Pantaló curt
El pantaló curt (terme usat generalment en plural: pantalons curts) és un pantaló els camals del qual rematen per damunt dels genolls. Pot tractar-se d'un pantaló llarg retallat o bé d'una peça creada ja expressament amb aquesta llargada. Com a article de moda es coneix sovint per l'anglicisme short (també usat generalment en plural: shorts). En mostrar les cames, si més no del genoll avall, poden tenir connotacions eròtiques.
Avui dia els pantalons curts són usats en nombrosos esports (futbol, bàsquet, tennis, etc., etc.), i formen part imprescindible de l'uniforme d'equips professionals. D'altra banda, a l'estiu els pantalons curts són usats sovint pel gran públic, tant homes com dones, i independentment de l'edat, com a part de la indumentària de temps lliure i de carrer. En països de clima tropical, a més a més, poden formar part d'uniformes policials.
Tipus concrets de pantaló curt són:
- les bermudes, amb tall de pantaló de vestir, generalment amb pinces i gira;
- els ciclistes, arrapats;
- els microshorts, amb els camals reduïts a la mínima expressió, de manera que el pantaló tot just cobreix les natges.
Són molt populars els pantalons curts texans, sovint reutilitzats de texans llargs envellits.
Taula de continguts |
Ús folklòric [modifica]
El vestit masculí tradicional de Baviera comporta un tipus peculiar de pantaló curt fet de cuir (Lederhose, 'calçó de cuir').
Història [modifica]
Durant el segle XIX i fins entorn de 1970 els pantalons curts eren peça característica i privativa de la indumentària infantil masculina. En arribar a l'adolescència hom passava als pantalons llargs; els primers pantalons llargs venien a simbolitzar un ritu de traspàs com a superació de la infantesa, una mica com les primeres mitges marcaven el pas a l'adolescència entre les noies. Això ha connotat la peça durant molt de temps.
L'ús de pantalons curts per part d'adults s'inicià, probablement, en l'uniforme militar: entorn de 1900 ja hi havia unitats colonials "indígenes" uniformades amb pantalons curts. Durant la Primera Guerra Mundial diversos exèrcits, i molt especialment el britànic, tendiren a adoptar els pantalons curts en medis tropicals i desèrtics, al principi irreglamentàriament (retallant els pantalons llargs de dotació), i més tard de manera oficial. La mesura ja s'havia generalitzat a molts exèrcits, en aquests climes, en iniciar-se la Segona Guerra Mundial.
Els pantalons curts s'introduïren en la indumentària civil adulta en la dècada de 1930, quan tant homes com dones en comencen a dur a l'estiu com a roba d'esport i de temps lliure. Emperò, fins a la dècada de 1960 no començaren a ésser acceptats com a peça de carrer, primer per a dona, més lentament per a home; la moda hippy, la revolució sexual, etc., hi feren molt, en aquest procés.
Quant al disseny, al principi els pantalons curts d'adult eren bastant amples i llargs, si bé els de dona dels anys trenta sovint resulten sorprenentment curts per a l'òptica actual. Progressivament anaren escurçant-se al pas de les modes i de la multiplicació de funcions (esport, lleure, seducció) fins a inicis dels anys vuitanta, en què la tendència s'invertí: en els primers anys del segle XXI allò que s'anomena pantalons curts, shorts o bermudes sovint arriba per sota dels genolls.
El cas israelià [modifica]
En els primers anys de l'Estat d'Israel, i fins a mitjans anys seixanta, els pantalons curts formaren part de la indumentària típica de l'israelià mitjà, conjuntament amb la camisa de màniga curta o arromangada i el kovà tembel, tot plegat generalment en caqui o en blau; el conjunt constituïa, de fet, una mena d'indumentària nacional unificada (sovint amb faldilla, o vestit de tall similar, en el cas de les dones) produïda per la factoria ATA; això respongué al període de forja de la identitat nacional, en què predominaven la consciència comunitària i un cert igualitarisme social.[1]
Nota [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pantaló curt |
