Pany de Miquelet

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre l'arma de foc. Vegeu-ne altres significats a «Miquelet (desambiguació)».
A: Martell (ca). B: Rastell d'acer i tapa de caçoleta. C: Molla brida tapa-rastell D: Molla principal. E: Brida suport del martell (ca). F: Taló del martell (ca). G: Ungla. H: Fiador primàri (amartellat total). I: Fiador de seguretat (Semi-amartellat). J: Pota del davant. K: Cargol pedrer
Escopeta amb "pany de miquelet" amb una culata inusual, possiblement per a l'ús de soldats del Presidi de Califòrnia.
Pistola amb "pany de miquelet" de 1733

Pany de miquelet o clau de miquelet és un terme català, molt utilitzat en el món de parla anglesa (miquelet lock), italiana (a la micheletta) i francesa (platine de miquelet) per referir-se a una forma distintiva de mecanisme de pany de sílex, originalment com un mètode d'encesa d'acer contra pedrenyera, que va predominar a les terres de la Mediterrània i l'Amèrica espanyola, des de mitjans del segle XVI fins a principis del segle XIX.[1][2][3][4] Als inicis, i durant bastant temps, se'l coneixia com pany de rastell,[5] d'aquí va passar a anomenar-se a Catalunya[6] pany de pedrenyal o simplement pedrenyal (concretament a les pistoles de canó llarg)[6]

Sobre l'origen del nom donat a aquest pany hi ha divergència d'opinions, hi ha qui atribueix el terme a les tropes franceses que van conèixer als miquelets que els empraven a la guerra dels segadors i d'altres a les tropes britàniques durant la Guerra de la Independència, ja que era el pany emprat pels miquelets sota el comandament de Wellington.[7][8]

Història[modifica | modifica el codi]

El pany de Miquelet va ser la resposta a la petició de Carles V després de la campanya d'Alger (1541) en que el vent i la pluja van impedir disparar els seus arcabussos (tant de metxa com de roda), fent volar la pólvora el primer (en obrir la cassoleta per encendre la pólvora) o mullant-la i apagant les metxes la segona.[9]

Com a mínim, en algun moment abans de 1570 (o abans de 1567 si apliquem el temps passat de la narració), existia ja un model operatiu de "pany de miquelet" ("llave de rastrillo"). La seva invenció té una data molt ben delimitada per una referència del seu ús molt comú a Xàtiva i a València amb anterioritat al 1570, atès que els fets d'armes que relata Ginés Pérez de Hita a Guerras civiles de Granada-...su escopeta de rastrillo...[5][10]van tenir lloc durant la Rebel·lió de les Alpujarras sufocada el 1571.

Hi va haver prototips desenvolupats per diversos fabricants d'armes entre ells la família Marquart (armers reials de Madrid), en l'estil del pany de patilla o pany de rastell que avui s'anomena "pany de miquelet".[11]

El "pany de miquelet", amb el seu rastell i tapa de caçoleta combinats era l'últim nivell d'innovació que faltava per a fer possible l'snaphance estàndard. Va resultar ser així el precursor i company de tots els designats amb el nom genèric de pany de xispa.[12]

Es van produir dues variants principals del "pany de miquelet": El pany de patilla, on el ressort principal empenyia cap amunt el taló del peu del martell i els dos fiadors actuaven contra el dit del peu del martell. L'altra variant va ser la italiana, on el ressort empenyia cap avall la punta del peu del martell i els fiadors actuaven contra el taló del peu del martell.[13]

Característiques[modifica | modifica el codi]

Els fiadors d'acció lateral, a través de l'ungla de bloqueig, juntament amb el ressort extern en forma de "V" i l'anell-cargol de la mordassa superior són les característiques més importants associades amb el "pany de miquelet". Els experts coincideixen però, que els fiadors d'acció lateral són la veritable característica que defineixen la família, ja que algunes variacions del "pany de miquelet" no tenen el ressort extern i/o el gran anell-cargol superior de la mordassa.[14]

Tapa/rastell del "pany de miquelet".

