Pandulf IV de Càpua

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Pandulf IV sent empresonat per l'emperador.

Pandulf IV[1] (mort el 1049/50) va ser el Príncep de Càpua en tres ocasions separades.

Del febrer del 1016 fins al 1022 ell va governar amb associació amb el seu cosí Pandulf II. En el 1018, el catepà Boiannes bizantí destruí a l'exèrcit llombard de Melus de Bari i als seus aliats normands a Cannae. Aquesta victòria portà el reconeixement bizantí per part de tots els prínceps del Mezzogiorno, els quals anteriorment havien jurat lleialtat a l'Emperador del Sacre Imperi Romà.

Anotacions[modifica | modifica el codi]

  1. També pronunciat Randulf, Bandulf, Pandulph, Pandolf, Paldolf, o Pandolfo.

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pandulf IV de Càpua Modifica l'enllaç a Wikidata
Precedit per:
Pandulf II


Prince de Càpua
1016 – 1022


Succeït per:
Pandulf V
Precedit per:
Pandulf V


Príncep de Càpua
1026 – 1038


Succeït per:
Guaimar
Precedit per:
Guaimar


Príncep of Càpua
1047 – 1049/1050


Succeït per:
Pandulf VI