Pany de metxa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Arcabussos de la dinastia Ming.

El pany de metxa o clau de metxa fou el primer mecanisme que es s'utilitzà en les armes de foc per tal de facilitar-ne el seu ús. Va ser inventat a Europa, al voltant del 1400, i ha romàs en ús en aquest continent fins principis del segle XVIII, quan el pany de sílex el reemplaçà totalment.

Història[modifica | modifica el codi]

Al començament, amb les armes de foc de pólvora negra, l'encesa d'aquestes es duia a terme acostant la metxa[1] o encesa l'esca amb la mà davant de la caçoleta, plena de pólvora. Després, a principis del segle XV, tingué lloc la invenció del pany de metxa, que aportava tot el mecanisme per a disparar, que essencialment fou una evolució tècnica del serpentí (arma).

Pany de metxa[modifica | modifica el codi]

Disseny de pany de metxa de Leonardo da Vinci

Una placa s'adjunta un full de "S" anomenat serpentí que es fixa una metxa encesa. Un mecanisme permet que el tirador per girar la bobina per a encendre la pólvora (pólvora fina), col·locada a la cassoleta. Llum (canal entre la cassoleta i la pistola de base) permet la transmissió de la flama a la càrrega propulsora. Per tal de desactivar la brasa, el tirador té una tija prima anomenada cordó.

Leonardo da Vinci també va estudiar la possibilitat de millorar l'encesa de les armes de foc. El dibuix [2] mostra tres exemples de mecanismes per a obrir el cartutx i al mateix temps encendre la pólvora. La metxa crema a la boca de la "serp" prement el gallet cau en el mateix temps que l'obertura del cartutx i encén la pólvora.

Mecanisme[modifica | modifica el codi]

El mecanisme més simple consisteix en una platina, un serpentí portador de la metxa d'una palanca per a disparar, un ressort del disparador i el disparador El serpentí es manté armat per la palanca del disparador que és mantén en tensió mitjançant una molla. Quan el disparador empeny la palanca en la direcció oposada de la molla, s'emmporta el serpentí, que aixafa la metxa sobre la cassoleta.

Un altre mecanisme és el balancí, però en aquest cas s'hi afegeix una "nou". És accionada pel disparador i actua sobre el serpentí; la femella gira al voltant de 60° i arrossega el serpentí, que pica contra la caçoleta.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Manuel Ramirez de Carrion. Marauillas de naturaleza: en que se contienen dos mil secretos de cosas naturales : dispuestos por abecedario a modo de aforismos... recogidos de la leccion de diuersos y graues autores. en la imprenta de su Excelencia, por Iuan Batista de Morales, 1629, p. 44– [Consulta: 24 novembre 2012]. 
  2. Codex Madrid I, f.18v.

Article relacionat[modifica | modifica el codi]