Para-Para

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Para Para (パラパラ, Para Para també "Para-Para" o "ParaPara") és un ball Japonès molt popular que normalment es balla en grups. A diferència de la majoria dels clubs, hi han moviments específics i predeterminats per cada cançó, i tots han de fer el mateix moviment al mateix temps. Es diu que el Para-Para existeix des dels anys 80 quan a Europa va aparèixer el el Italo Disco, “Euro Disco” i posteriorment Música de la Nova Onada al Japó (a mitjans dels 80), però no va tenir molta popularitat fora del Japó, fins a finals dels 90, que és quan es va fer famós, Avui en dia és conegut a tot el món, especialment al Pacific Rim i es solen fer concursos a convencions Otaku.

El Para-Parar és un estil de ball o originari del Japó, el qual es caracteritza per els seus moviments de braços i mans principalment, amb la seqüència al ritme de la música, alhora els peus van marcant el ritme de la mateixa donant passos d'un costat a un altre però sempre es mantenen estàtics. Aquest ball es practica al ritme del Eurobeat, estil de música que procedeix d'Europa, específicament d'Itàlia, és una espècie de variant del “ Italo-Disco” més electrònica, versió Europea de la coneguda “ Onda Disco” Nord-americana de finals dels 70. El Para-Para es divideix en 3 part per cançó:

  1. Introducció (principi i final de cada cançó )
  2. Melos ( Estrofa)
  3. Sabi ( La tornada o el cor)

Cada un amb els seus distintius passos de ball. Cal recordar que en aquest estil de ball cada cançó té una coreografia o rutina diferent. El Para-Para té també las seves variacions depenen del estil de música amb el que es balli, el més reconegut el Techno-Para ( Associat amb la música Techno-Rave) i el TraPara ( Associat amb la música Trance ). La diferencia entre ells es casi inexistent, sol els diferenciem en el quasi nul·la i es veu el el moviment de peus i braços que és una mica més pausat, en el cas del TraPara, i amb més rapidesa i complexitat en el cas del TechPara.

Història[modifica | modifica el codi]

Introducció: La música disco al Japó ( 1978- 1985 )[modifica | modifica el codi]

La música disco es va introduir al Japó a mitjans dels anys setanta gràcies al gran èxit de la pel·lícula “ Saturday Night Fever “ protagonitzada per John Trovalta ( 1977 ). En aquella època els joves que no tenien edat suficient per entrar a las discoteques es reunien a las zones peatonals de Harajuku, un barri de Tokio i ballaven en grups las cançons de “ yellow Magic Orquestra”, “Olivia Newton-john”, Bee Gees i “ Boys Town Gang” entre d'altres. Aquesta tribu urbana se li va atribuir el nom de “Takenoko-Zoku” i deriva de la botiga Takenoko de Harajuku que és on tots aquests joves compraven la seva extravagant roba. Els Takenoko-Zoku va anar creixent i es va diversificar ràpidament en diferents subtribus fins que van desapareixe a la primera meitat de la dècada dels 80. Las discoteques de Tokio a principi dels 80 es concertaven bàsicament a l'àrea de Shinjuku. Entre las més famoses es trobava “ Tsuba House” . En el 1982, tres joves van ser asesinats mentre tornaven de la discoteca i això va provocar un restricció dels horaris, veient-se obligats a tancar a mitjanit. Aquest incident va causar que “shinkuju” deixes de ser el centre discotequer del moment i deixant pas de Roppongi gràcies a l'obertura de discoteques com Maharaja, Area o King & Queen, Per preserva el ambient de las discoteques, es va imposar un estricte control de vestuari i estava reservat el dret d'admissió. Era l'època de la bombolla financera i aquestes mesures van contribuir més encara a fer que las discoteques tinguessin un cert “toc” d'exclusivitat i estil. La decoració era bastant aparatosa, amb espectaculars llampares.

Eurobeat i els orígens del Para-Para (1985-1991)[modifica | modifica el codi]

