París-Niça 2011

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
 ←  París-Niça 2011  → 
Recorregut de la París-Niça 2011
Detalls de la cursa
Data 6 al 13 de març de 2011
Etapes 8 etapes
Distància 1.307 km
País França França
Sortida Houdan
Arribada Niça
Palmarès
Vencedor GER Tony Martin (GER) (Team HTC-High Road)
Temps del vencedor 34h 03' 37" (38,373 km/h)
Segon GER Andreas Klöden (GER) (Team RadioShack)
Tercer GBR Bradley Wiggins (GBR) (Team Sky)
Classificacions secundàries
Muntanya FRA Rémi Pauriol (FRA) (FDJ)
Punts AUS Heinrich Haussler (AUS) (Garmin-Cervélo)
Joves Estònia Rein Taaramäe (EST) (Cofidis)
Equip USA Team RadioShack

La París-Niça 2011 és la 69a edició de la cursa ciclista París-Niça i es disputà entre el 6 i el 13 de març de 2011. Aquesta era la segona prova de l'UCI World Tour 2011, després del Tour Down Under.

La cursa va ser guanyada per l'alemany Tony Martin (Team HTC-High Road), que fou seguit pel seu compatriota Andreas Klöden (Team RadioShack) i el britànic Bradley Wiggins (Team Sky). Martin va cimentar la seva victòria en la classificació general amb la victòria en la contrarellotge individual de la sisena etapa.

Equips participants[modifica | modifica el codi]

22 equips prenen part en aquesta edició de la París-Niça, entre ells quatre equips continentals professionals: Bretagne-Schuller, Cofidis, Europcar i FDJ[1]

Núm. Codi Equip
1-8 RAB NED Rabobank
11-18 GRM USA Garmin-Cervélo
21-28 THR USA Team HTC-Highroad
31-38 SKY GBR Team Sky
41-48 ALM FRA AG2R-La Mondiale
51-58 MOV ESP Movistar Team
61-68 OLO BEL Omega Pharma-Lotto
71-78 AST Kazakhstan Astana
81-88 RSH USA Team RadioShack
91-98 FDJ FRA FDJ
101-108 VCD NED Vacansoleil-DCM
Núm. Codi Equip
111-118 LIQ ITA Liquigas-Cannondale
121-128 SAX DEN Saxo Bank-Sungard
131-138 LEO LUX Team Leopard-Trek
141-148 COF FRA Cofidis
151-158 KAT RUS Team Katusha
161-168 BMC USA BMC Racing Team
171-178 QST BEL Quick Step
181-188 EUC FRA Europcar
191-198 EUS ESP Euskaltel-Euskadi
201-208 LAM ITA Lampre-ISD
211-218 BSC FRA Bretagne-Schuller

Etapes[modifica | modifica el codi]

Etapes Data Recorregut Km Vencedor d'etapa Líder de la general
1a etapa 6 de març Houdan - Houdan Etapa plana 154,5 BEL Thomas de Gendt BEL Thomas de Gendt
2a etapa 7 de març Montfort-l'Amaury - Amilly Etapa plana 198,5 NZL Gregory Henderson BEL Thomas de Gendt
3a etapa 8 de març Cosne-Cours-sur-Loire - Nuits-Saint-Georges Etapa ondulada 202,5 AUS Matthew Harley Goss AUS Matthew Harley Goss
4a etapa 9 de març Crêches-sur-Saône - Belleville Etapa ondulada 191,0 FRA Thomas Voeckler BEL Thomas de Gendt
5a etapa 10 de març Saint-Symphorien-sur-Coise - Vernoux-en-Vivarais Etapa de mitja muntanya 194,0 GER Andreas Klöden GER Andreas Klöden
6a etapa 11 de març Rognes - Aix-en-Provence (CRI) Etapa ondulada 27,0 GER Tony Martin GER Tony Martin
7a etapa 12 de març Brignoles - Biot-Sophia Antipolis Etapa de mitja muntanya 215,5 FRA Rémy di Gregorio GER Tony Martin
8a etapa 13 de març Niça - Niça Etapa de mitja muntanya 124,0 FRA Thomas Voeckler GER Tony Martin

Etapa 1[modifica | modifica el codi]

Houdan - Houdan. 6 de març, 154,5 km.

