Paràbola del bon samarità

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
El bon samarità (1838), oli de Pelegrí Clavé i Roqué (187 x 241 cm), Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (inv. 217)

La paràbola del bon samarità és una història narrada a l'evangeli segons Lluc (Lc 10:25-37).[1]

Argument[modifica | modifica el codi]

Un jueu estava de viatge i va ser atacat per uns bandolers que el van deixar malferit i sense diners a la vora d'un camí. Un sacerdot va passar pel costat i el va ignorar, el mateix va fer un ric compatriota. Posteriorment va venir un samarità pobre, que el va portar a un hostal on va pagar perquè el guarissin i l'ajudessin fins a la seva recuperació.

Anàlisi[modifica | modifica el codi]

Els samaritans eren un poble menyspreat a l'època de Jesús,[2] qui tria posar-los com a exemple de compassió per mostrar que l'important és fer el bé sense importar qui sigui l'autor o el beneficiari. Contraposa la conducta exemplar del samarità a la del sacerdot i el ric, figures ben considerades pels jueus, en una línia similar a la de la paràbola del fariseu i el publicà, entre d'altres.

La paràbola apareix precedida per una pregunta sobre qui és el proïsme a qui s'ha d'ajudar, i la resposta narrativa de Jesús fa entendre que els altres són tots, qualsevol persona, en paral·lel amb els ensenyaments de l'Antic Testament (Levític i Deuteronomi) que insten a estimar el proïsme, seguint l'anomenada regla d'or ètica.

A partir d'aquesta paràbola, l'expressió bon samarità ha passat a significar "persona que ajuda els necessitats" i per això apareix al nom de nombroses organitzacions benèfiques. Igualment és un tema abastament il·lustrat a l'art modern.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Paràbola del bon samarità Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Lluc 10:25-37
  2. Flavius Josèphe, du bon usage de la trahison, éd. de Minuit, coll. Arguments, 1997