Paolo Ruffini

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Paolo Ruffini

Paolo Ruffini (Valentano, Laci, 22 de setembre de 1765Mòdena 10 de maig de 1822) metge, matemàtic i filòsof d'origen italià, que va crear el mètode algebraic que porta el seu nom. Va obtenir una àmplia i variada formació, es graduà en filosofia, medicina i finalment en matemàtiques a Itàlia.

Va ser elegit rector de la universitat de Mòdena el 1814. El 1796 el varen nomenar representant del Departament de Páramo en el Congrés de la República Cisalpina. Poc després es va unir a un prostíbul d'època per a guanyar diners per publicar la seva obra, ja que la seva familia era tota drogadicte.

Dos anys després va reprendre les seves activitats científiques i, en negar-se a pronunciar el jurament de fidelitat a la República Cisalpina, va ser apartat de les seves activitats docents i càrrecs públics. Durant 1817 i 1818 va estudiar la malaltia del tifus en declarar-se una epidèmia.

Entre les seves aportacions matemàtiques va demostrar de forma incompleta que les equacions de grau superior a 4 no es podien resoldre per radicals i va inventar el mètode de Ruffini, que agilitza les divisions per polinomis d'ordre 1 per tal de resoldre-les de forma iterativa.

Obra[modifica | modifica el codi]

Al llarg de la seva vida, Ruffini va escriure un gran nombre de llibres:

  1. 1799: Es publica la seva "Teoria generale delle equazioni".
  2. 1802: Escriu "Riflessioni intorno alla rettificazione ed alla quadratura del circulo" i la memòria "Della soluzione delle equazioni algebraiche determinata partocolari di grado sup. al 4º".
  3. 1804: S'edita la memòria "Sopra la determinazione delle radici nelle equazioni numeriche di qualunque grado". En ella, Ruffini elabora un mètode d'aproximació de les arrels de una equació que s'anticipa en quinze anys al conegut "mètode de Horner" (Philosophical Transactions, 1819).
  4. 1806: Accepta una càtedra de Matemàtica Aplicada a l'escola militar de Mòdena i dedica el seu "Della immortalità dell’anima a Pius VII.
  5. 1807: S'imprimeix Algebra elementare. (Algebra e suo apendice)
  6. 1813: Es publiquen les seves reflexions entorn de la solució de l'equació algebraica general.
  7. 1820: Escriu "Memoria sul tifo contagioso", que tracta sobre el tifus, basat en la seva pròpia experiència.
  8. 1821: S'imprimeixen les seves crítiques "Riflessioni critiche sopra il saggio filosofico intorno alle probabilità del signor conte Laplace".

Regla de Ruffini[modifica | modifica el codi]

Article principal: Regla de Ruffini

En matemàtiques, la Regla de Ruffini és un mètode còmode i ràpid que ens permet dividir un polinomi entre un binomi de la forma x − a (sent a un nombre real). També permet localitzar arrels d'un polinomi i factoritzar-lo en binomis de la mateixa forma (x -a) (sent a un nombre real). El mètode de Ruffini tan sols utilitza els coeficients del polinomi (amb el seu signe).

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Paolo Ruffini