Etapa de 154,5 km pels voltants d'Houdan, al departament d'Yvelines. Després d'un circuit inicial lleugerament ondulat, amb un pas de 3a categoria, la cota de Septeuil (1 km al 4,7%) al km 24,5, els ciclistes passen a córrer en un segon circuit de 24 km al qual hauran de donar 3 voltes.[2]

Al km 15 Damien Gaudin (Europcar) i Gorka Izagirre (Euskaltel-Euskadi) s'escapen. El francès passa el primer per la cota de Septeuil, fent-se d'aquesta manera amb el mallot de la muntanya. Al km 33 tenen 8' 15" sobre el gran grup. En aquest moment el Team HTC-High Road, amb l'ajuda del Team Sky i el Garmin-Cervélo, comença a controlar la cursa i la diferència es redueix fins als 3'. Finalment al km 113 són agafats.

Poc després es produeix un atac de Jeremy Roy (FDJ), al qual s'afegeix Thomas de Gendt (Vacansoleil-DCM) i Jens Voigt (Team Leopard-Trek). Ràpidament aconsegueixen 1' sobre el grup principal, on comencen a tirar els ciclistes del Quick Step. La diferència s'estabilitzarà en els 35" i durant més de 20 km es mantindran controlats pel grup, però finalment no seran agafats i es jugaran l'etapa a l'esprint. Thomas de Gendt guanya i s'emporta el lideratge, el mallot dels punts i dels joves.[3]

Resultats
Ciclista Equip Temps
1 BEL Thomas de Gendt Vacansoleil-DCM 4h 05' 06"
2 FRA Jérémy Roy FDJ m.t
3 AUS Heinrich Haussler Garmin-Cervélo m.t
4 SVK Peter Sagan Liquigas-Cannondale m.t
5 NZL Gregory Henderson Team Sky m.t
Classificació general
Ciclista Equip Temps
1 BEL Thomas de Gendt Maillot grocMallot verdMaillot blanc Vacansoleil-DCM 4h 04' 53"
2 FRA Jérémy Roy FDJ + 6"
3 AUS Heinrich Haussler Garmin-Cervélo + 9"
4 FRA Damien Gaudin Premi de la muntanya Europcar + 10"
5 GER Jens Voigt Team Leopard-Trek + 11"

Etapa 2[modifica | modifica el codi]

Montfort-l'Amaury - Amilly. 7 de març, 199 km.

Etapa de 199 km pràcticament plana a través dels departaments de l'Yvelines, l'Essonne, l'Eure i Loir i el Loiret. Els ciclistes disputaran dos esprints intermedis, al km 66 i el 153,5.[4]

Des del primer quilòmetre es produeix un atac de Yoann Offredo (FDJ), seguit per Maxime Bouet (AG2R-La Mondiale) i Tony Gallopin (Cofidis). El trio tindrà 5' al km 57. Gallopin guanya el primer esprint. Als 80 km de cursa la diferència s'ha reduït als 3' i Offredo perd contacte amb els escapats. Tot seguit la diferència torna a augmentar fins al 6' 15" al km 93.

