París-Niça

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
París-Niça
Logo de la París-Niça
Detalls de la cursa
Data març
Regió França França
Nom català París-Niça
Nom local Paris-Nice (francès)
Disciplina carretera
Competició UCI World Tour
Tipus cursa per etapes
Organitzador Amaury Sport Organisation
Història
Primera edició 1933
Edicions 72 (fins al 2014)
Primer vencedor Flag of Belgium.svg Alphonse Schepers (BEL)
Més triomfs Flag of Ireland.svg Sean Kelly (IRL) (7)
Darrer vencedor Flag of Colombia.svg Carlos Betancur (COL)
ediciórecent París-Niça 2014

La París-Niça (en francès Paris-Nice) és una cursa ciclista per etapes que es disputa a França des de 1933, quan va ser creada per Albert Lejeune, director del diari Le Petit Niçois.

Història[modifica | modifica el codi]

El passeig dels Anglesos, de nit, lloc d'arribada de la París-Niça

La primera edició d'aquesta cursa francesa s'inicià el tingué lloc el 14 de març de 1933, iniciant-se la cursa a les 5 del matí des de la plaça Itàlia de la capital francesa. La cursa es desenvolupà cada any fins al 1939, quan la Segona Guerra Mundial obligà a la seva aturada. El 1946 es fa un primer intent per recuperar la cursa, sota el nom París-Côte-d'Azur, però no serà fins al 1951 quan la cursa es torna a consolidar dins el panomara ciclista internacional. El 1954 recuperà el nom original París-Niça, tot i que el 1959 tornà a canviar el nom per ser la París-Niça-Roma, sent aquesta l'edició més llarga de les disputades fins al moment, amb 1.954,8 km.

Els ciclistes més destacats de la prova han estat Jacques Anquetil i Sean Kelly amb cinc i set victòries respectivament.

Durant molts anys el final de la cursa tingué lloc al coll d'Èze, un indret que s'abandonà en favor del passeig dels anglesos de Niça, tot i que des del 2012 es recuperà el coll d'Èze com a punt final de la cursa.

El 2000, l'exciclista Laurent Fignon passa a organitzar la cursa, però el 2002 la revèn a la societat organitzadora del Tour de França (ASO).

El 2003, la cursa quedà marcada per la mort del ciclista kazak Andrei Kivilev, fruit d'una caiguda produïda durant la disputa de la segona etapa, tot arribant a Saint-Étienne. Kivilev no portava casc. L'endemà els ciclistes neutralitzaren l'etapa, corrent a un ritme molt lent, sense cap mena d'atac. No serà fins a la quarta etapa que la cursa es reprengui amb normalitat, arribant a Mont Faron. La victòria fou pel seu compatriota Aleksandr Vinokúrov, en solitari, que mostrà una fotografia del seu amic en passar per la línia d'arribada.

El 2008 la cursa viu inmersa en la polèmica existent entre els organitzadors de la cursa, l'ASO, i la UCI. El 7 de març de 2008, dos dies abans de l'inici de la cursa, Pat McQuaid (president de l'UCI) anuncia que els equips que hi prenguin part seran exclosos de la Unió Ciclista Internacional.[1] El mateix dia l'associació d'equips (AIGCP) vota per majoria (15 vots a favor i 8 abstencions) en favor de la participació a la cursa. El tribunal d'arbitratge de l'esport que havia estat requerit a intervenir pels equips ProTour, per la seva part, es declara incompetent a jutjar la legalitat d'eventuals sancions que podrien ser preses contra els corredors o els equips..[2]

Mallots distintius[modifica | modifica el codi]

Quan la cursa es va crear, el 1933 el mallot era blau i or. Aquests colors evoquen el Mediterrani i el sol i es manté fins al 1939. El 1946 el mallot de líder és verd. El 1951 l'organització va optar per un mallot groc i un rivet taronja. El 1955 s'adopta un mallot blanc, un color que es mantindrà fins al 2001. El 2002, en ser adquirida la cursa per l'Amaury Sport Organisation, empresa organitzador del Tour de França, el mallot passà a ser groc i negre fins al 2007. Des del 2008 el líder de la classificació general porta un mallot groc.

