Papua Nova Guinea

Papua New Guinea
Bandera Escut
Lema nacional: Unity in Diversity (Unitat en la diversitat)'
Himne: O Arise, All You Sons
Capital (i major ciutat)		Port Moresby 09° 30′ S, 147° 07′ E
Idiomes oficials		Anglès, tok pisin i hiri motu
Gentilici		Papú (masculí i femení)
Govern		Monarquia constitucional
	Reina Governador General Primer Ministre	Elisabet II Michael Ogio Peter O'Neill
Independència
	- Autogovern  - Independència	d'Austràlia 1 de desembre del 1973 16 de setembre del 1975
Superfície
-	Total	462,840 km2
-	Aigua (%)	2%
Població
-	Est. jul. 2010	6.064.515  (105è)
-	Cens	-
-	Densitat	11 /km2 (108è)
Moneda		Kina (PGK)
Fus horari		AEST (UTC+10)
-	Estiu (DST)	AEST (UTC+10)
Domini internet		.pg
Codi telefònic		675
* Membre del Commonwealth l'ONU i l'APEC.

Papua Nova Guinea és un estat d'Oceania que ocupa la meitat oriental de l'illa de Nova Guinea (l'altra meitat correspon a la província indonèsia de Papua). Està situat al Pacífic sud-occidental, al nord d'Austràlia (de la qual està separat per l'estret de Torres) i a l'oest de Salomó. Està banyat pel mar de Bismarck al nord, el mar de Salomó a l'est i el mar del Corall al sud.

Història

A Nova Guinea s'hi han trobat restes humanes d'uns 60.000 anys d'antiguitat. Probablement aquests antics pobladors provenien del sud-est d'Àsia i hi van establir una civilització senzilla, basada en l'agricultura. Del país se'n sap ben poc fins al segle XIX, tot i que l'illa ja havia estat descoberta per exploradors europeus al segle XVI. El nom del país també ve d'aquella època; Papua deriva d'una paraula malaia que descriu el cabell rinxolat melanesi, i Nova Guinea és el nom que li va donar un explorador espanyol a causa de la semblança amb la població de la Guinea, a l'Àfrica.

La meitat nord del país va passar a mans dels alemanys a la fi del segle XIX amb el nom de Nova Guinea Alemanya. Durant la Primera Guerra Mundial, fou ocupada pels australians, que també passaren a administrar-ne la part sud amb el nom de Territori de Papua (l'antiga Nova Guinea Britànica). Els dos territoris foren units sota el nom de Territori de Papua i Nova Guinea, que més endavant es va convertir en Papua Nova Guinea.

El país va aconseguir la independència el 1975. A partir de 1988, a l'illa de Bougainville es va produir una revolta secessionista que va costar 20.000 vides, fins que es va produir una situació de compromís el 1997.

Geografia

Papua Nova Guinea és un país majoritàriament muntanyós (la seva màxima altitud és el mont Wilhelm, amb 4.509 m que forma part de la serralada Bismarck) i cobert de selva tropical excepte a partir els 3.400 m d'altitud on hi ha un prat alpí; vora la costa hi ha petites planes. Situat en una línia de falles, els terratrèmols i els tsunamis subseqüents hi són relativament comuns.

La part més extensa del país es troba a Nova Guinea (on hi ha la capital, Port Moresby, amb més de 250.000 habitants, i la ciutat principal, Lae, amb uns 75.000); les illes principals de Papua Nova Guinea inclouen Nova Irlanda i Nova Bretanya, ambdues de l'arxipèlag de Bismarck, i Bougainville, on es troba la ciutat d'Arawa, la tercera del país, amb 40.000 habitants.

Vegeu també

• Maisin