Al km 100, el Team Sky acceleren el ritme del gran grup, fent que els escapats sols tinguin 1' 45" al km 118. A 40 km per a l'arribada la diferència és sols de 45", quan un pas a nivell tancat farà que siguin quasi agafats. A 32 km Gallopin es rendeix i queda sols Bouet al capdavant, però també serà agafat al km 168. Tot i alguns intents d'escapada finalment s'arribarà a l'esprint a la meta d'Amilly, sent guanyat per Greg Henderson (Team Sky), per davant Matthew Goss (Team HTC-High Road) i Denís Galimziànov (Team Katusha).[5]

Resultats
Ciclista Equip Temps
1 NZL Gregory Henderson Team Sky 5h 00' 06"
2 AUS Matthew Goss Team HTC-High Road m.t
3 RUS Denís Galimziànov Team Katusha m.t
4 AUS Heinrich Haussler Garmin-Cervélo m.t
5 SVK Peter Sagan Liquigas-Cannondale m.t
Classificació general
Ciclista Equip Temps
1 BEL Thomas De Gendt Mallot groc Mallot blanc Vacansoleil-DCM 9h 05' 48"
2 NZL Gregory Henderson Mallot verd Team Sky + 4"
3 FRA Jérémy Roy FDJ + 7"
4 AUS Matthew Goss Team HTC-High Road + 8"
5 FRA Tony Gallopin Cofidis + 8"

Etapa 3[modifica | modifica el codi]

Cosne-Cours-sur-Loire - Nuits-Saint-Georges. 8 de març, 202,5 km.

La cota de Bécoup (5,1 km al 5,3%), de 2a categoria, i amb el cim a 12 km per a l'arribada és l'úncia dificultat puntuable d'una jornada força trencacames. Dos esprints intermedis, al km 74,5 i 156, es trobaran els ciclistes abans de l'arribada a Nuits-Saint-Georges, a través dels departaments de Nièvre i Costa d'Or.[6]

Des del primers quilòmetre Cédric Pineau (FDJ) ataca, sent seguit per Blel Kadri (AG2R-La Mondiale), Jussi Veikkanen (Omega Pharma-Lotto), Cyril Gautier (Europcar) i Romain Hardy (Bretagne-Schuller). Al km 65 tenen 4' 35" respecte al gran grup. Pineau guanya el primer esprint del dia per davant Gautier i Hardi.

Al km 160, els companys del mallot groc acceleren el ritme, reduint la diferència a 3 minuts. Gautier guanya el segon del dia per davant Pineau i Kadri. Per darrere el ritme augmenta i entre els escapats Veikkanen ataca dues vegades en l'ascensió a la cota de Bécoup, però sense sort. Al cim els escapats sols disposen de 14" respecte al gran grup.

Dos quilòmetres més tard Thomas Voeckler (Europcar) ataca. Ràpidament agafa els escapats i sols Blel Kadri el pot seguir. Aquest duet arriba a tenir 20 segons respecte a un grup principal encapçalat pel Liquigas-Cannondale i el Vacansoleil-DCM. Finalment a manca de 5 km seran agafats i la victòria se la juguen a l'esprint. Aquest és accidentat per la caiguda de Peter Sagan (Liquigas-Cannondale) i Yoann Offredo (FDJ). Matthew Goss (Team HTC-High Road) s'imposarà a l'esprint, aconseguint també el lideratge i el mallot blanc, per davant Heinrich Haussler (Garmin-Cervélo), que obté el mallot verd, i Denís Galimziànov (Team Katusha).[7]

Resultats
Ciclista Equip Temps
1 AUS Matthew Goss Team HTC-High Road 5 h 16 min 48 s
2 AUS Heinrich Haussler Garmin-Cervélo m.t
3 RUS Denís Galimziànov Team Katusha m.t
4 ESP José Joaquín Rojas Movistar Team m.t
5 GBR Geraint Thomas Team Sky m.t
Classificació general
Ciclista Equip Temps
1 AUS Matthew Goss Mallot groc Mallot blanc Team HTC-High Road 14h 22' 34"
2 BEL Thomas de Gendt Vacansoleil-DCM + 2"
3 AUS Heinrich Haussler Mallot verd Garmin-Cervélo + 6"
4 NZL Greg Henderson Team Sky + 6"
5 RUS Denís Galimziànov Team Katusha + 8"

Etapa 4[modifica | modifica el codi]

Crêches-sur-Saône - Belleville. 9 de març, 191 km.
Victòria de Thomas Voeckler a Belleville.

