Papil·lomavirus

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
papil·lomavirus
EM de papil·lomavirus
EM de papil·lomavirus
Classificació científica
Grup: I
Família: Papillomaviridae
Gèneres

Alphapapil·lomavirus
Betapapil·lomavirus
Gammapapil·lomavirus
Deltapapil·lomavirus
Epsilonpapil·lomavirus
Etapapil·lomavirus
Iotapapil·lomavirus
Kappapapil·lomavirus
Lambdapapil·lomavirus
Mupapil·lomavirus
Nupapil·lomavirus
Omikronpapil·lomavirus
Pipapapil·lomavirus
Thetapapil·lomavirus
Xipapil·lomavirus
Zetapapil·lomavirus

Papil·lomavirus (Papillomaviridae) és una família de virus ADN sense cobertura viral antiga i diversa. Alguns centenars d'espècies de papil·lomavirus, tradicionalment coneguts com a "tipus",[1] s’han identificat com infestants de tots els ocells i mamífers inspeccionats acuradament.[1] i també un petit grup de rèptils, en particular tortugues.[2][3] l infecció per a la majoria dels tipus de papil·lomavirus, és o bé sense símptomes o causa petits tumors benignes coneguts com a papil·loma. Els papil·lomes causat per determinats tipus però poden produir càncer.[4]

Els papil·lomavirus es transmeten rarament entre espècies.[5] Els papil·lomavirus repliquen exclusivament en Stratum germinativum (capa basal) de l’epiteli esquamós estratificat (teixits de la superfície del cos). Tots els papil·lomavirus coneguts infecten una superfície del cos particular,[1] típicament la pell o els genitals (en l’epiteli mucós) , anus, boca, o vies aèries.[6] Per exemple el papillovirus humà tipus 1 (HPV) type 1 tendeix a infectar la sola dels peus, i el tipus 2 HPV type 2 les palmes de la mà, on pot causar papilloma.

Els papil·lomavirus van ser identificats el segle XX. El 1935 Francis Peyton Rous, comprovà càncer per papillomes en conills. Aquesta va ser la primera demostració que un virus podia produir càncer en animals mamífers.

Taxonomia[modifica | modifica el codi]

Els papil·lomavirus (PVs) tenen similar organització genòmica, i cada parell de PVs conté com a mínim cinc gens homòlegs, malgrat que la seqüència de nucleòtids pot divergir en més del 50%. Els estudis filogenètics suggereixen que els PVs normalment evolucionen junt amb el seu hoste (ocell o mamífer), no es recombina, i han mantingut la seva organització genòmica bàsica per més de 100 milions d’anys.

Papil·lomavirus animals[modifica | modifica el codi]

Papilloma viral en un gos

Estructura[modifica | modifica el codi]

Fitxer:Papil·lomavirusCapsid.jpg
càpside de papil·lomavirus

Els papil·lomavirus no tenen coberta cosa que vol dir que la capa exterior de la càpsida del virus no està coberta per una membrana cel·lular lipídica. La càpside presenta simetria icosahèdrica..

El genoma dels papil·lomavirus fa 8.000 parells de base de llargada.

Cicle viral[modifica | modifica el codi]

