestiar o murs per a dividir la propietat.
Finalment cal tenir en compte la singular identificació dels veïns de Vilafranca amb el bosc de Palomita, per haver sigut una muntanya comunal de la qual s'han obtingut nombrosos recursos a través dels temps. Hui en dia, encara queden en peu les restes del denominat pi del Comunet, que va morir pels efectes d'un raig el 1987, considerat arbre monumental. El bosc de Palomita està lligat als elements de l'etnografia local per un altre aspecte, ja que d'aquest s'extrauen les barres per a alçar la barraca de Sant Antoni, festa popular de Vilafranca.
Vegeu també[modifica]
Enllaços externs[modifica]
- Generalitat Valenciana. Conselleria de Medi Ambient Aigua Urbanisme i Habitatge Arxivat 2007-12-30 a Wayback Machine.