Etapa força accidentada en tot el seu recorregut, amb tres ports de 2a categoria (km 17, 97,5 i 146) i quatre de 3a (56,5, 65, 129,5 i 156). Amb tot, el darrer d'ells, de tercera, es troba a 35 km per a l'arribada. Durant l'etapa els ciclistes tindran dos esprints intermedis, als km 82,5 i 176,5. Durant el trajecte es passarà pels departaments de Saône-et-Loire, Roine i Loire.[8]

Etapa animanda, amb nombrosos intents d'escapada només de sortida. Al km 6, Thomas Voeckler (Europcar) i Thomas de Gendt (Vacansoleil-DCM) ataquen, sent seguits per Rémi Pauriol (FDJ). Francis de Greef (Omega Pharma-Lotto) i Rémi di Grégorio (Astana) s'afegiran al trio al km 14. Al km 65 disposaran de 5' 15" respecte al gran grup. Pauriol passa en primera posició tots els ports i De Gendt s'emporta el primer esprint intermedi, per davant Voeckler i Pauriol. A partir d'aquest punt el Team HTC-High Road, el Team Sky i el Gramin-Cervélo inicien la persecució.

Al coll Fût d'Avenas el Liquigas-Cannondale pren les regnes del gran grup i al cim, per on passa Pauriol en primer lloc, la diferència s'ha reduït a 1' 25". Els escapats perden Francis de Greef. De Gendt torna a guanyar el segon esprint intermedi, per davant Voeckler i Pauriol, reforçant d'aquesta manera el lideratge virtual de la cursa, amb 4" per davant Matthew Goss (Team HTC-High Road).

Tot i tenir-los ben a prop, els escapats mantindran una certa distància i arribaran en solitari a la meta on es juguen l'etapa a l'esprint, sent el vencedor Thomas Voeckler per davant Rémi Pauriol, que es fa amb el mallot la muntanya, i Thomas De Gendt, que es torna a col·locar de líder. Heinrich Haussler (Garmin-Cervélo) lidera el gran grup, que entra a 13".[9]

Resultats
Ciclista Equip Temps
1 FRA Thomas Voeckler Europcar 5h 04' 20"
2 FRA Rémi Pauriol FDJ m.t
3 BEL Thomas de Gendt Vacansoleil-DCM m.t
4 FRA Rémy di Grégorio Astana m.t
5 AUS Heinrich Haussler Mallot verd Garmin-Cervélo + 13"
Classificació general
Ciclista Equip Temps
1 BEL Thomas de Gendt Mallot groc Mallot verd Vacansoleil-DCM 19 h 26 min 46 s
2 FRA Thomas Voeckler Europcar + 10"
3 FRA Rémi Pauriol Mallot de la muntanya FDJ + 16"
4 AUS Matthew Goss Team HTC-High Road + 21"
5 FRA Rémy di Grégorio Astana + 24"

Etapa 5[modifica | modifica el codi]

Saint-Symphorien-sur-Coise - Vernoux-en-Vivarais. 10 de març, 194 km.

Etapa reina de la present edició, amb 7 ports puntuables. Al km 29 es troben la cota des Ayats (1,7 km al 4,8%), de 3a categoria i tot seguit el primer esprint intermedi (km 38) i el coll de la Croix de Chaubouret (9,8 km à 6,6 %), de 1a categoria, al km 54. Després d'un llarg descens la cursa entra en una zona més tranquil·la, amb l'ascensió a la cota de Saint-Jeure-d'Ay (1,9 km al 5,5%), de 3a categoria al km 96.5. Al km 128,5 hi ha el segon esprint del dia, i a partir d'aquell moment s'enllacen 3 ports de manera consecutiva: el coll de Montreynaud (7,4 km al 4,9 %), de 2a categoria, la cota de Vernoux-en-Vivarais (1 km al 5,4 %) i el coll de Comberon (4,4 al 4,4 %), ambdues de 3a categoria, amb els cims al km 136, 144 i 151,5. Després d'un llarg descens i un tram pla la cursa afronta la darrera ascensió, el coll de la Mûre (7,6 km al 8,3 %), de 1a categoria i amb el cim a sols 10 km per a l'arribada a Vernoux-en-Vivarais. Durant l'etapa es passarà pels departaments de Roine, Loira i l'Ardecha.[10]

