Papallona

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre els animals. Si cerqueu l'estil de natació, vegeu Papallona (natació).
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Papallones
Morpho menelaus. Les papallones són uns dels insectes més vistosos que hi ha
Morpho menelaus. Les papallones són uns dels insectes més vistosos que hi ha
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Arthropoda
Classe: Insecta
Ordre: Lepidoptera
Clade: Rhopalocera
Superfamílies i famílies

Les papallones o palomes (País Valencià) o voliaines són uns insectes que pertanyen a l'ordre dels lepidòpters.

Divisions i morfologia[modifica | modifica el codi]

Les papallones se separen en dues classes:

Les papallones viuen actualment a tots els continents, des del nivell del mar fins a les muntanyes més altes i des dels tròpics fins a les regions àrtiques. Per aquesta raó i perquè són ben conegudes, són uns dels millors organismes bioindicadors.

Es caracteritzen per tenir unes ales cobertes d'escates, que poden ser de molts colors. La vistositat d'algunes espècies les ha fet famoses arreu del món. Cal dir, però, que no totes són de colors bonics i llampants. Per exemple, les papallones nocturnes solen ser més petites, de colors apagats i discrets.

Els colors de les papallones poden tenir diferents funcions; per exemple, poden servir per al camuflatge o bé per espantar un depredador imitant els ulls d'un gran animal.

Les papallones adultes de la majoria d'espècies s'alimenten bàsicament del nèctar de les flors. Per fer-ho disposen d'un aparell bucal modificat en què hi ha l'espiritrompa, un conducte llarg que s'enrotlla en espiral i que es pot desenrotllar per succionar el nèctar, de manera semblant a com es fa amb una canya de les que es fan servir per beure. De vegades, l'espiritrompa és tan llarga com tot el cos de la papallona.

Les papallones tenen una funció molt important dins els ecosistemes: la pol·linització. Anant de flor en flor, les papallones barregen els diferents pol·lens, i fecunden així les flors.

Se'n coneixen, de moment, unes 20.000 especies, però encara en queden moltes per descobrir.

Cladograma[modifica | modifica el codi]

Macrolepidoptera
Rhopalocera
Papilionoidea

Papilionidae



 

Pieridae


 


Riodinidae



Lycaenidae




Nymphalidae






Hesperiidae
 

Coeliadinae




Euschemoninae




Eudaminae



 

Pyrginae


 

Heteropterinae




Trapezitinae



Hesperiinae









Hedylidae





Geometroidea



Drepanoidea




Axiidae



Callidulidae



Noctuoidea




Bombycoidea



Lasiocampoidea



Mimallonidae



Cicle biològic[modifica | modifica el codi]

Les papallones tenen un cicle de vida de metamorfosi completa, és a dir, que durant la seua vida passen per quatre estats amb una morfologia força diferenciada:

El cicle sencer pot durar des de poques setmanes fins a diversos anys. Cada canvi en el cicle s'ha de fer en un moment concret; per exemple, l'eruga ha d'aparèixer quan broti la planta nutrícia, i l'adult, quan les flors de les quals s'alimenta s'obrin i no faci gaire mal temps. Per aconseguir-ho, les papallones es guien pel fotoperíode, la temperatura i la pressió atmosfèrica.

Una bona definició d'eruga és "estómac ambulant". Efectivament, l'eruga té una voracitat extrema i el primer que fa en néixer és menjar-se la closca de l'ou. El creixement de l'eruga és rapidíssim i espectacular: multiplica el seu pes per tres mil des que neix.

Durant la fase de crisàlide es produeix el que es coneix com a metamorfosi completa: tots els teixits de la larva es desfan i només resta intacte un grup de cèl·lules, els discos imaginals, a partir de les quals es construeix la papallona adulta. Quan es troba en fase de pupa, la papallona pot viure sota terra, agafada sota una fulla…

La papallona adulta no creix mai i només li cal xuclar algunes flors o fruites madures per tenir energia per aconseguir aparellar-se i pondre els ous, en el cas de la femella; un cop fet això, moren tot seguit. Fins i tot, moltes papallones adultes no s'alimenten mai i viuen de les reserves de l'eruga.

Llista d'algunes espècies comunes a Catalunya[modifica | modifica el codi]

Rogeta de l'esteperol (Aricia cramera) a Tàrrega (Urgell)
Paó de dia (Inachis io) a Gualba (Vallès Oriental)
Rogeta de l'ugó (Polyommatus icarus) a Tàrrega (Urgell)
Papallona de les aristolòquies (Zerynthia rumina) a prop d'Artesa de Segre (Noguera)

Espècies introduïdes[modifica | modifica el codi]

La papallona en la cultura[modifica | modifica el codi]

La papallona es considera l'encarnació de l'ànima en moltes cultures orientals (de fet, la paraula grega que significa "papallona" també vol dir "esperit" o "ànima"). Per això pot ser vista com a portadora de bona sort (contacte amb l'altre món) o com un presagi perillós (un mort que torna). A la Xina, però, simbolitza l'amor, en una imatge semblant a la del cor occidental, i per als asteques era una imatge del foc i les divinitats associades.

A molts països és una al·legoria de la bellesa i la fragilitat, per això és una imatge metafòrica de la dona jove. La seva vida és també símbol de transformació i canvi: sortir de la crisàlide per esdevenir millors.

L'anomenat efecte papallona és una imatge per explicar que tot està relacionat. La papallona també ha inspirat models tecnològics de coloració sense pigments i ha donat nom a un tipus de navalla que recorda les seves ales quan s'obre.

Les espècies més grans i espectaculars pels seus colors viuen a les regions subtropicals, i hi ha gent que té el col·leccionisme de papallones com a entreteniment.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Papallona