Papamosques gris

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Papamosques gris
Exemplar fotografiat a Suffolk (Anglaterra).
Exemplar fotografiat a Suffolk (Anglaterra).
Exemplars fotografiats a Alemanya.
Exemplars fotografiats a Alemanya.
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Passeriformes
Família: Muscicapidae
Gènere: Muscicapa
Espècie: M. striata
Nom binomial
Muscicapa striata
Pallas, 1764
Subespècies[1]

M. striata striata (nord-oest d'Àfrica i tot Europa llevat de les Balears, Còrsega, Sardenya i els Balcans)
M. striata balearica (Illes Balears)
M. striata gambagae
M. striata inexpectata
M. striata mongola
M. striata neumanni (Àsia Menor, Grècia continental, Xipre, Creta i els Balcans). M. striata tyrrhenica (illes de la Mar Tirrena).
M. striata sarudnyi

El papamosques gris o matamosques (Muscicapa striata) és una espècie d'ocell de la família dels muscicàpids que es pot observar als Països Catalans. A Mallorca, té altres noms vulgars com xícara, jua, enclotxamosques, pagofrigo, menjamosques, petxeta.[2] Al País Valencià és conegut com a mastegatatxes.[3]

Morfologia[modifica | modifica el codi]

Fa 14 cm de llargària total i 24 cm d'envergadura alar. Pesa 17 g.[4] És bastant esvelt. Parts superiors de color bru grisenc i les inferiors blanquinoses amb el pit lleugerament llistat. Té unes estries fosques al cap, les ales llargues, les potes curtes i negres, el bec negre i el cap gros i arrodonit. Els exemplars immadurs són més marronosos que els adults.


Ecologia[modifica | modifica el codi]

Menja dípters i himenòpters, tot i que les mosques són el seu aliment predilecte i les captura després d'haver-les estat controlant des d'un lloc de guaita. És estiuenc i migrador. Pot arribar a viure 9 anys[5] Se situa sobre branques i pals des d'on se llança, en vol ràpid, a la caça d'insectes voladors. Sovint es pot sentir un "clac", com si fos un esclafit de llengua, quan la presa és aglapida amb el bec.[6]

Cria a Europa i hiverna a l'Àfrica tropical[7] i meridional, i/o a l'Índia. Als Països Catalans ocupa ambients diversos, com marges de boscos, conreus i jardins, però no es troba a les muntanyes més altes. És molt abundant als pinars. També és present a les garrigues costaneres sempre que tinguin arbres d'un cert port on fer els nius. És una de les poques espècies d'ocells que ocupa l'alzinar essent-hi l'espècie més abundant després del ferrerico blau (Parus caeruleus).

Fa un niu aixoplugat en arbres, en plantes enfiladisses, en murs, etc., emprant molsa, llana, pèls i ho cimenta tot amb teranyines. Al maig-juny la femella hi pon 3 o 5 ous, que ella mateixa, principalment, cova al llarg de 13 dies. Ambdós pares s'encarreguen d'encebar els petits, que als 12-13 dies volen. Realitzen dues postes.[8]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Avibase. (català)
  2. Els aucells de les Balears. Joan Mayol Serra. Manuals d'introducció a la naturalesa. Editorial Moll. Palma,1978,p. 104
  3. Guía de la naturaleza de la Comunidad Valenciana Emilio Sanchis Moll, Editat per Editorial Prensa Alicantina, S.A.diario Información i Institució Valenciana d'estudis i investigació,1990
  4. BirdFacts. (anglès)
  5. http://www.oiseaux.net/oiseaux/gobemouche.gris.html (francès)
  6. Enciclopèdia Balear d'Ornitologia. (català)
  7. Enciclopèdia Catalana.
  8. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya,plana 95. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona,1987. ISBN 84-315-0434-X.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]