Tot i algun intent d'escapada els ciclistes arriben a la cota des Ayats agrupats, on Rémi Pauriol (FDJ) passa en primera posició tot consolidant el lideratge de la muntanya. Heinrich Haussler (Garmin-Cervélo) fa el mateix al primer esprint intermedi per consolidar el mallot dels punts. Al km 51, Sergio Paulinho (Team RadioShack) ataca, sent seguit per Jean-Christophe Péraud (AG2R-La Mondiale), Roman Kreuziger (Astana) i Sylvain Chavanel (Quick Step). El grup serà agafat ràpidament donada la seva persillositat.

Lieuwe Westra (Vacansoleil-DCM) ataca llavors i passa pel cim de la Croix de Chaubouret amb 35" sobre Christophe Le Mével (Garmin-Cervélo), Hubert Dupont (AG2R-La Mondiale), David López García (Movistar Team) i Arnold Jeannesson (FDJ). Al km 65 s'uniran els escapats, els quals arribaran a tenir 4' 10" de diferència al km 79, moment en què el Team RadioShack i el Rabobank inicien la persecució. Al coll de Montreynaud sols Dupont, López García i Westra continuen al capdavant. En aquest punt s'inicient els atacs pel darrere, amb l'atac de Pierrick Fédrigo, Sandy Casar (FDJ), Juan Manuel Gárate (Rabobank), Kanstantsín Siutsou (Team HTC-High Road), Blel Kadri (AG2R-La Mondiale), Jens Voigt (Team Leopard-Trek), Jérôme Pineau (Quick Step) i Grega Bole (Lampre-ISD). Al cim els escapats sols disposen de 35" i al km 156 seran agafats. En el descens del coll de Comberon quedarà un septet al capdavant, però seran agafats a l'inici del coll de la Mûre.

L'Astana, amb Aleksandr Vinokúrov i Rémy di Grégorio, endureixen el ritme del pilot i el seu líder, Roman Kreuziger, ataca, tot i que sols serveix per trencat el grup dels favorits, entre els quals ja no hi és el fins aleshores líder Thomas de Gendt. Tot seguit Matteo Carrara (Vacansoleil-DCM) ataca i Robert Kiserlovski (Astana) el segueix. Rein Taaramäe (Cofidis) i Xavier Tondo (Movistar Team) ataquen a 500 metres del cim, unint-se als escapats. En el descens Samuel Sánchez (Euskaltel-Euskadi), Janez Brajkovic, Andreas Klöden (Team RadioShack) i Tony Martin s'uneixen al grup capdavanter. Els 8 homes mantindran una diferència de 20 segons respecte als perseguidors i es juguen l'etapa a l'esprint, sent guanyada per Andreas Klöden, el qual també aconsegueix el liderat.[11]

Resultats
Ciclista Equip Temps
1 GER Andreas Klöden Team RadioShack 4h 59' 00"
2 ESP Samuel Sánchez Euskaltel-Euskadi m.t
3 ITA Matteo Carrara Vacansoleil-DCM m.t
4 GER Tony Martin Team HTC-High Road m.t
5 Estònia Rein Taaramae Cofidis m.t
Classificació general
Ciclista Equip Temps
1 GER Andreas Klöden Mallot groc Team RadioShack 24h 26' 13"
2 ESP Samuel Sánchez Euskaltel-Euskadi + 4"
3 ITA Matteo Carrara Vacansoleil-DCM + 6"
4 GER Tony Martin Team HTC-High Road + 10"
5 CRO Robert Kiserlovski Mallot blanc Astana + 10"

Etapa 6[modifica | modifica el codi]

Rognes - Aix-en-Provence. 11 de març, 27 km, CRI.