El líder de la classificació per punts actualment porta un mallot verd. Amb els anys ha canviat, sent rosa, groc, rosa i malva o verd i blanc. Entre 1986 i 1999 no es disputà aquesta classifiació.

El mallot de la muntanya és blanc amb punts vermells, com al Tour de França, des del 2002. La classificació es va introduir el 1952 i el mallot ha patit nombrosos canvis: vermell, blanc, malva, groc i blau o blau.

El mallot de la classificació dels joves és blanc des del 2007. Anteriorment havia estat blau i blanc entre el 2002 i el 2006.[3][4]

Llistat de guanyadors[modifica | modifica el codi]

Any Vencedor Segon Tercer Etapes km Resum de l'edició
1933 Bèlgica Alphonse Schepers Bèlgica Louis Hardiquest França Benoit Fauré 6 1.257 París-Niça 1933
1934 Bèlgica Gaston Rebry França Roger Lapebie França Maurice Archambaud 5 1.156 París-Niça 1934
1935 França Rene Vietto Bèlgica Antoine Dignef França Raoul Lesueur 6 1.296 París-Niça 1935
1936 França Maurice Archambaud Bèlgica Frans Bonduel Bèlgica Alfons Deloor 7 1.222 París-Niça 1936
1937 França Roger Lapébie França Sylvain Marcaillou Països Baixos Albert van Schendel 6 1.265 París-Niça 1937
1938 Bèlgica Jules Lowie Bèlgica Albertin Disseaux Països Baixos Antoine van Schendel 5 1.142 París-Niça 1938
1939 França Maurice Archambaud Bèlgica Frans Bonduel Bèlgica Gerard Desmedt 4 892 París-Niça 1939
1940 - 1945 (no es disputa)
1946 Itàlia Fermo Camellini França Maurice de Muer Bèlgica Frans Bonduel 5 1.273 París-Niça 1946
1947 - 1950 (no es disputa)
1951 Bèlgica Roger Decock França Lucien Teisseire França Kleber Piot 5 1.174 París-Niça 1951
1952 França Louison Bobet Itàlia Donato Zampini Bèlgica Raymond Impanis 6 1.234 París-Niça 1952
1953 França Jean-Pierre Munch França Roger Walkowiak França Roger Bertaz 4 1.134 París-Niça 1953
1954 Bèlgica Raymond Impanis França Nello Lauredi França Francis Anastasi 5 1.048 París-Niça 1954
1955 França Jean Bobet França Pierre Molineris França Bernard Gauthier 5 1.140 París-Niça 1955
1956 Bèlgica Fred de Bruyne França Pierre Barbotin França François Mahé 5 1.074 París-Niça 1956
1957 França Jacques Anquetil Bèlgica Desire Keteleer Bèlgica Jean Brankart 6 1.207 París-Niça 1957
1958 Bèlgica Fred de Bruyne Itàlia Pasquale Fornara Bèlgica Germain Derijcke 7 1.215 París-Niça 1958
1959 França Jean Graczyk França Gerard Saint Itàlia Pierino Baffi 11 1.955 París-Niça 1959
1960 Bèlgica Raymond Impanis França François Mahé França Robert Cazala 8 1.264 París-Niça 1960
1961 França Jacques Anquetil França Joseph Groussard Bèlgica Joseph Planckaert 7 1.262 París-Niça 1961
1962 Bèlgica Joseph Planckaert GBR Tom Simpson Alemanya Rolf Wolfshohl 8 1.532 París-Niça 1962
1963 França Jacques Anquetil Alemanya Rudi Altig Bèlgica Rik van Looy 9 1.407 París-Niça 1963
1964 Països Baixos Jan Janssen França Jean Claude Annaert França Jean Forestier 9 1.524 París-Niça 1964
1965 França Jacques Anquetil Alemanya Rudi Altig Itàlia Italo Zilioli 8 1.295 París-Niça 1965
