Papamosques gris

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Papamosques gris
Exemplar fotografiat a Suffolk (Anglaterra).
Exemplar fotografiat a Suffolk (Anglaterra).
Exemplars fotografiats a Alemanya.
Exemplars fotografiats a Alemanya.
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Passeriformes
Família: Muscicapidae
Gènere: Muscicapa
Espècie: M. striata
Nom binomial
Muscicapa striata
(Pallas, 1764)
Exemplar immadur fotografiat a Alemanya.
Exemplar fotografiat a Lituània.
Exemplars fotografiats a Alemanya.
Papamosques gris fotografiat a Polònia.

El papamosques gris o matamosques (Muscicapa striata) és una espècie d'ocell de la família dels muscicàpids que es pot observar als Països Catalans. A Mallorca, té altres noms vulgars com xícara, jua, enclotxamosques, pagofrigo, menjamosques, petxeta.[1] Al País Valencià és conegut com mastegatatxes.[2]

Taula de continguts

[modifica] Morfologia

  • Fa 14 cm de llargària total i 24 cm d'envergadura alar.
  • Pesa 17 g.[3]
  • És bastant esvelt.
  • Parts superiors de color bru grisenc i les inferiors blanquinoses amb el pit lleugerament llistat.
  • Té unes estries fosques al cap.
  • Ales llargues.
  • Potes curtes i negres.
  • Bec negre.
  • Cap gros i arrodonit.
  • Els exemplars immadurs són més marronosos que els adults.

[modifica] Subespècies

[modifica] Reproducció

Fa un niu aixoplugat en arbres, en plantes enfiladisses, en murs, etc., emprant molsa, llana, pèls i ho cimenta tot amb teranyines. Al maig-juny la femella hi pon 3 o 5 ous, que ella mateixa, principalment, cova al llarg de 13 dies. Ambdós pares s'encarreguen d'encebar els petits, que als 12-13 dies volen. Realitzen dues postes.[5]

[modifica] Alimentació

Menja dípters i himenòpters, tot i que les mosques són el seu aliment predilecte i les captura després d'haver-les estat controlant des d'un lloc de guaita.

[modifica] Hàbitat

Als Països Catalans ocupa ambients diversos, com marges de boscos, conreus i jardins, però no es troba a les muntanyes més altes. És molt abundant als pinars. També és present a les garrigues costaneres sempre que tinguin arbres d'un cert port on fer els nius. És una de les poques espècies d'ocells que ocupa l'alzinar essent-hi l'espècie més abundant després del ferrerico blau (Parus caeruleus).

[modifica] Distribució geogràfica

Cria a Europa i hiverna a l'Àfrica tropical[6] i meridional, i/o a l'Índia.

[modifica] Costums

  • És estiuenc i migrador.
  • Pot arribar a viure 9 anys[7]
  • Se situa sobre branques i pals des d'on se llança, en vol ràpid, a la caça d'insectes voladors. Sovint es pot sentir un "clac", com si fos un esclafit de llengua, quan la presa és aglapida amb el bec.[8]

[modifica] Referències

  1. Els aucells de les Balears. Joan Mayol Serra. Manuals d'introducció a la naturalesa. Editorial Moll. Palma, 1978. p. 104
  2. Guía de la naturaleza de la Comunidad Valenciana Emilio Sanchis Moll. Editat per Editorial Prensa Alicantina, S.A., diario Información i Institució Valenciana d'estudis i investigació, 1990
  3. BirdFacts. (anglès)
  4. Avibase. (català)
  5. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 95. ISBN 84-315-0434-X.
  6. Enciclopèdia Catalana.
  7. [1] (francès)
  8. Enciclopèdia Balear d'Ornitologia. (català)

[modifica] Enllaços externs

Wikispecies-logo-en.png
Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.
Commons
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Papamosques gris
Eines personals
Espais de noms
Variants
Accions
Navegació
Comunitat
Imprimeix/exporta
Eines
En altres llengües