Aquesta contrarellotge és la més llarga que es disputa a la París-Niça des de l'edició de 1968. El recorregut té un inici en descens, per a partir del control de temps intermedi (km 15,5) començar l'ascens a la cota de la Cride (no puntuble), i tot seguit iniciar el descens fins a la línia d'arribada a Aix-en-Provence.[12]

Tony Martin (Team HTC-High Road) s'emporta l'etapa i el liderat de la cursa. Per la seva part Rein Taaramäe (Cofidis) es fa amb mallot blanc en detriment de Robert Kiserlovski (Astana).

Resultats
Ciclista Equip Temps
1 GER Tony Martin Team HTC-High Road 33' 24"
2 GBR Bradley Wiggins Team Sky + 20"
3 AUS Richie Porte Saxo Bank-Sungard + 29"
4 GER Andreas Klöden Mallot groc Team RadioShack + 46"
5 FRA Jean-Christophe Péraud AG2R-La Mondiale + 55"
Classificació general
Ciclista Equip Temps
1 GER Tony Martin Mallot groc Team HTC-High Road 24h 59' 47"
2 GER Andreas Klöden Team RadioShack + 36"
3 GBR Bradley Wiggins Team Sky + 39"
4 Estònia Rein Taaramäe Mallot blanc Cofidis + 1' 10"
5 FRA Jean-Christophe Péraud AG2R-La Mondiale + 1' 14"

Etapa 7[modifica | modifica el codi]

Brignoles - Biot-Sophia Antipolis. 12 de març, 215,5 km

La primera part de l'etapa és força irregular, amb un esprint intermedi (km 30,5) i dues cotes puntuables, una segona categoria, la cota de Tuillières (2,2 km al 7,8%), i una de tercera, la cota de Mont-Meaux (1,7 km al 4,8%), amb els cims al km 47,5 i 63. A partir de l'avituallament no hi ha descans: cota de Cabris (7,6 km al 5,8%), primera categoria, km 102,5, coll de Ferrier (4,3 km al 6,8%), de primera i que té el cim al km 113, i tot seguit una desena de quilòmetres de fals pla i un dur mur no puntuable, per enllaçar amb un llarg descens per enllaçar amb la cota de Gourdon (6,3 km al 4,4%) de segona (km 151,5). Un descens duu els ciclistes fins a la meta on es troben el segon esprint de la jornada i inicien un circuit de 19 km molt accidentat, però sense cap cota puntuable.[13]

Inici d'etapa sota l'aigua amb nombrosos intents d'escapada que en un primer moment no tindran gaire èxit, fins que al km 82 s'escapen Karsten Kroon (BMC Racing Team) i Eric Berthou (Bretagne-Schuller). Al km 91 tindran una diferència de 6' 50". El Garmin-Cervélo encapçala la persecució, reduint la diferència a 4' 40" a manca de 100 per l'arribada. Berthou passa el primer per la cota de Cabris i el coll de Ferrier, mentre Rémi Pauriol (FDJ), líder de la muntanya, passa el tercer i quart, per davant Lieuwe Westra (Vacansoleil-DCM), sobre el que té 14 punts d'avantatge a l'inici de l'etapa. Al km 144, Westra ataca, seguit per David López García (Movistar Team). A la cota de Gourdon Westra ataca, però cau al km 160.

A partir d'aquest moment la pluja farà que nombrosos ciclistes vagin per terra. El Movistar Team imposa un fort ritme i a l'inici del circuit la diferència dels escapats s'ha reduït a 2' i el gran grup es va fraccionant i perdent unitats. Al km 180 Karsten Kroon ataca, però poc després és neutralitzat.

