Panicum sumatrense

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Panicum sumatrense

Manca una imatge

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Clade: Angiospermes
Clade: Commelinids
Ordre: Poales
Família: Poaceae
Gènere: Panicum
Espècie: P. sumatrense
Nom binomial
Panicum sumatrense
Roth ex Roem. & Schult.

Panicum sumatrense, Syn.: Panicum miliare auct. non Lam. o mill petit és una espècie de planta cultivada i una mena de mill.

Distribució[modifica | modifica el codi]

Es troba en les zones temperades d’Àsia: el Caucas, Xina, Àsia oriental i també en les zones asiàtiques tropicals: Índia, Indoxina i Malàisia. A lÍndia es pot cultivar fins als 2.000 metres d’altitud.

Pot suportar la sequera i també la terra xopa.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Aquesta espècie és un cereal més petita que altres espècies de mill. És una planta anual herbàcia que fa de 30 a 100 cm d’alt. Les fulles són linears i de vegades tenen tricomes. L aseva panícula fa de 4 a 15 cm de llargada i una amplada de 2 a 3,5&;mm. La llabvor és rodona i llisa, d'1,8 a 1,9 mm de diàmetre. Té un contingut de proteïna del 7,7%.

Subespècies[modifica | modifica el codi]

  • Panicum sumatrense Roth ex Roem. & Schult. subsp. psilopodium (Trin.) Wet.
  • Panicum sumatrense Roth ex Roem. & Schult. subsp. sumatrense

Cultiu[modifica | modifica el codi]

On es cultiva més és a l’ïndia central. Es pot sembrar localitzadament o espargint la llavor. La planta verda es pot fer servir de farratge. La seva palla mesclada amb argila o ciment s’usa per la construcció.

El rendiment agrícola és de 230 a 900 kg/ha.

Preparació[modifica | modifica el codi]

Es pot coure com es fa amb l’arròs, de vegades se’n fa pa.

Referències[modifica | modifica el codi]

  • W. Franke, (1985): Nutzpflanzenkunde. Stuttgart.
  • H. Genaust: Etymologisches Wörterbuch der botanischen Pflanzennamen. 3. Aufl., 701 S. Basel-Boston-Stuttgart, 1996.
  • V. H. Heywood: Blütenpflanzen der Welt. Basel-Boston-Stuttgart, 1978