Una altra característica aparentment omnipresent en el "pany de miquelet" era la cara estriada de la tapa del rastell, o dit d'una altra manera, les ranures verticals del rastell.

Inicialment, tota la cara estriada era una placa desmuntable amb un encaix de cua de milà i, sovint anava collada al rastell. Això permetia la substitució de les peces gastades sense haver de refer o canviar el rastell complet.

La cara estriada desmuntable va passar de moda al voltant de 1660-1675, la va substituir el ranurat directe a la cara del rastell, probablement propiciat per un tractament tèrmic millorat en el tremp del rastell.

L'estriat va ser en gran mesura eliminat per la influència francesa en els armers Madrid al voltant de 1700. No obstant això, la pràctica d'utilitzar tant la cara estriada desmuntable com integrada, va continuar entre els armers de Ripoll, així com en els armers del nord d'Àfrica i dels dominis otomans.[15]

Noms[modifica | modifica el codi]

El "pany de miquelet" va ser conegut per diversos noms, depenent de la regió o la variació del disseny. A Catalunya, com pany de miquelet. A Espanya, es coneix com llave de rastrillo, llave de patilla o simplement llave espanyola. A Portugal, va ser conegut com a patilha de invenção . Variacions de la llave de patilla van rebre noms com de invenzione , a la romana o simplement a la italiana .

La versió italiana del pany de patilla es diu alla micheletta, encara que els escriptors seriosos i col·leccionistes a Europa intenten evitar aquest terme amb un ús més precís de la terminologia pertinent (cronològica i geogràfica), com alla brobana per a la napolitana (Nàpols) varietat de pany amb ressort extern per la seva associació amb la Dinastia borbònica i el Regne de les Dues Sicílies. L'híbrid d'influència francesa era conegut com a pany a la moda o, més comunament, com a pany de Madrid, una vegada més a causa de la influència borbònica. Tenia l'aspecte del pany de xispa francès, però era espanyol en l'operació a causa dels fiadors d'acció lateral.[16]

Armes llargues otomanes amb panys de miquelet

El "pany de miquelet" va ser sovint anomenat pany mediterrani per raó de la seva difusió a les àrees que envolten el Mar Mediterrani, especialment l'esfera d'influència de l'Imperi Otomà. El Miquelet pot haver arribat a l'atenció dels fabricants d'armes a Istanbul en els temps les rutes comercials establertes de ciutats-estat italianes a través del port de Ragusa (Dubrovnik) a les províncies en la península dels Balcans. Altres vies, probablement van ser el resultat de botí de les batudes dels corsaris i/o dels nombrosos conflictes euro-otomans de l'època.

A part, el pany d'agulleta, un contemporani del pany de patilla es va fabricar bastant a Ripoll, sobretot en una pistola de canó llarg anomenada Pedrenyal. Ripoll va ser un important centre armer de Catalunya. Curiosament, una còpia del pany d'agulleta, de vegades conegut com el dit del peu àrab-bloqueig, va sobreviure al nord d'Àfrica amb petites modificacions, com Miquelet de la càbila, fins ben entrat el segle XX.[17][18]