Al voltant del 1985 va començar el segon període de la música disco. Els takenoko habian asolit la majoria d'edat, necessària per poder entrar a las discoteques, i per primer cop va aparèixer el Para-para com un derivació dels seus balls. Quan es posava la cançó “ Take on me” del grup procedent de noruega “ a-ha” la gent mentre ballava el mateix estil de ball ta rarejava paparappa papapa parara. Això va cridar l'atenció dels encargats de la discoteca Maharaja, que van utilitzar per primer cop la paraula parapara per descriure aquest estil de ball. Poc temps després aquest estil de cantar mentre es ballava va desaparèixer per molt que el ball es va mantindre i es va associar amb el “eurobeat”, That's EUROBEAT, que va aparèixer en aquesta època i va donar pas a partir del 1989. La paraula “Eurobeat” es va començar a utilitzar al Japó per denominar un tipus de música que va sorgir a Itàlia cap a 1983 i que a Europa es va dir italo-disco, estil que combinava el techno pop i el high energy (una versió accelerada de la música disc). Ni que dir ha d'aquest eurobeat japonès és diferent al eurobeat europeu, i engloba al house i al tecno més comercial. Mentre que a Europa el italo-disc era desplaçat pel house, l'acid house i el new beat, al Japó es va mantenir amb força fins a principis dels 90, moment en el qual va ser desplaçat pel tecno.

El segon boom de l'eurobeat (1994-1996)[modifica | modifica el codi]

Després de l'ocàs del tecno a mitjans 90, el eurobeat va tornar amb força i amb moltes versions en japonès que van ser grans èxits de l'època i que van ocupar els primers llocs de les llistes de vendes. Entre aquestes versions es trobaven els temes Try em, Haato ni ki wo sukete (Burning Love) i Taiyō no season, de Namie Amuro; Tora Tora Tora, Get my love i Seventies, de MAX, i Be yourself! i Made in Japan, de V6. És en aquest segon període d'auge del eurobeat quan s'estableix el terme J-Euro per a les versions o remixs en eurobeat de cantants pop japonesos i és així com les discoteques comencen a produir vídeos per ensenyar les coreografies de les cançons de eurobeat i distribuir-les entre els seus clients com una forma de promoció. Cada discoteca feia vídeos amb la seva pròpia coreografia, de manera que un mateix tema podia ballar-se de manera diferent depenent de la discoteca.

Tercer boom de l'eurobeat (1999-2001)[modifica | modifica el codi]

Des de mitjans del 1999 la combinació eurobeat/para-para va començar a adquirir la categoria de fenomen sociològic i un dels desencadenants va ser Takuya Kimura, component del grup SMAP, que va aparèixer ballant el tema Night of Fire del volum 82 del recopilatori Super Eurobeat al programa de la Fuji TV SMAPxSMAP encarnant al personatge de Bakki Kimura. El para-para recorda en molts aspectes al bon-odori, un tipus de ball tradicional que els japonesos solen ballar en grup durant l'O-bon, per la festa dels difunts que se celebra al juliol/agost. En la seva versió més ortodoxa, el para-para es compon de tres parts: melodia A, melodia B i clímax, que es repeteixen dues vegades en la seqüencia intro, melodia A, melodia B, clímax, melodia A, melodia B, clímax i final. Com cada tema de eurobeat té la seva pròpia coreografia, de vegades és necessari practicar durant mesos per poder debutar en la discoteca. D'aquí l'existència de vídeos o revistes on apareixen explicats tots els moviments, o de cursets de para-para en discoteques, tal com va fer la discoteca Twin Star de Tòquio en les seves sessions Hyper Star Energy des de 1992. Gent de tot Japó anava a aquesta discoteca per aprendre a ballar els nous temes de eurobeat. Amb Parapara Stadium (1999) la freqüència d'aparició dels vídeos va augmentar i amb la formació de les Parapara All Stars l'any 2000, nous vídeos de parapara solien sortir cada tres o quatre mesos. Les Parapara All Stars van ser una creació de la Avex per popularitzar encara més el parapara per tot Japó. A l'origen, el grup estava format per quatre membres: Richiyo "Richie" Watanabe, Maki Koyata (dues veteranes al món del parapara), Satoko Yamazaki i Tomomi Kudō (dos models de revistes de moda per a joves), a les quals posteriorment es van unir Ryōko Odakura i Miho Kawara. En el Avex Rave 2001, macrofesta celebrada en el Big Sight de Tokio el 17 d'agost de 2001, Tomomi va anunciar la seva retirada. Aquest grup, juntament amb el de nova creació Parapa! Love, actuaven freqüentment en discoteques i van arribar a fer gires per alguns països asiàtics.

El parapara i els videojocs[modifica | modifica el codi]

El món dels videojocs tampoc va ser aliè a aquest fenomen i a mitjan 2000, Namco va llançar el Koi no parapara daisakusen, la primera màquina recreativa de parapara. Al principi va tenir un relatiu èxit, però va anar completament desplaçada pel Parapara Paradise de Konami, que incloïa cançons dels recopilatoris llançats per Avex. La presentació d'aquesta màquina recreativa es va realitzar en la macrofiesta Avex Summer Paradise: Parapara Paradise 2000, organitzada per la Avex en el Gimnàs de Yoyogi, Tòquio, els dies 30 i 31 d'agost de 2000 i que va aconseguir reunir a més de 60.000 persones. La versió per la Play Station 2 del Parapara Paradise, juntament amb els sensors per jugar com en la màquina recreativa, es van posar a la venda al març de 2001.

