Papirs Bodmer

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Biblioteca Bodmeriana, on es custodien els papirs Bodmer, a Cologny

Els Papirs Bodmer són un grup de vint-i-dos papirs descoberts a Egipte l'any 1952. Porten el nom de Martin Bodmer qui els adquirí. Els papirs contenen segments de l'Antic i Nou Testament, la literatura cristiana primitiva, Homer i Menandre d'Atenes. El Papir 66 fou datat pels vols de l'any 200. Els papirs es guarden a la Biblioteca Bodmeriana, a Cologny, Suïssa als afores de Ginebra. L'any 2007, el Vaticà va adquirir dos dels papirs, P74 i P75, que es conserven actualment a la Biblioteca Vaticana.

Història[modifica | modifica el codi]

Papir 72: còpia més antiga de l'Epístola de Judes, i 1 i 2 Pere

Els Papirs Bodmer van ser trobats l'any 1952 a Pabau prop Dishna, Egipte, l'antiga seu de l'ordre dels monjos de Pacomi de Tabenna, el lloc del descobriment no és lluny de Nag Hammadi, a on s'havien trobat uns anys abans els Manuscrits de Nag Hammadi. Els manuscrits foren reunits en secret per un xipriota anomenat Phokio Tano del Caire, després viatjaren de contraban a Suïssa,[1] on van ser comprats per Martin Bodmer (1899-1971). La serie Papir Bodmer es començà a publicar a l'any 1954, donant les transcripcions dels textos al francès. Els Papirs Bodmer, es conserven a la Biblioteca Bodmeriana, a Cologny, als afores de Ginebra. Però alguns papirs de la mateixa procedència van escapar de les mans de Martin Bodmer i es conserven en altres llocs. Sir Alfred Chester Beatty va adquirir alguns dels manuscrits, que actualment estan a Oxford, Mississippi, Colònia i Barcelona. [2]

Els Papirs Bodner no són documents gnòstics, com la Biblioteca de Nag Hammadi, però porten alguns textos pagans i cristians, parts d'uns trenta-cinc llibres en total, en copte [3] i en grec. El nombre de textos individuals, incloent fragments, arriba a cinquanta.[4] La majoria de les obres es troben en forma de còdex i tres estan escrites sobre pergamí.

Llibres més importants[modifica | modifica el codi]

Papir 75: parts parcials dels evangelis de Lluc i de Joan
  • Llibres Pagans:
  • Textos dels Evangelis:
    • Papir 66, és un text de l'Evangeli de Joan, Joan 1:1-6:11, 6:35 b-14: 26 i quaranta fragments d'altres pàgines de Joan 14-21. Datat en el segle III, pertany a la tradició manuscrita anomenada text de tipus alexandrí. Després dels fragments de papir de la llibreria Rylands Papir 52, és el més antic testimoni de Joan que omet (Joan 5:3 b-4) i (Joan 7:53-8:11).
    • Papir 72 és la còpia més antiga de l'Epístola de Judes, i 1 i 2 Pere.
    • Papir 75 és un còdex que conté parts parcials dels evangelis de Lluc i de Joan.

Comparativa[modifica | modifica el codi]

Floyd V. Filson comparant les dues versions de Joan (el Papir Bodmer del segle III- amb els Chester Beatty Papyri), va arribar a la conclusió que no hi havia un text uniforme dels evangelis a l'Egipte del segle III ".[5]

Referencies[modifica | modifica el codi]

  1. A. HM Kessels i PW Van Der Horst, "La Visió de Doroteo (Pap. Bodmer 29): Editat amb introducció, traducció i notes", Vigiliae Christianae 41, 4 pp (desembre de 1987. 313-359, p. 313
  2. Anchor Bible, Diccionari
  3. Textos en bohaíric, dialecte de la llengua copta, anteriorment no s'havien conegut més antic que el segle IX (6. p 51.
  4. Anchor Bible Dictionary
  5. "La comparació dels tres, que tenen els seus orígens a Egipte, demostra que no hi ha cap text uniforme dels Evangelis a l'Egipte al segle III ". (Filson 1962: 52).

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]