Els papil·lomavirus infecten les cèl·lules per petites ferides anomenades microtraumes, de la pell o mucosa.[7][8] El virus és capaç d’entrar dins la cèl·lula via la interacció amb un receptor específic,[9][10] i transportat a la membrana dins de vesícules.[11][12] La proteïna càpsida L2 trenca la membrana de la vesícula i deixa el genoma viral escapar i anar al nucli de la cèl·lula.[13][14]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 de Villiers EM, Fauquet C, Broker TR, Bernard HU, zur Hausen H.. «Classification of papil·lomaviruses». Virology, vol. 324, 1, 2004, pàg. 17–27. DOI: 10.1016/j.virol.2004.03.033. PMID: 15183049.
  2. Herbst LH, Lenz J, Van Doorslaer K, Chen Z, Stacy BA, Wellehan JF Jr, Manire CA, Burk RD. «Genomic characterization of two novel reptilian papil·lomaviruses, Chelonia mydas papil·lomavirus 1 and Caretta caretta papil·lomavirus 1». Virology, vol. 383, 1, 2009, pàg. 131–5. DOI: 10.1016/j.virol.2008.09.022. PMID: 18973915.
  3. Drury SE, Gough RE, McArthur S, Jessop M. «Detection of herpesvirus-like and papil·lomavirus-like particles associated with diseases of tortoises». Vet Rec., vol. 143, 23, 1998, pàg. 639. PMID: 9881444.
  4. Muñoza N, Castellsaguéb X, Berrington de Gonzálezc A, Gissmann L. «Chapter 1: HPV in the etiology of human cancer». Vaccine, vol. 24, 3, 2006, pàg. S1–S10. DOI: 10.1016/j.vaccine.2006.05.115. PMID: 16949995.
  5. Mistry N, Wibom C, Evander M. «Cutaneous and mucosal human papil·lomaviruses differ in net surface charge, potential impact on tropism». Virol J., vol. 5, 2008, pàg. 118. DOI: 10.1186/1743-422X-5-118. PMC: 2571092. PMID: 18854037.
  6. Doorbar J. «The papil·lomavirus life cycle». J. Clin. Virol., vol. 32 Suppl 1, 2005, pàg. S7–15. DOI: 10.1016/j.jcv.2004.12.006. PMID: 15753007.
  7. Joyce JG, Tung JS, Przysiecki CT, et al.. «The L1 major capsid protein of human papil·lomavirus type 11 recombinant virus-like particles interacts with heparin and cell-surface glycosaminoglycans on human keratinocytes». J. Biol. Chem., vol. 274, 9, 1999, pàg. 5810–22. DOI: 10.1074/jbc.274.9.5810. PMID: 10026203.
  8. Giroglou T, Florin L, Schäfer F, Streeck RE, Sapp M. «Human papil·lomavirus infection requires cell surface heparan sulfate». J. Virol., vol. 75, 3, 2001, pàg. 1565–70. DOI: 10.1128/JVI.75.3.1565-1570.2001. PMC: 114064. PMID: 11152531.
  9. Evander M, Frazer IH, Payne E, Qi YM, Hengst K, McMillan NA. «Identification of the alpha6 integrin as a candidate receptor for papil·lomaviruses». J. Virol., vol. 71, 3, 1997, pàg. 2449–56. PMC: 191355. PMID: 9032382.
  10. McMillan NA, Payne E, Frazer IH, Evander M. «Expression of the alpha6 integrin confers papil·lomavirus binding upon receptor-negative B-cells». Virology, vol. 261, 2, 1999, pàg. 271–9. DOI: 10.1006/viro.1999.9825. PMID: 10497112.
  11. Selinka HC, Giroglou T, Sapp M. «Analysis of the infectious entry pathway of human papil·lomavirus type 33 pseudovirions». Virology, vol. 299, 2, 2002, pàg. 279–287. DOI: 10.1006/viro.2001.1493. PMID: 12202231.
  12. Day PM, Lowy DR, Schiller JT. «papil·lomaviruses infect cells via a clathrin-dependent pathway». Virology, vol. 307, 1, 2003, pàg. 1–11. DOI: 10.1016/S0042-6822(02)00143-5. PMID: 12667809.
  13. Kämper N, Day PM, Nowak T, et al.. «A membrane-destabilizing peptide in capsid protein L2 is required for egress of papil·lomavirus genomes from endosomes». J. Virol., vol. 80, 2, 2006, pàg. 759–68. DOI: 10.1128/JVI.80.2.759-768.2006. PMC: 1346844. PMID: 16378978.
  14. Day PM, Baker CC, Lowy DR, Schiller JT. «Establishment of papil·lomavirus infection is enhanced by promyelocytic leukemia protein (PML) expression». Proc. Natl. Acad. Sci. U.S.A., vol. 101, 39, 2004, pàg. 14252–7. DOI: 10.1073/pnas.0404229101. PMC: 521143. PMID: 15383670.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Papil·lomavirus
  • Viralzone: Papillomaviridae
  • Los Alamos National Laboratory maintains a comprehensive (albeit somewhat dated) papil·lomavirus sequence database. This useful database provides detailed descriptions and references for various papil·lomavirus types.
  • A short video which shows the effects of papil·lomavirus on the skin of an Indonesian man with epidermodysplasia verruciformis, the genetic inability to defend against some types of cutaneous HPV.
  • [1] de Villiers, E.M., Bernard, H.U., Broker, T., Delius, H. and zur Hausen, H. Index of Viruses - Papillomaviridae (2006). In: ICTVdB - The Universal Virus Database, version 4. Büchen-Osmond, C (Ed), Columbia University, New York, USA.
  • 00.099. Papillomaviridae description In: ICTVdB - The Universal Virus Database, version 4. Büchen-Osmond, C. (Ed), Columbia University, New York, USA