1966 França Jacques Anquetil França Raymond Poulidor Itàlia Vittorio Adorni 8 1.309 París-Niça 1966
1967 GBR Tom Simpson França Bernard Guyot Alemanya Rolf Wolfshohl 8 1.104 París-Niça 1967
1968 Alemanya Rolf Wolfshohl Bèlgica Ferdinand Bracke França Jean Louis Bodin 8 1.461 París-Niça 1968
1969 Bèlgica Eddy Merckx França Raymond Poulidor França Jacques Anquetil 7 1.200 París-Niça 1969
1970 Bèlgica Eddy Merckx Espanya Luis Ocaña Països Baixos Jan Janssen 8 1.459 París-Niça 1970
1971 Bèlgica Eddy Merckx Suècia Gösta Pettersson Espanya Luis Ocaña 7 1.128 París-Niça 1971
1972 França Raymond Poulidor Bèlgica Eddy Merckx Espanya Luis Ocaña 1.129 París-Niça 1972
1973 França Raymond Poulidor Països Baixos Joop Zoetemelk Bèlgica Eddy Merckx 7 850 París-Niça 1973
1974 Països Baixos Joop Zoetemelk França Alain Santy Bèlgica Eddy Merckx 1.267 París-Niça 1974
1975 Països Baixos Joop Zoetemelk Bèlgica Eddy Merckx Països Baixos Gerrie Knetemann 1.318 París-Niça 1975
1976 França Michel Laurent Països Baixos Hennie Kuiper Espanya Luis Ocaña 1.205 París-Niça 1976
1977 Bèlgica Freddy Maertens Països Baixos Gerrie Knetemann Bèlgica Jean Luc Vandenbroucke 1.219 París-Niça 1977
1978 Països Baixos Gerrie Knetemann França Bernard Hinault Països Baixos Joop Zoetemelk 1.154 París-Niça 1978
1979 Països Baixos Joop Zoetemelk Suècia Sven Ake Nilsson Països Baixos Gerrie Knetemann 1.079 París-Niça 1979
1980 França Gilbert Duclos-Lassalle Suïssa Stefan Mutter Països Baixos Gerrie Knetemann 1.037 París-Niça 1980
1981 Irlanda Stephen Roche Països Baixos Adri van der Poel Bèlgica Alfons de Wolf 7 1.110 París-Niça 1981
1982 Irlanda Sean Kelly França Gilbert Duclos Lasalle Bèlgica Jean Luc Vandenbroucke 7 1.186 París-Niça 1982
1983 Irlanda Sean Kelly Suïssa Jean Marie Grezet Països Baixos Steven Rooks 7 1.161 París-Niça 1983
1984 Irlanda Sean Kelly Irlanda Stephen Roche França Bernard Hinault 7 1.123 París-Niça 1984
1985 Irlanda Sean Kelly Irlanda Stephen Roche França Frederic Vichot 7 1.187 París-Niça 1985
1986 Irlanda Sean Kelly Suïssa Urs Zimmermann Estats Units Greg Lemond 7 1.216 París-Niça 1986
1987 Irlanda Sean Kelly França Jean François Bernard França Laurent Fignon 7 1.173 París-Niça 1987
1988 Irlanda Sean Kelly França Ronan Pensec Espanya Julián Gorospe 7 1.018 París-Niça 1988
1989 Espanya Miguel Induráin Irlanda Stephen Roche França Marc Madiot 8 1.111 París-Niça 1989
1990 Espanya Miguel Induráin Irlanda Stephen Roche França Luc Leblanc 8 1.110 París-Niça 1990
1991 Suïssa Tony Rominger França Laurent Jalabert França Martial Gayant 8 957 París-Niça 1991
1992 França Jean François Bernard Suïssa Toni Rominger Espanya Miguel Indurain 9 1.110 París-Niça 1992
1993 Suïssa Alex Zülle França Laurent Bezault França Pascal Lance 8 1.200 París-Niça 1993
1994 Suïssa Tony Rominger Espanya Jesús Montoya Alarcón Rússia Viatxeslav Iekímov 8 1.200 París-Niça 1994
1995 França Laurent Jalabert Rússia Vladislav Bòbrik Suïssa Alex Zülle 8 1.174 París-Niça 1995
