Papir Ebers

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Papir Ebers

El Papir Ebers és un dels tractats de medicina més antics que es coneixen. Va ser redactat a l'Antic Egipte, cap a l'any 1500 aC. Està datat l'any 8è del regnat d'Amenhotep I, de la dinastia XVIII. Descobert per Edwin Smith, el 1862, entre les restes d'una mòmia a la tomba d'Assasif, a Luxor, va ser comprat a continuació per l'egiptòleg alemany Georg Ebers, a qui deu el seu nom i la seva traducció. Es conserva actualment a la biblioteca universitària de Leipzig. És també un dels més llargs documents escrits trobats de l'antic Egipte: mesura més de 20 metres de longitud i uns 30 centímetres d'alt i conté 877 apartats que descriuen nombroses malalties i les corresponents prescripcions en diversos camps de la medicina: oftalmologia, ginecologia, gastroenterologia, etc. La farmacopea egípcia de l'època recorria a més de 700 substàncies, extretes majoritàriament del regne vegetal: safrà, mirra, àloe, fulles de ricí, lotus blau, extracte de lliri, suc de rosella, resina, encens, cànem, etc.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Reinhold Scholl, Der Papyrus Ebers. Die größte Buchrolle zur Heilkunde Altägyptens (Schriften aus der Universitätsbibliothek 7), Leipzig 2002; ISBN 3-910108-93-8
  • Hans-Werner Fischer-Elfert (Hrsg.): Papyrus Ebers und die antike Heilkunde. Akten der Tagung vom 15. - 16.3.2002 in der Albertina/UB der Universität Leipzig. Harrassowitz, Wiesbaden 2005 (Philippika, 7), ISBN 3-447-05209-0

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Papir Ebers Modifica l'enllaç a Wikidata