Final del tercer boom de l'eurobeat[modifica | modifica el codi]

L'esgotament del parapara va començar a manifestar-se a partir del Avex Rave 2001, que va confirmar l'enlairament del tràngol, fent que el eurobeat passés a un segon pla. El sobresaturament de cançons i vídeos, juntament amb coreografies cada vegada més complicades, va fer que molts joves es passessin al tràngol, molt més fàcil de ballar en mancar d'una coreografia establerta. L'anunci de la dissolució de les Parapara All Stars a l'agost de 2002 coincidint amb la presentació del volum 130 de Super Eurobeat, va posar el punt final d'aquesta etapa.

Un nou boom del parapara (2004-2006)[modifica | modifica el codi]

Encara que sigui en forma d'extra, amb el Gazen Parapara (2005, Avex) tornen els vídeos de parapara. Durant l'any 2004 van començar a manifestar-se una sèrie de senyals que indicaven que el parapara tornava a ressorgir. A la reobertura de 9LoveJ, una de les discoteques que va contribuir a estendre el tercer boom del parapara, cal sumar-li un increment en el nombre de quintanyeras que practiquen el trapara i de discoteques que tenen sessions estables de eurobeat. Si s'analitza la història del eurobeat i el parapara, pot comprovar-se que existeix un cicle de cinc anys entre cada període d'auge: 1989 - 1994 - 1999 - 2004. El punt d'inflexió del ressorgiment del parapara té el mateix protagonista. A l'abril de 2005, Takuya Kimura, en el paper de Hikaru, l'amo d'un club d'alternació, acompanyat de Goro Inagaki, en el paper del seu ajudant Iūga, es van atrevir amb Dragostea Din Tei (o Koi no maiahi, que és com es coneix al Japó) d'O-zone en una secció del programa SMAPxSMAP trucada Host Club Blues, la qual cosa va disparar la popularitat d'aquesta cançó. Com a dada curiosa, aquesta mateixa cançó, remixada en eurobeat i amb la seva corresponent coreografia en parapara, apareixia com a extra en el DVD que venia amb Gazen Parapara, la nova sèrie de CDs i DVDs que pren el relleu de Euromach i Parapara Paradise. D'altra banda, el grup de la Avex Hinoi Team, ha reversionat els clàssics del tercer boom, Night of fire (juntament amb el peculiar humorista Koriki Chōshū), Ikeike i Play with the numbers i algun tema recent com el Sticky Tricky and Bang, aparegut en el volum 157 de Super Eurobeat. A més, aquest boom va acompanyat amb el ressorgiment de l'estil Techno + ParaPara (Techpara), que va estar molt under en els booms anteriors, i la consolidació del Tràngol + ParaPara (Trapara). L'anomenat quart boom va estar acompanyat de moltes compilacions dedicats a aquests dos últims coneguts, destacant el We ♥ TechPara (We Love TechPara), on a més d'un CD musical, est venia acompanyat amb un DVD amb coreografies. La gran majoria dels segells actuals de Eurobeat es van enfocar a fer cançons Techno amb un major BPM i estructura similar al Eurobeat donant origen al Hyper Techno.

Aquest boom finalitza amb el tancament de la discoteca velfarre, que a causa de problemes financers tanca el 31 de desembre del 2006, a vespres de l'any nou. Una presentació extraordinària de les ParaPara AllStars es realitza a manera de comiat, amb la conformació completa de les 6 noies. Aquesta presentació es pot veure en l'últim DVD recopilació de Gazen ParaPara.

Actualitat[modifica | modifica el codi]

Si més no, no s'ha cessat la producció de música i videos compilatoris, aquests han tingut una reducció significativa quant a freqüència de llançament. A l'agost del 2009 va haver d'haver estat llançat el volum 200 del Super Eurobeat, però est va ser posposat per a gener del 2010, a causa de la forta crisi econòmica que sofreix el món, paralitzant la producció general de Eurobeat. Encara així, algunes compañias com EMI Music han seguit llançant les seves pròpies compilacions com el Natsu Monogatari, tiro principalment per la discoteca 9LoveJ. A més, una nova conformació de models han creat les Chozen ParaPara Girls, sota el ràfec de avex trax, llançant el primer Chozen ParaPara!. Això seria una espècie de continuació dels Gazen ParaPara!

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]