Panspèrmia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Panspèrmia

La panspèrmia és la teoria segons la qual l'aparició de la vida a la Terra és d'origen extraterrestre. Suggereix que les "llavors" o l'essència de la vida prevalen disseminades per tot l'univers i que la vida va començar a la Terra gràcies a l'arribada de tals llavors al nostre planeta.

Aquestes idees tenen el seu origen en algunes de les consideracions del filòsof grec Anaxàgores. El terme proposat el 1865 pel biòleg alemany Hermann Ritcher deriva del grec antic παν (pan, que vol dir "tot") i σπερμα (sperma o "llavor"). Va ser el 1908 quan el químic suec Svante August Arrhenius va fer servir el terme panspèrmia per explicar el començament de la vida a la Terra. L'astrònom Fred Hoyle també va donar suport a aquesta teoria.

Estructures en el meteorit ALH84001 (NASA) en el què es creu que podria ser d'un bacteri.

Pros i contres de la teoria[modifica | modifica el codi]

Existeixen proves de bacteris que poden sobreviure llargs períodes de temps fins i tot a l'espai exterior, la qual cosa confirmaria el mecanisme subjacent d'aquest procés. Estudis recents a l'Índia donen suport a la hipòtesi. D'altres han trobat bacteris en l'atmosfera a altituds de més de 40 km on, encara que no s'espera que es produeixin mescles amb capes inferiors, poden haver arribat des d'aquestes. Bacteris de l'espècie Streptococcus mitis que el 1967 van anar a parar accidentalment a la Lluna en la nau Surveyor 3, van poder ser reviscuts, sense dificultat, tres anys després, quan van ser traslladats a la Terra.

Una possible conseqüència de la panspèrmia seria que la vida tindria una base bioquímica similar a tot l'Univers, llevat que hi hagués més d'una font original de vida.

El major inconvenient d'aquesta teoria és que no resol el problema inicial de com va sorgir la vida, si no que es limita a moure la responsabilitat de l'origen a un altre lloc.

Una altra objecció a la panspèrmia és que els bacteris no sobreviurien a les altíssimes temperatures i les forces involucrades en un impacte contra la Terra, encara que no s'ha arribat encara a posicions concloents en aquest punt, ni a favor ni en contra, ja que es coneixen algunes espècies de bacteris capaços de suportar condicions de radiació, temperatura i pressió extremes que fan pensar que la vida pugui adquirir formes insospitadament resistents.

L'anàlisi del meteorit Yekina, generalment considerat com originat al planeta Mart, suggereix que conté estructures que podrien haver estat causades per formes de vida microscòpica. Aquesta és fins a la data l'única indicació de vida extraterrestre i encara és motiu de controvèrsia.

La pluja vermella sobre Kerala[modifica | modifica el codi]

Un altre fet que es vincula amb la panspèrmia és l'estranya pluja que va caure sobre la província de Kerala, a l'Índia, entre juliol i setembre de l'any 2001. L'esmentada pluja, de color vermell, que en alguns casos semblava sang, contenia cèl·lules aparentment sense ADN, amb un aspecte molt similar als eritròcits de la sang humana. Godfrey Louis, ajudat pels seus estudiants, van recollir mostres de l'esmentada pluja i van concloure que les cèl·lules van provenir de l'espai exterior a través d'un cometa, la qual cosa, en síntesi, significa que la pluja vermella de Kerala seria una prova de la panspèrmia.

A ell es va afegir Chandra Wickramasinghe, company de Fred Hoyle, que va donar suport a la teoria de la panspèrmia. Ell mateix afirma haver trobat l'ADN a les cèl·lules de l'esmentada pluja. Això és negat pel microbiòleg Milton Wainwrigh, que no va trobar rastres de l'ADN i que afirma que la pluja vermella va provenir d'algues des del terra. Tanmateix, l'esmentada hipòtesi no és sustentable per la massa de la pluja, que es calcula en unes 50 tones.

El govern indi va concloure, en un informe, que la pluja va ser causada per espores d'algues o fongs que d'alguna manera van ser aixecades del terra i després van caure amb la pluja. Però s'ha d'observar que les cèl·lules de les algues i fongs tenen ADN. La controvèrsia continua.

Investigacions[modifica | modifica el codi]

Els últims estudis indiquen que els núvols de pols interespacial, ubicats a l'espai exterior, poden autoorganitzar-se, de manera que poden actuar com éssers vius i d'aquesta manera poden ser precursors de la formació d'organismes simples a l'espai exterior.[1]

El 2005, l'Agència Espacial Europea, va realitzar experiments per provar la panspèrmia.[2] La prova va consistir a exposar líquens a les condicions de l'espai exterior durant dues setmanes; a la seva tornada, el 90% d'ells van ser capaços de realitzar la fotosíntesi; això demostra, segons els investigadors responsables de l'experiment, que la Terra és capaç de produir formes de vida extremadament resistents i eventualment capaces de viatjar per l'espai i colonitzar altres planetes. En l'actualitat es busquen les causes de la resistència dels líquens al buit, les temperatures extremes i la radiació. El 2007 s'ha repetit l'experiment i, a més de líquens s'han incorporat cianobacteris que viuen en l'interior de roques de l'Antàrtida i del desert d'Atacama (Xile).

Presència en la literatura[modifica | modifica el codi]

Alguns fan servir la panspèrmia per rebatre als qui defensen que l'origen de la vida és un fet certament improbable adduint que, allà on comencés la vida es produiria la seva disseminació per l'Univers.

Aquestes idees han estat explorades en diverses obres de ciència-ficció com a Invasion of the Body Snatchers (La invasió dels lladres de cossos) de Jack Finney (portada al cinema en dues ocasions, l'última d'elles amb el títol de La invasió dels ultracossos) i en la sèrie de novel·les de Dragonrider de Anne McCaffrey. Al llibre de John Wyndham El dia dels trífids el narrador en primera persona que escriu amb to de cronista rebutja la teoria de la panspèrmia i arriba a la conclusió que les plantes carnívores són un producte de la biotecnologia de la Unió Soviètica. Algunes obres de ciència-ficció es fonamenten en la idea de la panspèrmia per explicar les formes humanoides d'alguns extraterrestres de ficció.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Astroseti.org: "La pols espacial autorganitzant podria ser precursor de la vida"
  2. Yagüe, A. M.: "Un assaig investiga si els líquens poden sobreviure fora de la Terra". El Periódico, 1 d'octubre de 2007: 26.