1996 França Laurent Jalabert Estats Units Lance Armstrong Regne Unit Chris Boardman 8 1.303 París-Niça 1996
1997 França Laurent Jalabert Suïssa Laurent Dufaux Espanya Santiago Blanco Gil 8 1.135 París-Niça 1997
1998 Bèlgica Frank Vandenbroucke França Laurent Jalabert Espanya Marcelino García Alonso 8 1.295 París-Niça 1998
1999 Països Baixos Michael Boogerd Suïssa Markus Zberg Colòmbia Santiago Botero 8 1.216 París-Niça 1999
2000 Alemanya Andreas Klöden França Laurent Brochard Espanya Francisco Mancebo 8 1.254 París-Niça 2000
2001 Itàlia Dario Frigo Lituània Raimondas Rumšas Bèlgica Peter Van Petegem 7 1.212 París-Niça 2001
2002 Kazakhstan Aleksandr Vinokúrov França Sandy Casar França Laurent Jalabert 7 1.194 París-Niça 2002
2003 Kazakhstan Aleksandr Vinokúrov Espanya Miguel Zarrabeitia Itàlia Davide Rebellin 7 1.094 París-Niça 2003
2004 Alemanya Jörg Jaksche Itàlia Davide Rebellin Estats Units Bobby Julich 8 1.305,7 París-Niça 2004
2005 Estats Units Bobby Julich Espanya Alejandro Valverde Espanya Constantino Zaballa 8 952 París-Niça 2005
2006 Estats Units Floyd Landis Espanya Francisco Vila Errondonea Espanya Toni Colom 8 1.274,8 París-Niça 2006
2007 Espanya Alberto Contador Itàlia Davide Rebellin Espanya Luis León Sánchez Gil 8 1.260,2 París-Niça 2007
2008 Itàlia Davide Rebellin Itàlia Rinaldo Nocentini Ucraïna Iaroslav Popòvitx 8 1.230 París-Niça 2008
2009 Espanya Luis León Sánchez Gil Luxemburg Fränk Schleck França Sylvain Chavanel 8 1.250 París-Niça 2009
2010[5] Espanya Alberto Contador Espanya Luis León Sánchez Gil[6] Txèquia Roman Kreuziger 8 1.285,5 París-Niça 2010
2011 GER Tony Martin GER Andreas Klöden GBR Bradley Wiggins 8 1.307 París-Niça 2011
2012 GBR Bradley Wiggins NED Lieuwe Westra ESP Alejandro Valverde 8 1.155,5 París-Niça 2012
2013 AUS Richie Porte USA Andrew Talansky FRA Jean-Christophe Péraud 8 1.174,5 París-Niça 2013
2014 COL Carlos Betancur POR Rui Costa FRA Arthur Vichot 8 1.446,5 París-Niça 2014

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Cyclisme – UCI – McQuaid passe à l'attaque, lequipe.fr, 7 de març de 2008. (francès)
  2. Paris-Nice – L'AIGCP ne recule pas", lequipe.fr, 7 de març de 2008. (francès)
  3. «Les maillots distinctifs», 28 d'agost de 2006. [Consulta: 16 de novembre de 2009].
  4. Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF «Guide historique de Paris-Nice». [Consulta: 14 de novembre de 2009].
  5. Alejandro Valverde inicialment segon en l'edició de 2010 fou desqualificat
  6. El 31 de maig de 2010 el Tribunal d'Arbitratge de l'Esport va suspendre per dos anys Alejandro Valverde (Caisse d'Epargne) per estat implicat en l'Operació Puerto. La suspensió comença a partir del primer de gener de 2010, per la qual cosa tots els resultats obtinguts a partir d'aquella data són eliminats, entre ells la segona posició a la París-Niça.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: París-Niça