Pandora

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Pandora (desambiguació)».
Pintura de Pandora

El Mite de Pandora

Zeus va ordenar a Hefest que construís una bella figura a imitació de les deesses. Tot seguit va encomanar als altres déus que li donessin dons: Afrodita li va infondre l’encís, Atena el coneixement de les arts de la casa, Hermes li va proporcionar la paraula, la curiositat i la mentida. Així va néixer Pandora, la primera dona.

Llavors va dirigir-se a Zeus i li va dir: - “Oh Zeus, el més gran de tots el déus, escull la safata que el teu cor dicti. Serà una ofrena per a tu de part meva.”

A Prometeu també li va arribar el càstig de Zeus: va ser encadenat al mont Caucas, on cada dia una àguila li rosegava el fetge, que li tornava a créixer de nit. Així va restar sotmès a un sofriment perpetu.

Jàpet, descendent d’una divinitat, es va enamorar de Clímene, una deessa molt bonica. Van tenir 4 fills, Atlas, Meneti, Prometeu i Epimeteu. Zeus, en veure aquests fills va fer desaparèixer Meneti, i va castigar Atlas a sostenir el món. Però va deixar tranquils Prometeu i Epimeteu, ja que va considerar-los inofensius. Prometeu, però era molt intel·ligent, i era capaç d’enganyar qualsevol, fins i tot el mateix Zeus.

Zeus, deixant-se enganyar per la vista i per les paraules de Prometeu, va escollir la pitjor safata, la dels ossos i el greix. En veure l’engany en el qual havia caigut, va irritar-se profundament, però va deixar marxar Prometeu. Aquest va celebrar un banquet amb tot allò que contenia la seva safata, va coure la carn i les vísceres més bones i se les va menjar en companyia dels seus.

Prometeu, però, el més astut d’entre els que existien, ajudava els homes en tot allò que necessitaven, així que va anar a l’Olimp a robar el foc que Zeus havia pres als homes, i com sempre va aconseguir el que s’havia proposat. Zeus, en assabentar-se de la nova entremaliadura de Prometeu, va decidir castigar, en primer lloc, els homes:

Un dia, Prometeu va presentar davant el Déu dels déus la víctima d’un bou enorme, el qual havia separat en dues safates. En una hi havia la pell i la carn embolicades amb el ventre de l’animal, i en una altra hi havia els ossos embolicats amb el blanc greix.

Això, però no va agradar gens a Zeus i va decidir que prendria el foc als homes. Així si el tornaven a enganyar no podrien riure’s d’ell, el més gran dels déus, tal com havia fet Prometeu.

Zeus va oferir-la en matrimoni a Epimeteu, que la va acceptar captivat pels seus encisos, malgrat l’avís del seu germà Prometeu que es malfiés de qualsevol regal de Zeus. A casa d’Epimeteu Pandora va trobar una gerra. Ella, incapaç de retenir la seva curiositat, la va obrir i immediatament en van sortir tots els mals que Prometeu hi havia tancat. Quan va córrer a tancar-la, només quedava dins l’esperança. Des d’aleshores les malalties, el dolor i les calamitats persegueixen la humanitat sense repòs i el seu únic consol és l’esperança.

El mite de la capsa de Pandora[modifica | modifica el codi]

Zeus, per castigar Prometeu, va dir a Hefest que fabriqués la primera dona. Quan va acabar de fer-la, Zeus li va posar de nom Pandora i els déus li van donar diverses virtuts.

Zeus també li va donar una capsa per a Prometeu tot dient-li que era plena de tresors (segons el mite original, era una gerra). Prometeu, que no es refiava de Zeus, li va dir a son germà Epimeteu que amagués la clau de la capsa.

Quan Epimeteu va veure Pandora, se n'enamorà i al cap d'un temps s'hi va casar. Pandora era molt tafanera i, un dia, mentre Epimeteu dormia, li va prendre la clau i va obrir la capsa. De dintre en van sortir tots els mals que corren avui per la terra. Quan Pandora es va adonar del que havia fet, va tancar la capsa, però l'únic que va aconseguir que hi restés va ser l'esperança. Per això es diu que l'esperança és l'últim que perd l'home.

Els mals que van eixir de la capsa també van provocar la mort de la mateixa Pandora.

D'aquesta llegenda se'n deriva la frase feta obrir la capsa de Pandora, que significa fer un acte impulsiu i irreflexiu que després comporta molts problemes, entrebancs o complicacions.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pandora