Ase mossegaire
Blennius ocellaris  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 185126 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Actinopteri |
| Ordre | Blenniiformes |
| Família | Blenniidae |
| Gènere | Blennius |
| Espècie | Blennius ocellaris Linnaeus, 1758 |
L'ase mossegaire, la bavosa ocel·lada, la dormilega, el papagall, el burret, la rabosa, la rabosa d'ullot negre o el toret (Blennius ocellaris) és un peix d'hàbits nocturns de la família dels blènnids.[1]
Morfologia[modifica]
- Talla: màxima de 20 cm, comuna entre 10 i 15 cm.
- Cos robust, relativament allargat i comprimit.
- El cap és massís, alt i curt amb un parell de tentacles supraorbitaris i un altre parell de situació lateral, sobre l'opercle i a prop de l'inici de l'aleta dorsal.
- Pell nua i llisa, sense escates.
- Boca terminal; a cada maxil·lar una fila d'unes 36 dents incisives i un fort caní posterior, al nivell de la comissura bucal; vómer sense dents.
- Una aleta dorsal amb una porció anterior de radis espinosos tous; molt més alta que la posterior; els primers radis són més llargs que la membrana que els uneix.
- Pectorals ben desenvolupades.
- Ventrals jugulars i reduïdes amb una petita espina inclosa a la pell i 2 ó 3 radis.
- Caudal arrodonida.
- Coloració grisenca o marró grisós, amb 5 o 7 amples bandes més fosques transversals.
- Una taca fosca orlada de blanc entre els radis 6è i 8è de la dorsal.
- Aletes amb taques i franges marrons.
Comportament[modifica]
Espècie bentònica que viu sobre diferents tipus de fons entre els 5 i 250 m (fins a 400 m a les costes d'Algèria). S'alimenta de petits insectes del mar com per exemple un pop una aranya una terenyina un atoli, etc. i d'algun excrement d'animal. Es reprodueix a la primavera; fixen els ous sota les closques buides o pedres llises, on són protegits pel mascle.
Distribució geogràfica[modifica]
Present a la Mediterrània i la Mar Negra (no es troba, però, a les costes de Tunísia, Líbia i part d'Egipte). A l'Atlàntic Oriental, des de les Illes Britàniques fins al Marroc.
Pesca[modifica]
Sense cap interès comercial: forma part de la morralla. Es captura amb l'art d'arrossegament i amb volantí.
Referències[modifica]
- ↑ «Ase mossegaire». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Bibliografia[modifica]
- Alegre, M; Lleonart, J.; Veny, J. Espècies pesqueres d'interès comercial. Nomenclatura oficial catalana (pdf). Dep. Cultura, Generalitat de Catalunya, 1992..
- Huguet i Sesma, Alícia. Catàleg de les 125 principals espècies d'interès pesquer a Catalunya. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, 1991. ISBN 84-393-1604-6.
- Lloris, Domènec; Meseguer, Sergi. Recursos marins del Mediterrani : fauna i flora del mar català. 1. ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, Direcció General de Pesca i Afers Marítims, 2000, plana 61. ISBN 84-393-5244-1.
- Mercader, Ll. Peixos de la Costa Brava. Ajuntament de Palamós, 1993 (El Cau, Quaderns del Museu Municipal de la Costa Brava. Sèrie Medi Natural).
- Riera, F.; J. Oliver; J. Terrassa: Peixos de les Balears. Conselleria de Medi Ambient, Ordenació del Territori i Litoral. Direcció General del Medi Ambient. Any 1998.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ase mossegaire |