Pam i pipa
Fer pam i pipa és un gest de befa que consisteix a portar el polze d'una mà al cap del nas i l'altra mà tot seguit, mentre s'agiten els dits estesos.[1] Qui fa pam i pipa belluga els dits com si sonés el flabiol o una flauta, encara que recolza el polze sobre el nas en lloc de fer-ho sobre la boca.[2]
Sovint quan els nens fan pam i pipa l'acostumen a acompanyar d'una frase repetida amb una cantarella per a trufar-se del seu company o adversari de joc (elis elis, putxinel·lis...).
Per extensió, l'expressió transitiva fer (-li) pam i pipa a qualcú significa befar-se'n.
Malgrat que el gest no té nom propi en castellà,[3] a qualques països com l'Argentina o l'Uruguai l'anomenen “pito catalán”, com a fruit d'exportació cultural d'aquest «gest típic català» donat per immigrants catalans a aquests països.[nota 1][4]
Vegeu també[modifica]
Referències i notes[modifica]
- ↑ pam a Optimot
- ↑ 2,0 2,1 Payrató, 2013, p. 26.
- ↑ Aragay, Ignasi. «El cos és el missatge». Ara.
- ↑ Payrató, Lluís. «La exportación más curiosa que conozco de gesto catalán es la del gesto de burla que denominamos ‘fer pam i pipa’». Universitat de Barcelona. [Consulta: 2 juny 2015].
Bibliografia[modifica]
- Payrató, Lluís. El gest nostre de cada dia. La cultura al cos : la gestualitat emblemàtica com a patrimoni de la cultura popular. Barcelona: Publicacions Abadía Montserrat, S.A., 2013. ISBN 8498835798.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pam i pipa |