Papamosques gris

Papamosques gris
Exemplar fotografiat a Suffolk (Anglaterra). Exemplars fotografiats a Alemanya.
Classificació científica
Regne: Animalia Fílum: Chordata Classe: Aves Ordre: Passeriformes Família: Muscicapidae Gènere: Muscicapa Espècie: M. striata
Nom binomial
Muscicapa striata (Pallas, 1764)

Exemplar immadur fotografiat a Alemanya.

Exemplar fotografiat a Lituània.

Exemplars fotografiats a Alemanya.

Papamosques gris fotografiat a Polònia.

El papamosques gris o matamosques (Muscicapa striata) és una espècie d'ocell de la família dels muscicàpids que es pot observar als Països Catalans. A Mallorca, té altres noms vulgars com xícara, jua, enclotxamosques, pagofrigo, menjamosques, petxeta. Al País Valencià és conegut com mastegatatxes.

Morfologia

• Fa 14 cm de llargària total i 24 cm d'envergadura alar.
• Pesa 17 g.
• És bastant esvelt.
• Parts superiors de color bru grisenc i les inferiors blanquinoses amb el pit lleugerament llistat.
• Té unes estries fosques al cap.
• Ales llargues.
• Potes curtes i negres.
• Bec negre.
• Cap gros i arrodonit.
• Els exemplars immadurs són més marronosos que els adults.

Subespècies

• Muscicapa striata striata (nord-oest d'Àfrica i tot Europa llevat de les Balears, Còrsega, Sardenya i els Balcans).
• Muscicapa striata balearica (Illes Balears).
• Muscicapa striata gambagae
• Muscicapa striata inexpectata
• Muscicapa striata mongola
• Muscicapa striata neumanni (Àsia Menor, Grècia continental, Xipre, Creta i els Balcans).
• Muscicapa striata tyrrhenica (illes de la Mar Tirrena).
• Muscicapa striata sarudnyi

Reproducció

Fa un niu aixoplugat en arbres, en plantes enfiladisses, en murs, etc., emprant molsa, llana, pèls i ho cimenta tot amb teranyines. Al maig-juny la femella hi pon 3 o 5 ous, que ella mateixa, principalment, cova al llarg de 13 dies. Ambdós pares s'encarreguen d'encebar els petits, que als 12-13 dies volen. Realitzen dues postes.

Alimentació

Menja dípters i himenòpters, tot i que les mosques són el seu aliment predilecte i les captura després d'haver-les estat controlant des d'un lloc de guaita.

Hàbitat

Als Països Catalans ocupa ambients diversos, com marges de boscos, conreus i jardins, però no es troba a les muntanyes més altes. És molt abundant als pinars. També és present a les garrigues costaneres sempre que tinguin arbres d'un cert port on fer els nius. És una de les poques espècies d'ocells que ocupa l'alzinar essent-hi l'espècie més abundant després del ferrerico blau (Parus caeruleus).

Distribució geogràfica

Cria a Europa i hiverna a l'Àfrica tropical i meridional, i/o a l'Índia.

Costums

• És estiuenc i migrador.
• Pot arribar a viure 9 anys
• Se situa sobre branques i pals des d'on se llança, en vol ràpid, a la caça d'insectes voladors. Sovint es pot sentir un "clac", com si fos un esclafit de llengua, quan la presa és aglapida amb el bec.

Enllaços externs

• Descripció i fotografies. (anglès)
• IUCN. (anglès)
• Animal Diversity Web. (anglès)
• Imatges i informació diversa d'aquest ocell. (anglès)
• Encyclopedia of Life. (anglès)
• Vídeos de papamosques grisos (anglès)
• African Bird Image Database. (anglès)
• El papamosques gris a les Illes Britàniques. (anglès)
• Avibase. (català)
• Hàbitat i reproducció. (francès)
• Distribució geogràfica. (anglès)
• Informació sobre aquest ocell. (francès)
• Fotografies i enregistraments sonors del matamosques. (anglès)
• El papamosques gris al Principat de Catalunya. (català)
• Taxonomia d'aquesta espècie. (anglès)