Paolo Serrao

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Paolo Serrao (Filadelfia, Calàbria, Itàlia, 11 d'abril de 1830 - Nàpols, 17 de març de 1907) fou un pianista i compositor italià.

Estudià al Conservatori de Nàpols, on tingué per mestre a Mercadante, però el 1848 abandonà els seus estudis per allistar-se en la guàrdia nacional de Nàpols i es va batre en les barricades. Vençuda la insurrecció, va haver de viure amagat durant alguns mesos i, per fi, pogué acabar els seus estudis. La seva participació en aquells esdeveniments li'n valgué que se'l tingués durant cert temps allunyat del teatre, però ja el 1857 va poder estrenar la seva òpera Giambattista Pergolesi, que assoli força bona acollida. Més endavant fou nomenat professor de contrapunt del Conservatori de Nàpols on entre d'altres alumnes tingué en Alessandro Longo,[1] i després director de l'orquestra del teatre San Carlo.

Entre les seves composicions figuren, a més de l'òpera ja citada, les titulades:

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  1. Enciclopèdia Espasa Apèndix núm. VI, pàg. 1275 (ISBN 84-239-4576-6)