Un pany amb mecanisme de percussió de l'estil del pany de Miquelet es va utilitzar en pistoles i armes esportives fins a l'adveniment de les armes de foc amb cartutx. Un martell en forma de gos o de peix va ser una pràctica comuna en aquests panys de Miquelet a percussió. Panys de Miquelet fets d'aquesta manera van ser especialment ben representats pels fabricants d'armes d'Eibar.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Charles Edward Chapel. Guns of the Old West: An Illustrated Guide. Courier Dover Publications, 21 May 2002, p. 13–. ISBN 9780486421612 [Consulta: 2 novembre 2010]. 
  2. Ted Franklin Belue. The hunters of Kentucky: a narrative history of America's first Far West, 1750-1792. Stackpole Books, April 2003, p. 11–. ISBN 9780811708838 [Consulta: 2 novembre 2010]. 
  3. Sam Fadala. The Complete Blackpowder Handbook: The Latest Guns and Gear. Gun Digest Books, 17 November 2006, p. 419–. ISBN 9780896893900 [Consulta: 2 novembre 2010]. 
  4. The Mechanics' magazine, museum, register, journal, and gazette. M. Salmon, 1832, p. 179– [Consulta: 2 novembre 2010]. 
  5. 5,0 5,1 Ginés Pérez de Hita. Guerras civiles de Granada. D. Leon Amarita, 1833, p. 469– [Consulta: 26 juny 2011]. 
  6. 6,0 6,1 Miguel de Cervantes Saavedra; Diego Clemencín. El ingenioso hidalgo Don Quijote de la Mancha. E. Aguado, impresor de cámara de S.M. y de su real casa, 1839, p. 228– [Consulta: 1 juliol 2011]. 
  7. (Held: 1970:75)
  8. FRANCESC XAVIER HERNANDEZ CARDONA; Francisco Xavier Hernandez. Breve Historia de la Guerra Moderna. Ediciones Nowtilus S.L., 12 January 2010, p. 62–. ISBN 978-84-9763-753-4 [Consulta: 25 agost 2011]. 
  9. William Robertson. Historia del reinado del emperador Carlos V: precedida de una descripción de los progresos de la sociedad desde la ruina del Imperio Romano hasta principios del siglo XVI. Imprenta de Julián Arranz, 1847, p. 163– [Consulta: 26 juny 2011]. 
  10. Ginés Pérez de Hita. Guerras civiles de Granada. Editorial MAXTOR, 1972, p. 400–. ISBN 9788497616799 [Consulta: 12 març 2011]. 
  11. (Neal 1955: II-5)
  12. Ramón de Salas. Prontuario de artillería para el servicio de campaña, por orden alfabético de materias. en la oficina de E. Aguado, 1833, p. 34– [Consulta: 23 febrer 2011]. 
  13. Lavín 1965
  14. (Lavín 1965:148)
  15. (Lavin 1965:168 i Graells 1973:137)
  16. (Lavín 1965)
  17. 1973:134 Graells
  18. Lavin 1979:298-313
  • Blair, Claude. Editor. Pollard's History of Firearms. New York: MacMillian, 1983,ISBN: 0600331547
  • Brinckerhoff, Sidney B. and Pierce A. Chamberlain. Spanish Military Weapons in Colonial America, 1700-1821. Harrisburg, PA: Stockpole Books, 1972
  • Chapin, Howard M. and Charles D. Cook. Colonial Firearms Part I in Guns & Other Arms. William Guthman, Editor. New York City: 1979
  • Corry, Noel, Major. "The Miquelet Lock" The Gun Digest, 39th Edition. Northfield, IL: DBI Books, 1985
  • Daskalov, Nikola, and Vyara Kovacheva. Weaponry of the Past. Sofia: Sofia Press, 1989
  • Elgood, Robert. Firearms of the Islamic World in the Tareq Rajab Museum, Kuwait. London: I B Tauris, 1995
  • Graells, Eudaldo. "A Primer of Ripoll Gunlocks" in Arms and Armor Annual, Vol.I R. Held, Editor. Northfield, IL: DBI Books, 1973
  • Held, Robert. The Age of Firearms. Second Revised Edition. Northfield,IL: DBI Books, 1970
  • Lavin, James D. A History of Spanish Firearms. London: Herbert Jenkins, 1965
  • Lavin, James D. "Spanish Agujeta-Lock Firearms" in Art, Arms, and Armour: An International Anthology, Vol.I: 1979-80. R.Held, Editor. Switzerland: Acquafresca Editrice, 1979
  • Neal, W. Keith. Spanish Guns and Pistols. London: Bell, 1955
  • Winant, Lewis. "Getting the Gunpowder Going-Development of Ignition in Gunlocks" in Guns & Other Arms. William Guthman, Editor. New York City: 1979