En aquests moments és Rémy di Grégorio (Astana) el que ataca i ràpidament aconsegueix 20" que no podran ser retallats per darrere, guanyant l'etapa en solitari, amb 5" sobre Samuel Sánchez (Euskaltel-Euskadi). Tony Martin (Team HTC-High Road) conserva el liderat.[14]

Resultats
Ciclista Equip Temps
1 FRA Rémy di Grégorio Astana 5h 46' 23"
2 ESP Samuel Sánchez Euskaltel-Euskadi + 5"
3 COL Rigoberto Uran Team Sky + 5"
4 GER Andreas Klöden Team RadioShack + 7"
5 GER Tony Martin Mallot groc Team HTC-High Road + 7"
Classificació general
Ciclista Equip Temps
1 GER Tony Martin Mallot groc Team HTC-High Road 30h 46' 17"
2 GER Andreas Klöden Team RadioShack + 36"
3 GBR Bradley Wiggins Team Sky + 41"
4 Estònia Rein Taaramäe Mallot blanc Cofidis + 1' 10"
5 FRA Jean-Christophe Péraud AG2R-La Mondiale + 1' 21"

Etapa 8[modifica | modifica el codi]

Niça - Niça. 13 de març, 124 km

Darrera etapa, curta i dura, amb cinc ports puntuables en els 124 km. D'inici es passa pel primer esprint intermedi (km 19) i a partir d'aquí es van enllaçant ports: cota de Duranus, km 33,5 (3,9 km al 4,3 %), de tercera categoria, coll de Châteauneuf (5,4 km al 4,4 %) i coll de Calaïson (6,3 km al 4,4 %), de segona (km 55,5 i 70), coll de la Turbie (7,6 km al 4,8 %) i Coll d'Èze (4,2 km al 6,8 %), ambdós de primera (km 94 i 108,5). El descens duu els ciclistes a la Promenade des Anglais, on hi ha la meta, previ pas per un darrer esprint (km 110,5).[15]

Només començar l'etapa ja hi ha intents d'escapada que seran ràpidament reduïts. En l'ascens a la cota de Duranus Thomas Voeckler (Europcar) ataca i poc després es forma un grup integrat per: Linus Gerdemann (Team Leopard-Trek), David López García (Movistar Team), Aleksandr Vinokúrov (Astana), Matthew Busche (Team RadioShack), Rémi Pauriol (FDJ), Matteo Carrara (Vacansoleil-DCM), Laurent Didier (Saxo Bank-Sungard), Julien El Fares (Cofidis), Gorka Izagirre Insausti (Euskaltel-Euskadi), Diego Ulissi (Lampre-ISD) i el mateix Voeckler.

Mentre Gerdemann i Vinokúrov es despengen, el grup capdavanter passa el coll de Calaïson amb 2' 50" sobre el pilot. Carrara és el ciclista millor situat a la general, a aquesta mateixa distància respecte Tony Martin. En l'ascens de la Turbie es produeix una forta selecció, tant entre els escapats com en el gran grup. Pel davant Pauriol, Busche i Didier es despengen. Pel darrere es forma un grup de 20, en què sols Xavier Tondo (Movistar Team) no hi pot ser d'entre els favorits.

