Papallona
|
|
||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Morpho menelaus. Les papallones són força els insectes més vistosos
|
||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||
|
||||||||||
|
|
||||||||||
|
||||||||||
Les papallones són uns insectes que pertanyen a l'ordre dels lepidòpters.
Taula de continguts |
[modifica] Divisions i morfologia
Les papallones es distingueixen en dues classes:
- Papallones diürnes o Rhopalòcers (Rhopalocera)
- Papallones nocturnes o Heteròcers (Heterocera)
Les papallones viuen actualment en tots els continents, des del nivell del mar fins a les més altes muntanyes i des dels tròpics fins a les regions àrtiques. Per aquesta raó i per que són ben conegudes són uns del millors organismes bioindicadors.
Es caracteritzen per tenir unes ales cobertes d'escates que poden ser de molts colors. La vistositat d'algunes d'elles les ha fet famoses arreu del món. Cal dir, però, que no totes les papallones són de colors bonics i llampants. Per exemple, les papallones nocturnes solen ser més petites, de colors apagats i discrets.
Els colors de les papallones poden tenir diferents funcions, com per exemple servir per camuflar-se, o bé espantar un depredador imitant els ulls d'un gran animal.
Les papallones adultes de la majoria d'espècies s'alimenten bàsicament del nèctar de flors. Per fer-ho disposen d'un aparell bucal modificat, amb l'espiritrompa, que és un conducte llarg que s'enrotlla en espiral i que pot desenrotllar-se per succionar el nèctar, de manera semblant a com es fa amb una canya de beure. De vegades l'espiritrompa és tant llarga com tot el cos de la papallona.
Les papallones tenen una funció molt important dins els ecosistemes, la pol·linització. Anant de flor en flor les papallones barregen els diferents pol·lens, fecundant així altres flors.
Se'n coneixen de moment unes 20.000 especies, però encara en queden moltes més per descobrir.
[modifica] Cladograma
| Macrolepidoptera |
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
[modifica] Metamorfosi
Les papallones durant la seua vida, passen per quatre estats;
La duració de tot el cicle pot anar des de poques setmanes a diversos anys. Cada canvi en el cicle s'ha de fer en un moment concret; per exemple, l'eruga ha d'aparèixer quan broti la planta nutrícia i l'adult quan les flors de les que s'alimenta s'obrin i no faci gaire mal temps. Per aconseguir-ho, les papallones es guien pel fotoperíode, la temperatura i la pressió atmosfèrica.
[modifica] Cicle biològic
Una bona definició d'eruga és "estómac ambulant". Efectivament, l'eruga té una voracitat extrema i el primer que fa en néixer és menjar-se la closca de l'ou. El creixement de l'eruga és rapidíssim i espectacular: multiplica el seu pes per tres mil des que neix.
Durant la fase de crisàlide es produeix el que es coneix com metamorfosi completa: tots els teixits de la larva es desfan i només resten un grup de cèl·lules intactes, els discs imaginals, a partir de les quals es construeix la papallona adulta. Quan es troba en fase de pupa, la papallona pot viure sota el terra, agafada sota una fulla…
La papallona adulta no creix mai i només li cal xuclar algunes flors o fruites madures per tenir energia per a aconseguir aparellar-se i produir els ous en el cas de la femella; un cop fet això moren tot seguit. Fins i tot, moltes papallones adultes no s'alimenten mai i viuen només de les reserves de l'eruga.