Per llegir més[modifica | modifica el codi]

  • Agoston, Gabor. Guns for the Sultan: Military Power and the Weapons Industry in the Ottoman Empire. UK: Cambridge University Press, 2005
  • Blackmore, Howard L. Guns and Rifles of the World. New York: Viking Press, 1965
  • Blair, Claude and Leonid Tarassuk, Editors. The Complete Encyclopedia of Arms and Weapons. New York: Simon and Schuster, 1982
  • Brown, M. L. Firearms in Colonial America: The Impact on History and Technology, 1492-1792. Washington, DC: Smithsonian, 1980
  • Carpegna, Nolfo di. Brescian Firearms from matchlock to flintlock. Rome: Edizioni De Luca, 1997
  • Carpegna, Nolfo di. "A Summary of Notes on Central-Italian Firearms of the Eighteenth Century" in Art, Arms, and Armour: An International Anthology, Vol. I: 1979-80. R.Held, Editor. Switzerland: Acquafresca Editrice, 1979
  • Chase, Kenneth. Firearms A Global History to 1700. Cambridge University Press, 2003
  • Cipolla, Carlo. Guns, Sails, and Empires: Technological Innovation and European Expansion, 1400-1700. New York: Barnes and Noble, 1996
  • Corry, Noel, Major. "Guns and Pistols of Kurdistan and the Caucasus". The Gun Digest, 42nd Edition. Northfield, IL: DBI Books, 1988
  • Crosby, Alfred W. Throwing Fire-Projectile Technology Through History. Cambridge University Press, 2002
  • Daehnhardt, Rainer, and W. Keith Neal, Translator and Editor. Espingarda Pferfeyta or The Perfect Gun. London: Sotheby Park Benet, 1974
  • Garavaglia, Louis A. and Charles G. Worman. Firearms of the American West, 1803-1865. Albuquerque: UNM Press, 1984
  • Given, Brian J. A Most Pernicious Thing: Gun Trading and Native Warfare in the Early Contact Period. Ottawa: Carleton University Press, 1994
  • Hall, Bert S. Weapons and Warfare in Renaissance Europe. Baltimore: JHU Press, 1997
  • Hayward, J. F. The Art of the Gunmaker, Volume I 1500-1660. New York: St Martin's Press, 1962
  • Kelly, Jack. Gunpowder: Alchemy, Bombards, & Pyrotechnics. New York: Basic Books, 2004
  • Lenk, Torsten. The Flintlock: its origin and development. Translated by G. A. Urquhart, Edited by J. F. Hayward. New York: Bramhall House, 1965
  • Lindsay, Merrill. One Hundred Great Guns. New York: Walker and Co., 1967
  • Masini, Sergio and Gian Rodolfo Rotasso. Complete Book of Firearms. New York: Portland House, 1988 Translated by Valerie Palmer. Original Publisher: Mondadori, Milan
  • McNeill, William H. The Age of Gunpowder Empires, 1450-1800. Washington, DC: American Historical Association, 1989
  • Murphey, Rhoads. Ottoman Warfare 1500-1700. New Brunswick, NJ: Rutgers, 1999
  • North, Anthony. An Introduction to Islamic Arms. Victoria and Albert Museum Introductions to the Arts. Owings Mills, MD: Stemmer House, 1985
  • Parry, V.J., and M. E. Yapp, Editors. War, Technology and Society in the Middle East. London: Oxford University Press, 1975
  • Peterson, Harold L. Arms and Armor in Colonial America 1526-1783. Harrisburg, Pa: Stockpole Books, 1956
  • Peterson, Harold L. The Treasury of the Gun. New York: Golden Press, 1962
  • Russell, Carl P. Guns on the Early Frontiers. Lincoln: University of Nebraska Press, 1957

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pany de Miquelet Modifica l'enllaç a Wikidata