Al coll d'Eze Ulissi ataca i és seguit per Voeckler. Al cim disposen de 16" sobre els antics companys d'escapada, 1' 20" sobre Samuel Sánchez, i 1' 32" sobre el grup del líder. En el descens Voeckler deixa Ulissi a 11 km de meta i es presenta en solitari a l'arribada, guanyant, d'aquesta manera, la seva segona etapa de la present edició.[16]


Resultats
Ciclista Equip Temps
1 FRA Thomas Voeckler Europcar 3h 15' 58"
2 ITA Diego Ulissi Lampre-ISD + 23"
3 FRA Julien El Fares Cofidis + 1' 06"
4 ESP Samuel Sanchez Euskaltel-Euskadi + 1' 06"
5 ESP David López García Movistar Team + 1' 06"
Classificació general
Ciclista Equip Temps
1 GER Tony Martin Mallot groc Team HTC-High Road 34h 03' 37"
2 GER Andreas Klöden Team RadioShack + 36"
3 GBR Bradley Wiggins Team Sky + 41"
4 Estònia Rein Taaramäe Mallot blanc Cofidis + 1' 10"
5 ESP Samuel Sánchez Euskaltel-Euskadi + 1' 13"

Classificacions finals[modifica | modifica el codi]

Classificació general[modifica | modifica el codi]

Ciclista Equip Temps
1 GER Tony Martin Mallot groc Team HTC-High Road 34h 03' 37"
2 GER Andreas Klöden Team RadioShack + 36"
3 GBR Bradley Wiggins Team Sky + 41"
4 Estònia Rein Taaramäe Mallot blanc Cofidis + 1' 10"
5 ESP Samuel Sánchez Euskaltel-Euskadi + 1' 13"
6 FRA Jean-Christophe Péraud AG2R-La Mondiale + 1' 24"
7 SVN Janez Brajkovič Team RadioShack + 1' 34"
8 USA Levi Leipheimer Team RadioShack + 1' 36"
9 NED Bauke Mollema Rabobank + 2' 04"
10 BEL Maxime Monfort Team Leopard-Trek + 2' 26"

Classificació per punts[modifica | modifica el codi]

Ciclista Equip Punts
1 AUS Heinrich Haussler Mallot verd Garmin-Cervélo 84
2 Alemanya Andreas Klöden Team RadioShack 70
3 Espanya Samuel Sánchez Euskaltel-Euskadi 67

Classificació de la muntanya[modifica | modifica el codi]

Ciclista Equip Punts
1 França Rémi Pauriol Gran Premi de la Muntanya FDJ 56
2 França Thomas Voeckler Europcar 29
3 Espanya David López García Mallot groc Movistar Team 28

Classificació dels joves[modifica | modifica el codi]

Ciclista Equip Temps
1 Estònia Rein Taaramäe Mallot blanc Cofidis 34h 04' 47"
2 NED Bauke Mollema Rabobank + 54"
3 SVN Simon Spilak Lampre-ISD + 2' 14"

Classificació per equips[modifica | modifica el codi]

Equip País Temps
1 Team RadioShack Estats Units Estats Units 102h 14' 47"
2 Team Sky Regne Unit Regne Unit + 3' 04"
3 Movistar Team Espanya Espanya + 9' 37"

Evolució de les classificacions[modifica | modifica el codi]

Etapa
(Vencedor)
Classificació general
Mallot de líder
Classificació per punts
Mallot dels punts
Classificació de la muntanya
Mallot de la muntanya
Classificació dels joves
Mallot dels joves
Classificació per equips
Mallot de la classificació per equips
1
(Thomas de Gendt)
Thomas de Gendt Thomas de Gendt Damien Gaudin Thomas de Gendt Vacansoleil-DCM
2
(Greg Henderson)
Greg Henderson
3
(Matthew Goss)
Matthew Goss Heinrich Haussler Jussi Veikkanen Matthew Goss
4
(Thomas Voeckler)
Thomas de Gendt Rémi Pauriol Thomas de Gendt
5
(Andreas Klöden)
Andreas Klöden Robert Kiserlovski Team RadioShack
6
(Tony Martin)
Tony Martin Rein Taaramäe
7
(Rémy di Gregorio)
8
(Thomas Voeckler)
Final Tony Martin Heinrich Haussler Rémi Pauriol Rein Taaramäe Team RadioShack

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: París-Niça 2011 Modifica l'enllaç a Wikidata

Enlaços externs[modifica | modifica el codi]