[modifica] Llista d'algunes espècies comunes a Catalunya
- Aglais urticae - papallona de les ortigues, vanessa de les ortigues
- Agrius convolvuli — borinot de les corretjoles, borinot gris
- Anthocharis cardamines — palometa
- Anthocharis euphenoides — palometa
- Apatura ilia— tornassolada
- Aphantopus hyperantus — papallona d'ullets
- Aporia crataegi — Blanqueta de l'espinaler
- Argynnis aglaja — nacarada gran
- Argynnis pandora — cardenal
- Argynnis paphia— nacarada
- Aricia cramera — rogeta de l'esteperol
- Callophrys rubi — blaveta verda
- Carcharodus alceae — blaveta borda
- Celastrina argiolus — blaveta de l'heura
- Charaxes jasius — papallona de l'arboç, papallona de l'arbocera
- Colias crocea — grogueta, papallona del alfals
- Eudia pavonia — petit paó de nit, papallona de Sant Antoni
- Gonepteryx cleopatra — llimonera taronja
- Gonepteryx rahmni — llimonera
- Hyles euphorbiae — borinot de les lletereses
- Inachis io — paó de dia
- Iphiclides podalirius — xuclallet, papallona zebrada
- Lampides boeticus — blaveta de la ginesta
- Leptidea sinapis — blanqueta de bosc
- Leptotes pirithous — blaveta del romaní
- Lasiommata megera — papallona del margall
- Limenitis reducta — nimfa dels rierols, papallona atzur
- Lycaena phlaeas — rogeta, rotgeta
- Macroglossum stellatarum — bufaforats
- Maniola jurtina — papallona d'alzinar
- Neozephyrus quercus — blaveta dels roures[1]
- Nymphalis antiopa — papallona dels pollancres, papallona dels polls, vídua de dol
- Pandoriana pandora — papallona grossa de les violetes
- Papilio machaon — papallona rei, papallona tigre[2]
- Pararge aegeria sardoa — papallona del gram, papallona de l'agram, papallona de la grama
- Parnassius apollo — papallona apol·lo
- Pieris brassicae — blanqueta de la col, papallona de la col
- Pieris napi — blanqueta del rave, papallona del rave
- Pieris rapae — blanqueta de la ravenissa, papallona de la ravenissa
- Polygonia c-album — papallona retallada
- Polyommatus bellargus — blaveta
- Polyommatus hispana — blaveta del gram
- Polyommatus icarus — rogeta de l'ugó
- Pontia daplidice — papallona de la mostassa
- Saturnia pyri — gran paó de nit
- Satyrium esculi — papalloneta de l'alzina, blaveta de l'alzina
- Satyrium w-album — papalloneta de l'om, blaveta de l'om
- Vanessa atalanta — papallona reina
- Vanessa cardui — papallona dels cards
- Zerynthia rumina — arlequí[3]
- Zygaena filipendulae — gitana, gitaneta
[modifica] Espècies introduïdes
- Antheraea pernyi — paó de nit xinés, papallona de la seda de les alzines - (Espècie de la Xina introduida per a la producció de seda al segle XIX)
- Cacyreus marshalli, (Butler 1898) — blaveta dels geranis - (Espècie sud-africana introduida accidentalment)
[modifica] La papallona a la cultura
La papallona es considera l'encarnació de l'ànima a moltes cultures orientals (de fet la paraula grega que significa papallona també vol dir esperit o ànima). Per això pot ser vista com a bona sort (contacte amb l'altre món) o un presagi perillós (un mort que torna). A la Xina, però, simbolitza l'amor, en una imatge similar a la del cor occidental i per als asteques era una imatge del foc i les divinitats associades.
A molts països és una al·legoria de la bellesa i la fragilitat, per això és una imatge metafòrica de la dona jove. La seva vida és també símbol de transformació i canvi, sortir de la crisàlide per esdevenir millors.
L'efecte papallona sorgeix com a imatge per explicat que tot està relacionat. Ha inspirat també models tecnològics de coloració sense pigments. Ha donat nom a un tipus de navalla que recorda a les seves ales quan s'obre.
Les espècies més grans i espectaculars pels seus colors viuen a les regions subtropicals i hi ha gent que té el col·leccionisme de papallones com a entreteniment.
[modifica] Imatges
-
Ou de Papallona monarca
-
Larva de papallona rei (Papilio machaon)
-
Crisàlide de papallona rei
[modifica] Referències
[modifica] Enllaços externs
- Museu de les papallones de Catalunya
- Papallones del Berguedà
- Les Papallones d'Astúries
- Dossier: Les papallones
- Albert Masó , Instants de natura: A l'estiu, tota cuca viu
- Fitxes de les papallones d'Andorra
- F. Nemos: Europas bekannteste Schmetterlinge. Beschreibung der wichtigsten Arten und Anleitung zur Kenntnis und zum Sammeln der Schmetterlinge und Raupen. Oestergaard Verlag, Berlin, ca. 1895, http://hdl.handle.net/10013/epic.28790.d001 (pdf, 77 MB).
- Papallones dels Països Catalans
- Papallones dels Països Catalans - Blanquetes i palometes 90731
- Papallones dels Països Catalans - Papallones diürnes 90754