Paràbola de la dracma perduda

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La paràbola de la dracma perduda és una història narrada per Jesús que apareix a l'evangeli segons Lluc (Lc 15:8-10).[1]

Argument[modifica | modifica el codi]

Una dona quan perd una dracma de les deu que té, remou tota la casa, l'escombra i no s'atura fins a trobar-la. Llavors crida veïnes i amigues per compartir la seva alegria.

Anàlisi[modifica | modifica el codi]

Aquesta paràbola és paralel·la a la paràbola de l'ovella perduda i a la paràbola del fill pròdig, on es narra el fet de recuperar un fidel extraviat (un creient que ha caigut en el pecat) i l'alegria que això suposa, ja que aquesta persona assolirà la salvació. A la història es parla de dracmes o monedes de plata per subratllar el valor de cada ànima (encara que se'n tinguin moltes, cal buscar aquella perduda).

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Paràbola de la dracma perduda