Papallona

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Papallones
Morpho menelaus. Les papallones són força els insectes més vistosos
Morpho menelaus. Les papallones són força els insectes més vistosos
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Arthropoda
Classe: Insecta
Ordre: Lepidoptera
Clade: Rhopalocera
Superfamílies i famílies

Les papallones són uns insectes que pertanyen a l'ordre dels lepidòpters.

Taula de continguts

[modifica] Divisions i morfologia

Les papallones es distingueixen en dues classes:

Les papallones viuen actualment en tots els continents, des del nivell del mar fins a les més altes muntanyes i des dels tròpics fins a les regions àrtiques. Per aquesta raó i per que són ben conegudes són uns del millors organismes bioindicadors.

Es caracteritzen per tenir unes ales cobertes d'escates que poden ser de molts colors. La vistositat d'algunes d'elles les ha fet famoses arreu del món. Cal dir, però, que no totes les papallones són de colors bonics i llampants. Per exemple, les papallones nocturnes solen ser més petites, de colors apagats i discrets.

Els colors de les papallones poden tenir diferents funcions, com per exemple servir per camuflar-se, o bé espantar un depredador imitant els ulls d'un gran animal.

Les papallones adultes de la majoria d'espècies s'alimenten bàsicament del nèctar de flors. Per fer-ho disposen d'un aparell bucal modificat, amb l'espiritrompa, que és un conducte llarg que s'enrotlla en espiral i que pot desenrotllar-se per succionar el nèctar, de manera semblant a com es fa amb una canya de beure. De vegades l'espiritrompa és tant llarga com tot el cos de la papallona.

Les papallones tenen una funció molt important dins els ecosistemes, la pol·linització. Anant de flor en flor les papallones barregen els diferents pol·lens, fecundant així altres flors.

Se'n coneixen de moment unes 20.000 especies, però encara en queden moltes més per descobrir.

[modifica] Cladograma

Macrolepidoptera
Rhopalocera
Papilionoidea

Papilionidae



 

Pieridae


 


Riodinidae



Lycaenidae




Nymphalidae






Hesperiidae
 

Coeliadinae




Euschemoninae




Eudaminae



 

Pyrginae


 

Heteropterinae




Trapezitinae



Hesperiinae









Hedylidae





Geometroidea



Drepanoidea




Axiidae



Callidulidae



Noctuoidea




Bombycoidea



Lasiocampoidea



Mimallonidae



[modifica] Metamorfosi

Les papallones durant la seua vida, passen per quatre estats;

La duració de tot el cicle pot anar des de poques setmanes a diversos anys. Cada canvi en el cicle s'ha de fer en un moment concret; per exemple, l'eruga ha d'aparèixer quan broti la planta nutrícia i l'adult quan les flors de les que s'alimenta s'obrin i no faci gaire mal temps. Per aconseguir-ho, les papallones es guien pel fotoperíode, la temperatura i la pressió atmosfèrica.

[modifica] Cicle biològic

Una bona definició d'eruga és "estómac ambulant". Efectivament, l'eruga té una voracitat extrema i el primer que fa en néixer és menjar-se la closca de l'ou. El creixement de l'eruga és rapidíssim i espectacular: multiplica el seu pes per tres mil des que neix.

Durant la fase de crisàlide es produeix el que es coneix com metamorfosi completa: tots els teixits de la larva es desfan i només resten un grup de cèl·lules intactes, els discs imaginals, a partir de les quals es construeix la papallona adulta. Quan es troba en fase de pupa, la papallona pot viure sota el terra, agafada sota una fulla…

La papallona adulta no creix mai i només li cal xuclar algunes flors o fruites madures per tenir energia per a aconseguir aparellar-se i produir els ous en el cas de la femella; un cop fet això moren tot seguit. Fins i tot, moltes papallones adultes no s'alimenten mai i viuen només de les reserves de l'eruga.

[modifica] Llista d'algunes espècies comunes a Catalunya

Rogeta de l'esteperol (Aricia cramera) a Tàrrega (Urgell)
Paó de dia (Inachis io) a Gualba (Vallès Oriental)
Rogeta de l'ugó (Polyommatus icarus) a Tàrrega (Urgell)
Papallona de les aristolòquies (Zerynthia rumina) prop d'Artesa de Segre (Noguera)

[modifica] Espècies introduïdes

[modifica] La papallona a la cultura

La papallona es considera l'encarnació de l'ànima a moltes cultures orientals (de fet la paraula grega que significa papallona també vol dir esperit o ànima). Per això pot ser vista com a bona sort (contacte amb l'altre món) o un presagi perillós (un mort que torna). A la Xina, però, simbolitza l'amor, en una imatge similar a la del cor occidental i per als asteques era una imatge del foc i les divinitats associades.

A molts països és una al·legoria de la bellesa i la fragilitat, per això és una imatge metafòrica de la dona jove. La seva vida és també símbol de transformació i canvi, sortir de la crisàlide per esdevenir millors.

L'efecte papallona sorgeix com a imatge per explicat que tot està relacionat. Ha inspirat també models tecnològics de coloració sense pigments. Ha donat nom a un tipus de navalla que recorda a les seves ales quan s'obre.

Les espècies més grans i espectaculars pels seus colors viuen a les regions subtropicals i hi ha gent que té el col·leccionisme de papallones com a entreteniment.

[modifica] Imatges

[modifica] Referències

[modifica] Enllaços externs


Commons
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Papallona

Eines personals
Espais de noms
Variants
Accions
Navegació
Comunitat
Imprimeix/exporta
Eines
En altres llengües