Papa Alexandre II

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Alexandre II Cross of the pope.svg
Papa de l'Església Catòlica
30 de setembre de 106121 d'abril de 1073
Papa alessandro II.jpg
Emblem of the Papacy SE.svg
Dades personals
Nom Anselmo da Baggio
Nascut ?
Milà, Ducat de Milà, Sacre Imperi Romanogermànic
Mort 21 d'abril de 1073
Roma, Estats Pontificis

Alexandre II, de nom Anselmo da Baggio (Milà, ? – Roma, 21 d'abril de 1073) va ser Papa de l'Església catòlica del 1061 al 1073.

A la mort de Nicolau II, la noblesa romana i els bisbes llombards es dirigeixen a l'emperador perquè designi un nou papa amb el seu dret a fer-ho. El cardenal Hildebrand, però, futur papa Gregori VII, sense tenir en compte el dret imperial i basant-se en els drets que s'havien aprovat en 1059 en el sínode de Melfi sobre l'elecció papal, s'avança i fa escollir papa al bisbe de Lucca, Anselmo di Baggio, que pren el nom d'Alexandre III.

Els consellers d'Enric IV, aleshores d'onze anys, considerant que, segons l'establert a la Constitutio Lotharii i al Privilegium Othonis, l'emperador tenia dret a que tota elecció papal comptés amb la seva aprovació, respon nombrant antipapa al bisbe de Parma, Pietro Cadalus, que pren el nom d'Honori II.

Però el nomenament de l'antipapa Honori no té suport ni tan sols a Alemanya, la qual cosa provoca el cop d'estat de Keiserwerth de 1062, pel qual Inies, la mare del emperador, es veu obligada a cedir la regència als arquebisbes Anno de Colònia i Adalbert de Bremen que intentant un aproximament al papa Alexandre II aconseguint en el sínode de Màntua de l'any 1064 la destitució i excomunicació d'Honori II.

Continua com els seus predecessors, la lluita contra la simonia i el nicolaisme, així com el seu enfrontament amb l'emperador del Sacre Imperi, Enric IV, a qui va obligar a mantenir el seu matrimoni amb Berta de Savoia.; i en el que es pot considerar un precedent de la lluita de les investidures, excomunicarà als consellers de l'emperador al considerar-los instigadors de la consagració com arquebisbe de Milà del candidat imperial.

En 1063, va transformar la Reconquesta espanyola en guerra santa en concedir indulgència plena als soldats que participessin en la Croada de Barbastre.

Va morir el 21 d'abril de 1073.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Papa Alexandre II