Paràbola del fill pròdig

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
El fill pròdig. Obra de Rembrandt van Rijn - 1663-1665.

La Paràbola del fill pròdig és la denominació popular d'una de les ensenyances de Jesús, recollida al Nou Testament per l'Evangeli de Lluc (Lluc, 15: 11-32).

Narració de la paràbola[modifica | modifica el codi]

Un pare que té dos fills rep del més petit la petició de que li lliuri la part d'herència que li pertoca per anar-se'n de casa i viure la seva vida. El pare hi accedeix i el noi se'n va. Lluny de l'ampara familiar, el noi es lliura a una vida desenfrenada, de luxe i de vici, que fa que aviat es quedi sense patrimoni.

Finalment, sentint-se desesperat, decideix tornar a casa del pare per implorar la seva clemència. Quan hi arriba, li demana al pare que l'aculli com a un dels seus jornalers perquè no se sent digne de merèixer res més. Però el pare és misericordiós i el perdona, crida a tots els criats i demana que es prepari un gran àpat per celebrar el retorn del fill perdut.

El fill primogènit, però, que havia restat a casa del pare i havia treballat i s'havia comportat com un bon fill, sent gelosia pel tracte que el pare dispensa al seu germà. El pare li explica que malgrat els errors comesos, l'alegria de retrobar el fill extraviat era el més gran per a un pare.

Sentit de la paràbola[modifica | modifica el codi]

El sentit que expressa la paràbola és la misericòrdia d'un Déu bondadós que valora per sobre de tot formalisme o convenionalisme el perdó dels pecats i el penediment dels homes. Per això, diversos teòlegs han considerat que la millor denominació de l'ensenyança continguda en la història hagués estat la de "Paràbola del pare misericordiós", perquè es reflectiria millor la finalitat del missatge de Jesús.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Paràbola del fill pròdig Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Nouwen, Henri J. M.. El regreso del hijo pródigo: meditaciones ante un cuadro de Rembrandt. Promoción Popular Cristiana, 2002. ISBN 978-84-288-1151-4.  (castellà)