Pancraci

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Pancrates».

El pancraci (del grec παγκράτιον, pankràtion, pan: tot i kratos: força, llatí Pancratium) és una violenta forma de lluita que va aparèixer el 648 aC, a la 33 olimpiada, com a combinació de la lluita i el pugilat. Hi estava permès absolutament tot: cops, mossegades, puntades de peu, ofegaments, ficar els dits als ulls, en fi, qualsevol forma de fer mal a l'adversari. El combat acabava quan un dels lluitadors abandonava; sovint, tant guanyador com perdedor acabaven amb alguna orella escapçada, algun membre trencat o, si més no, amb el cos ben nafrat. Algunes vegades la lluita concloïa amb la mort d'un dels combatents. Fou un dels esports més populars als Jocs de l'Antiga Grècia.

"Els lluitadors", estàtua de la Galeria Uffizi (Florència). Reproducció d'una estàtua de bronze del segle III.

Era considerat un dels exercicis més durs i pesats per la violència que requeria, i per tant no era molt practicat en el gimnàs. Era considerat perjudicial per la salut i als nois se'ls deixava practicar-lo modificat per fer-lo menys dur.

Petita reproducció de bronze a Munic d'una figura romana de marbre del segle III aC que representa el pancraci grec.

A Esparta el pancràtion va ser prohibit i el nom va passar a tota lluita no controlada ni regulada.

El pancràtion fou introduït a les olimpíades, a l'Olimpíada 33, però ja existia abans si bé no havia adquirit prou desenvolupament. El seu origen estaria en la lluita entre dues persones, pròpia de les tribus sense civilitzar, i fou primer introduïda a Esparta. La llegenda fa inventor a Teseu en la seva lluita contra el Minotaure. Hèrcules fou suposadament campió de pancraci.

Després de la introducció a les olimpíades es va estendre a altres jocs per tot Grècia. A l'època imperial es va estendre a Itàlia. Per nois fou introduït a les olimpíades a l'edició 145 i el primer guanyador fou Faedim de Troas. Apareixen també guanyadors als jocs Pítics (Olaides de Tebes el primer conegut, olimpíada 108) i als Jocs Ístmics (on no apareix el pancraci per nois fins al temps de Domicià però sens dubte ja es practicava abans).

El pancraci era considerat per Filostrat el més bell de tots els jocs atlètics. En una sola exhibició la boxa i la lluita apareixien unides i se'n podia gaudir.

A Roma el pancràtion apareix per primer cop en uns jocs organitzats per Calígula i va esdevenir molt popular. Encara era un espectacle en temps de Justinià I.

Els que practicaven aquest esport eren anomenats pancratistae (pancratistes, singular pancratista)

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pancraci